Editorial Meteora








































Infotaula d'organitzacióEditorial Meteora

SeuMeteora.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat
editorial
Història
Fundació
30 novembre 2000 a Barcelona
Activitat
Membre de
Associació Llegir en català


Organització i govern

Seu central 

  • Barcelona, Espanya


Web
Lloc web oficial


Facebook: Edit.MeteoraTwitter: EditorsMeteora

Modifica les dades a Wikidata



Els fundadors de Meteora a la seu de l'editorial a la Gran Via de Barcelona.


Meteora és una editorial catalana creada el 2000 a Barcelona. Els seus socis fundadors són M. Dolors Sàrries i Jordi Fernando,[1] provinents respectivament del món de l'ensenyament i de les arts gràfiques.


Va presentar-se al públic lector el 30 de novembre de 2000[2] amb tres col·leccions: una de biografies il·lustrades, «Vides i llegats», i dues de novel·la («Papers de Fortuna» en català i «Tahona de letras» en castellà). Lola Anglada o la creació del paradís propi, assaig biogràfic i artístic de la historiadora i crítica d'art Montserrat Castillo sobre la figura de la gran il·lustradora i contista catalana Lola Anglada, pot considerar-se el primer llibre de Meteora.


Meteora també publica obres relacionades amb la medicina complementària, llibres de fotografia artística i guies gastronòmiques i culturals. A partir del segon semestre de 2009 ofereix també els seus títols en format e-book a través dels portals Edi.cat[3] i els habituals del llibre digital.


Entre els novel·listes, assagistes o poetes més reconeguts que publiquen a Meteora podem trobar, entre d'altres, Anna Aguilar-Amat, Pilar Aymerich, Mònica Batet Boada, Sebastià Bennassar Llobera, Teresa Broseta, Antoni Clapés, Ricard Creus i Marzo, Carles Duarte i Montserrat, Ernest Farrés i Junyent, Feliu Formosa, Patrícia Gabancho, Isidre Grau, Gabriel Jackson, Jordi de Manuel, Gabriel Pernau Mas, Joan Perucho, Marta Pessarrodona, Agustí Pons i Mir, Maria Carme Roca i Costa, David H. Rosenthal, Albert Salvadó i Miras, Ricard Salvat i Ferré, Màrius Sampere Francesc Santolaria, Jordi Valls, Antoni Vidal Ferrando o Olga Xirinacs.



Referències





  1. ↑ «Meteora, primer decenni». VilaWeb, 19-02-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].


  2. ↑ «Aniversari conjunt del segell Meteora i el romànic de Boí». Segre, 18-11-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].


  3. ↑ Llibres digitals d'Editorial Meteora [1]




Enllaços externs


  • Lloc web de l'editorial

  • Entrevista al programa Punt de Llibre de la Cadena SER sobre els 10 anys d'Editorial Meteora (20/11/2010)



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more