Xavier Aliaga i Víllora



























Infotaula de personaXavier Aliaga

Xavier Aliaga.jpg
Biografia
Naixement
1970
Madrid
Activitat
Ocupació
Periodista i Escriptor
Gènere artístic
novel·la
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Xavier Aliaga i Víllora (Madrid, 1970), és un periodista i escriptor valencià.
Tot i que nascut a Madrid, va créixer a Xàtiva. Ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians. L’any 2005 va publicar la novel·la Si no ho dic rebente, per la qual va guanyar el VII Premi de narrativa, Vila de la Lloseta, (Mallorca).[1] L’any 2008 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa, un dels màxims guardons en llengua catalana al País Valencià amb Els neons de Sodoma, i el 2011 va resultar guanyador del Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia per la seua novel·la Vides desafinades.[1]


Ha publicat, el 2013, la novel·la El meu nom no és Irina en la col·lecció "Trencadís" de l'editorial Andana.[2]


El 2014 publica Dos metres quadrats de sang jove, novel·la negra de crims.cat.[3]


El 2017 guanyà el Premi Pin i Soler de narrativa per Les quatre vides de l'oncle Antoine.[4] Aquest mateix any va publicar a Sembra Llibres una antologia de textos de Joan Fuster, Fuster per a ociosos.


L'any 2018 guanyà el Premi de la Crítica als Escriptors Valencians en la categoria de narrativa, per la novel·la Les quatre vides de l'oncle Antoine, publicada amb Angle Editorial.[5]



Referències





  1. ↑ 1,01,1 «Xavier Aliaga: "Es estéril lamentarse por el panorama cultural valenciano"». La Vanguardia, 30-11-2011. [Consulta: 4 gener 2013].


  2. ↑ «Inici - Andana Editorial» (en ca-es). [Consulta: 16 desembre 2017].


  3. ↑ «Valencia Negra | El Festival» (en es-es). [Consulta: 16 desembre 2017].


  4. ↑ Batet, Mònica. «Xavier Aliaga. La curiositat s'oposa a l'oblit» (en català), 13-05-2017. [Consulta: maig 2017].


  5. ↑ «Xavier Aliaga, Mercè Claramunt i Manel Alonso, entre els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians». DiariJornada.coop, 20-06-2018. [Consulta: 20 juny 2018].




Enllaços externs



  • Xavier Aliaga i Víllora - Lloc web oficial

  • «Xavier Aliaga i Víllora». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).











Premis i fites
Precedit per:
David Vilaseca
L'aprenentatge de la soledat
Premi Andròmina de narrativa
2008
 Succeït per:
Rafael Gomar i Lloret
Andròmines







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more