Chantal Akerman






























































Infotaula de personaChantal Akerman

Chantal Akerman - video still (cropped).jpg
Biografia
Naixement
6 de juny de 1950
Brussel·les, Bèlgica
Mort
5 d'agost de 2015(2015-08-05) (als 65 anys)
París, França
Lloc d'enterrament
cementiri del Père-Lachaise
Nacionalitat
BèlgicaBèlgica
Activitat
Ocupació
Directora de cinema, actriu, guionista, productora de cinema, professora d'universitat, artista visual, fotògrafa, autora i intèrpret
Productora / Companyia
European Graduate School Tradueix
City University of New York Tradueix

Participà en
Data
Activitat


Documenta 6
Obra
Obres destacables

1977 News from Home
1978 Les rendez-vous d'Anna
1982 Toute une nuit
2006 Là-bas


(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Família
Cònjuge
Sonia Wieder-Atherton Tradueix
Premis






IMDB: 000190
Modifica les dades a Wikidata

Chantal Anne Akerman (Brussel·les, 6 de juny de 1950 - París, 5 d'octubre de 2015)[1] fou una directora de cinema belga. Creadora de melodrames feministes, es caracteritzà per abordar temes relacionats amb els rituals diaris, la narrativa minimalista, l'atenció obsessiva pel detall, la utilització de la càmera estàtica i l'humor negre.[2]




Contingut






  • 1 Trajectòria


  • 2 Filmografia


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia


  • 5 Enllaços externs





Trajectòria


Chantal Akerman, possiblement la més important directora europea dels anys setanta i vuitanta, tenia un estil visual tan lliure que només fou igualat per una visió cinematogràfica molt personal i sense concessions. Va tenir una infància molt difícil, però d'aquells anys de lluites i penalitats conservà una certa compassió pels desposseïts, un tema que apareix al llarg de tota la seva obra.


Després de completar la seva formació a Brussel·les i París, es tornà una devota de l'obra de Jean-Luc Godard, i quan a penes comptava divuit anys filmà la seva primera pel·lícula, Saute ma ville (1968). El 1971, la cinta fou un èxit en el Festival Internacional de Curtmetratges d'Oberhausen. Després d'això, Akerman es traslladà a Nova York, on exercí feines molt diverses que l'ajudaren a resoldre la filmació del documental Hôtel Monterey (1972), un llargmetratge mut sobre els llogaters d'un hotel benèfic de Manhattan.


El seu film següent, el primer amb so, fou la sexualment gràfica Je, tu, il, elle (1974). Després continuà amb la cinta Jeanne Dielman, 23 Quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1976), que es considera la seva obra més ambiciosa. En aquesta crònica de la vida d'una mestressa de casa prostituïda pertanyent a la classe mitjana, realitzada amb gran precisió, Akerman prestà una cura quasi maniàtica als detalls.


Les seves creacions posteriors foren la mateixa audàcia, com Els encontres d'Anna (1978) que segueix a un director per tota Europa, molt en consonància amb l'estil minimalista, i les més accessibles Romança a Nova York (1996) i La captiva (2000).


Malgrat que les pel·lícules d'Akerman rara vegada s'exhibeixen fora dels circuits dels festivals, la seva visió acerba i seca de l'existència humana va influir molt en una jove generació de realitzadores feministes.







«
Encara m'agrada treballar amb relativa senzillesa, amb preses llargues i primers plans.
»



Filmografia




  • Saute ma ville (1968)


  • L'enfant aimé ou Je joue à être une femme mariée (1971)


  • La Chambre 1 (1972)

  • La Chambre 2" (1972)


  • Hotel Monterey (1973)


  • Hanging Out Yonkers (1973)


  • Les grands-mères (1973)


  • Le 15/8 (1973) (co-dirigida amb Samy Szlingerbaum)


  • Je, tu, il, elle (1974)


  • Jeanne Dielman, 23 Quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1975)


  • News from Home (1977)


  • Les Rendez-vous d'Anna (1978)


  • Aujourd'hui, dis-moi, dis moi (1980)


  • Un jour Pina à demandé... (1982)


  • Hôtel des Acacias (1982)


  • Boute une nuit (1982)


  • Les Années 80 (1983)


  • L'homme à la valise (1983)


  • Lettre d'une cinéaste: Chantal Akerman (1984)


  • J'ai faim, j'ai froid (1984)


  • New York, New York bis (1984)


  • Family Business (1984)


  • Letters home (1986)


  • Rue Mallet-Stevens (1986)


  • Le marteau (1986)


  • Portrait d'une paresseuse / Le Journal d'une paresseuse (1986)


  • Golden Eighties (1986, US title "Window Shopping")


  • Histoires d'Amérique: Food, Family and Philosophy (1988)


  • Les Trois Dernières Sonates de Franz Schubert (1990)


  • Contre l'oubli: Pour Febe Elisabeth Velasquez (1991)


  • Nuit et Jour (1991)


  • Le Déménagement (1992)


  • Portrait d'une jeune fille de la fin des années 80 (1993)


  • D'Est (1993)


  • Portrait d'une jeune fille de la fin des années 60 à Bruxelles (1994)


  • Un divan a Nova York (Un divan à New York) (1996)


  • Chantal Akerman par Chantal Akerman (1996)


  • Sud (1998)


  • La Captive (2000)


  • De l'autre côté (2001)


  • Demain on déménage (2003)


  • Là-bas (2006)

  • State of the World (2007)



Referències





  1. Gester, Julien. «Mort de la cinéaste Chantal Akerman». Libération. [Consulta: 6 octubre 2015].


  2. «Chantal Akerman». Xcèntric. (CCCB). [Consulta: 19 novembre 2015].




Bibliografia



  • Steven Jay Schneider. «pàg. 530». A: 501 directores de cine (en castellà). Grijalbo, 2009, p. 640. ISBN 9788425342646. 


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chantal Akerman Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Chantal Akerman a Allmovie (anglès)


  • Chantal Akerman a TCM Movie Database (anglès)

  • Paradise Films


  • Pàgina de l'artista a Artfacts.net

  • Entrevista amb Chantal Akerman

  • Imatges, vídeos...









Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Hivernacle

Eisenach