Ngtjyty

Amparo Rivelles

Biografia
Naixement	María Amparo Rivelles Ladrón de Guevara 11 de febrer de 1925 Madrid (Espanya)
Mort	7 de novembre de 2013(2013-11-07) (als 88 anys) Madrid (Espanya)
Causa de mort	Malaltia
Nacionalitat	Espanya
Activitat
Ocupació	Actriu de televisió i actriu de cinema
Família
Fills	María Fernanda[1]
Pares	Rafael Rivelles María Fernanda Ladrón de Guevara
Parents	Carlos Larrañaga (germà) Amparo Larrañaga (neboda) Luis Merlo (nebot)
Premis
Premis Goya
Millor actriu 1986 - Hay que deshacer la casa

María Amparo Rivelles Ladrón de Guevara,^[2] coneguda artísticament com a Amparo Rivelles (Madrid, 11 de febrer de 1925 - Madrid, 7 de novembre de 2013) va ser una actriu espanyola, filla dels actors Rafael Rivelles i María Fernanda Ladrón de Guevara, i germana del també actor Carlos Larrañaga.^[1]

Al llarg de la seva carrera va treballar en més d'una trentena de pel·lícules i en nombrosos muntatges teatrals i de sèries de televisió,^[2] i va obtenir diversos premis, entre els quals destaquen el Premio Nacional de Teatro i el Goya a la millor actriu.^[1] Juntament amb Aurora Bautista va ser la principal figura femenina del cinema espanyol de postguerra.^[3][4] Tot i rebutjar diverses ofertes per treballar a Hollywood, va posar-se a les ordres d'Orson Welles en la versió espanyola de Mr. Arkadin (1955).^[5]

Biografia

Amb 13 anys va debutar als escenaris a Barcelona amb la companyia teatral de la seva mare, amb l'obra Siete Hermanas de Leandro Navarro, i dos anys més tard va fer el seu debut al cinema amb la pel·lícula María Juana (1940) d'Armando Vidal. Aviat li va arribar la fama i va aconseguir un contracte amb la productora cinematogràfica Cifesa, per a la qual va fer alguns dels seus millors papers: Eloisa está debajo del almendro (1943), La fe (1947), ambdues de Rafael Gil, Los ladrones somos gente honrada (1941), Malvaloca (1942), Fuenteovejuna (1947), La duquesa de Benamejí (1949) i La Leona de Castilla (1951).^[1]

El 1957 va viatjar a Mèxic, on es va instal·lar i va desenvolupar la seva carrera professional durant 25 anys, convertint-se en una de les llegendes del cinema mexicà,^[2] tot i que també va seguir fent teatre i va ser protagonista de grans sèries de televisió.^[1] L'any 1979 va tornar a Espanya i va aconseguir un gran èxit amb l'adaptació per a televisió de Los gozos y las sombras (1982), de Gonzalo Torrente Ballester,^[2] on va treballar amb el seu germà Carlos Larrañaga.^[1]

El 1986 va protagonitzar juntament amb Lola Cardona Hay que deshacer la casa, de Sebastián Junyent, obra per la que va guanyar el Premi Lope de Vega, i també va ser la protagonista de l'adaptació al cinema d'aquesta, de la mà de José Luis García Sánchez i al costat d'Amparo Soler Leal, paper pel qual va obtenir el Goya a la millor actriu. Dos anys més tard va actuar a La Celestina, una adaptació de Torrente Ballester de l'obra de Fernando de Rojas, dirigida per Adolfo Marsillach. El 1989 va ser nominada al Goya a la millor actriu secundària pel seu paper a la pel·lícula Esquilache, de Josefina Molina.^[1]

L'any 1993 va protagonitzar El canto de los cisnes al costat d'Albert Closas, i va interpretar a Paula Raíces a l'adaptació televisiva de La Regenta, de Clarín. El 1999 va estrenar Los árboles mueren de pie, d'Alejandro Casona, i del 2001 al 2003 va interpretar Paseando a Miss Daisy, d'Alfred Uhry. Entre aquell any i el següent va representar amb Núria Espert La brisa de la vida, dirigida per Lluís Pasqual. El 2006 va fer la seva última actuació a Múrcia, amb l'obra La duda,^[1] i el 2011 va rebre un homenatge organitzat per l'Institut Cervantes.^[6]

Trajectòria professional

Cinema

• 
  Mary Juana, d'Armando Vidal (1940)


• 
  Alma de Dios, d'Ignacio F. Iquino (1941)


• 
  Un caballero famoso, de José Buchs (1942)


• 
  Los ladrones somos gente honrada, d'Ignacio F. Iquino (1942)


• 
  Malvaloca, de Luis Marquina (1942)


• 
  Eloísa está debajo de un almendro, de Rafael Gil (1943)


• 
  Deliciosamente tontos, de Juan de Orduña (1943)


• 
  El clavo, de Rafael Gil (1944)


• 
  Eugenia de Montijo, de José López Rubio (1944)


• 
  Fuenteovejuna, d'Antonio Román (1947)


• 
  Angustia, de José Antonio Nieves Conde (1947)


• 
  La fe, de Rafael Gil (1947)


• 
  La calle sin sol, de Rafael Gil (1948)


• 
  Si te hubieses casado conmigo, de Viktor Tourjansky (1948)


• 
  La duquesa de Benamejí, de Luis Lucia (1949)


• 
  Alba de América, de Juan de Orduña (1951)


• 
  La leona de Castilla, de Juan de Orduña (1951)


• 
  Tres citas con el destino, de Fernando de Fuentes, León Klimovsky i Florián Rey (1954)


• 
  Mr. Arkadin, d'Orson Welles (1955)


• 
  El indiano, de Fernando Soler (1955)


• 
  La herida luminosa, de Tulio Demicheli (1956)


• 
  El batallón de las sombras, de Manuel Mur Oti (1957)


• 
  El esqueleto de la señora Morales, de Rogelio A. González (1959)


• 
  El amor que yo te di, de Tulio Demicheli (1959)


• 
  Un ángel tuvo la culpa, de Luis Lucia (1960)


• 
  Los novios de mis hijas, d'Alfredo B. Crevenna (1964)


• 
  La viuda blanca, de Carlos Lozano Dana (1970)


• 
  El juicio de los hijos, d'Alfredo B. Crevenna (1971)


• 
  Una vez, un hombre..., de Guillermo Murray (1971)


• 
  ¿Quién mató al abuelo?, de Carlos Enrique Taboada (1972)


• 
  La madrastra, de Roberto Gavaldón (1974)


• 
  La coquito, de Pedro Masó (1977)


• 
  Soldados de plomo, de José Sacristán (1983)


• 
  Hay que deshacer la casa, de José Luis García Sánchez (1986)


• 
  Esquilache, de Josefina Molina (1989)


• 
  El día que nací yo, de Pedro Olea (1991)


• 
  Mar de luna, de Manolo Matji (1995)


• 
  Sombras y luces. Cien años de cine español, d'Antonio Giménez-Rico (1996)


• 
  El olor de las manzanas, de Juan Cruz (1999)

Teatre

• 
  La madre guapa, d'Adolfo Torrado (1939)


• 
  El compañero Pérez (1939)


• 
  El amor del gato y del perro, d'Enrique Jardiel Poncela (1945)


• 
  Don Juan Tenorio, de José Zorrilla (1945)


• 
  Campo de armiño, de Jacinto Benavente (1945)


• 
  A las seis en la esquina del bulevar, d'Enrique Jardiel Poncela (1946)


• 
  Huis Clos (A puerta cerrada), de Jean-Paul Sartre, dirigida per Luis Escobar (1947)


• 
  Una mujer cualquiera, de Miguel Mihura, dirigida per Luis Escobar (1953)


• 
  Requiebro, d'Antonio Quintero (1954)


• 
  Salvar a los delfines, de Santiago Moncada (1979)


• 
  El hombre del atardecer, de Santiago Moncada, dirigida per Mara Recatero (1981)


• 
  La voz humana, de Jean Cocteau (1981)


• 
  El caso de la mujer asesinadita, de Miguel Mihura i Álvaro de Laiglesia, dirigida per Gustavo Pérez Puig (1983)


• 
  Hay que deshacer la casa, de Sebastián Junyent (1985)


• 
  La Celestina, de Fernando de Rojas, dirigida per Adolfo Marsillach (1988)


• 
  La loca de Chaillot, de Jean Giraudoux, dirigida per José Luis Alonso (1989)


• 
  Rosas de otoño, de Jacinto Benavente, dirigida per José Luis Alonso (1990)


• 
  El abanico de Lady Windermere... o la importancia de llamarse Wilde, versió d'Ana Diosdado de l'obra d'Oscar Wilde, dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente (1992-93)


• 
  El canto de los cisnes, adaptada per Rodolf Sirera i dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente (1993-94)


• 
  Los padres terribles, de Jean Cocteau, adaptada per Rodolf Sirera i dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente (1995-97)


• 
  Los árboles mueren de pie, d'Alejandro Casona (1999)


• 
  Paseando a Miss Daisy, d'Alfred Uhry (2001)


• 
  La brisa de la vida, de David Hare, dirigida per Lluís Pasqual (2004)


• 
  La duda, versió d'El abuelo, de Benito Pérez Galdós (2006)

Televisió

• 
  Cuidado con el ángel (1959)


• 
  Pecado mortal (1960)


• 
  Pensión de mujeres (1960)


• 
  El otro (1960)


• 
  La Leona (1961)


• 
  Estafa de amor (1961)


• 
  Tres caras de mujer (1963)


• 
  Anita de Montemar (1966)


• 
  La tormenta (1967)


• 
  La cruz de Marisa Cruces (1969)


• 
  Sin palabras (1969)


• 
  La Hiena (1974)


• 
  Lo imperdonable (1977)


• 
  Pasiones encendidas (1978)


• 
  Los gozos y las sombras (1982)


• 
  La Regenta (1995)


• 
  Una de dos (1998-1999)

Guardons

• Premi ACE a la millor actriu per La coquito (1980)^[7]
  


• Premi Lope de Vega per Hay que deshacer la casa, de Sebastián Junyent (1986)^[1]
  


• 
  Goya a la millor actriu per Hay que deshacer la casa, de José Luis García Sánchez (1986)^[1]
  


• 
  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1990)^[1]
  


• 
  Fotogramas de Plata especial, per tota una vida (1993)^[7]
  


• 
  Premio Nacional de Teatro (1996)^[1]
  


• Premio Nacional de Teatro Pepe Isbert (2001)^[7]
  


• Premi Ercilla per la seva trajectòria professional (2002)^[7]
  


• 
  Doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de València (2004)^[7]
  


• Premi honorífic "Toda una vida", al Festival Iberoamericà de Cinema de Huelva (2004)^[8]
  


• Medalla d'Or al mèrit, concedida pel Círculo de Escritores Cinematográficos (2006)^[1]
  

Referències

Enllaços externs

• 
  Amparo Rivelles a Internet Movie Database (anglès)
  


• 
  Amparo Rivelles a TCM Movie Database (anglès)
  


• 
  Amparo Rivelles a Allmovie (anglès)
  


• 
  Eternamente Rivelles, a Academiadecine.com (castellà)