Tractat de Meaux
































Infotaula d'esdevenimentTractat de Meaux

Ratification par Raymond VII de Toulouse du traité de Meaux-Paris. - Archives Nationales - AE-II-230.jpg
Ratificació de Ramon VII del tractat de Meaux-París (Arxius Nacionals de França)

Tipus
tractat de pau
Data
12 abril 1229
Lloc
París
Part de
Croada albigesa
Participants
Lluís de França, Blanca de Castella i d'Anglaterra i Ramon VII de Tolosa


Modifica les dades a Wikidata



Escut dels comtes de Tolosa.


El Tractat de Meaux també conegut com Tractat de París, fou signat l'any 1229 entre Lluís IX de França, encara sota la regència de Blanca de Castella i d'Anglaterra, i el comte Ramon VII de Tolosa.


Representà la submissió definitiva del comte tolosà i, de fet, el final de la lluita per al manteniment de la sobirania d'aquest territori occità.[1]



La signatura


Blanca de Castella, regent de França a nom del seu fill Lluís IX, va convocar una conferència a Meaux el març de 1229. Ramon VII de Tolosa s'hi va presentar acompanyat dels seus principals vassalls, entre els quals Bernard, comte de Comenge. També hi eren presents l'alt clergat llenguadocià i els senyors amb títols donats per Simó de Montfort durant la croada. Ramon VII no va tenir cap altre remei que acceptar les dures condicions redactades en el tractat.[2] Abans de la signatura el comte de Tolosa va arribar a París com a pelegrí per buscar l'absolució. Va fer penitència a la catedral de Notre-Dame, on va ser flagel·lat a les escales del temple, com a declaració pública de penediment. Finalment, amb la signatura del tractat, Ramon VII va poder veure regulada la seva situació amb l'Església i el regne de França.




Escut del rei de França.



Referències




  1. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 168.


  2. ↑ Les clàusules del tractat les sabem gràcies a un document de ratificació signat per Ramon VII de Tolosa a París. Aquest document es conserva als Arxius Nacionals de França amb el número d'inventari AE-II-230. Vegeu-lo aquí: base Archim











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more