Ngtjyty

Tsonga

xitsonga
Altres denominacions	xitsonga
Parlants
4.877.500[1] principalment a Limpopo i Mpumalanga
Parlants nadius	13.000.000 (2011)
Parlat a	Moçambic 2.432.000 Sud-àfrica 2.413.000 Zimbàbue 27.000 Swazilàndia 5.500
Oficial a	Limpopo i Mpumalanga
Classificació lingüística
llengües humanes llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantus meridionals Tswa-Ronga language
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Sense organisme regulador oficial
Codis
ISO 639-1	ts
ISO 639-2	tso
ISO 639-3	tso
SIL	tso
Glottolog	tson1249
Ethnologue.com	tso
IETF	ts

El tsonga o xitsonga és una llengua bantu parlada al sud de l'Àfrica per l'ètnia shangaan.

Dialectes tsonga

Dialectes tsonga

Dialectes tsonga

Dialectes tsonga

Classificació

El tsonga pertany a la branca bantu del fílum nigerocongolès. Sovint és anomenada shangaan però segons els tsonga aquest és un nom incorrecte, ja que s'usa per anomenar als shangaans que viuen a Moçambic. La majoria de tsonga actualment viuen a Giyani, una zona de la província de Limpopo, a Sud-àfrica.

Distribució geogràfica

El tsonga és parlat per prop d'1.646.000 persones a la província de Limpopo de Sud-àfrica, 1.500.000 persones a Moçambic, 19.000 persones a Swazilàndia i 100.000 persones a Zimbabwe.

Estatus oficial

El tsonga és una de les llengües oficials de Sud-àfrica.

Dialectes

Hi ha diversos dialectes de les zones de parla tsonga, l'extrem nord de la qual és el riu Save i l'extrem sud és Kwazulu Natal. Tot i que els diferents dialectes són intel·ligibles entre si, tenen diverses diferències basades en la situació geogràfica o la influència colonial. Els dialectes més destacats del tsonga són el xironga, parlat a Maputo i les zones més properes a la ciutat, el xitshwa o chihlengwe, parlat a Zimbabwe i Moçambic, i el xiTsonga, parlat a Sud-àfrica.

Aquests tres dialectes tenen pronuncies diferents. Per exemple, al tsonga de Sud-àfrica el prefix xi- es pronuncia shi- coma Xikwembu (déu). A Zimbabwe, aquest prefix es pronuncia chi-, com a Chikwembu (déu). El tsonga de Sud-àfrica també fa servir dobles consonants com "nk", "mp" o "ns" com a nkhensa (agrair), nyimpi (guerra) i nsiha (vena), mentre els equivalents a aquests mots a Zimbabwe són khesa, nyipi i siha.

Tots el dialectes han rebut una influència major o menor del zulu i, a Zimbabwe, del ndebele, per això ara el tsonga té clics. Tot i que aquestes paraules no són pròpies de l'idioma, els parlants nadius de tsonga les entenen. Però a diferència del zulu i el ndebele, en què hi ha diversos clics, en tsonga només cal fer un clic qualsevol en la paraula adoptada. Alguns exemples de mots d'origen zulu o ndebele són: ngqondo (ment), gqoka (vestir), ncingo (telèfon), qamba (redactar) i Mugqivela (dissabte).

Gramàtica

La gramàtica del tsonga és una llengua bantu en què, com a la majoria de llengües bantu, hi predomina l'oració SVO.

Pronoms personals

S'assemblen molt als de les altres llengües bantu, tot i que amb algunes diferècnies.

Verbs

Tot els verbs empren el prefix ku- i el sufix -a per marcar l'infinitiu, només hi ha dues excepcions:

Exemple

El Parenostre en Tsonga:

Tata wa hina la nge matilweni,

vito ra wena a ri hlawuleke;

a ku te ku fuma ka wena;

ku rhandza ka wena a ku endliwe misaveni,

tanihi loko ku endliwa tilweni.

U hi nyika namuntlha vuswa bya hina bya siku rin'wana ni rin'wana;

u hi rivalela swidyoho swa hina,

tanihi loko na hina hi rivalela lava hi dyohelaka;

u nga hi yisi emiringweni,

kambe u hi ponisa eka Lowo biha,

Amen.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tsonga

Hi ha una edició en tsonga de la Viquipèdia

• 
  (anglès) Informe d'Ethnologue sobre el tsonga
  

Programari

• 
  (anglès) Corrector per a OpenOffice.org i Mozilla, OpenOffice.org, Mozilla Firefox web-browser, i Mozilla Thunderbird email program en tsonga


• 
  (anglès) Translate.org.za Projecte de traducció lliure i Open Source a totes les llengües oficials de Sud-àfrica, incloent-hi el tsonga.

Referències