Eufratense


















Infotaula de geografia políticaEufratense


Localització







37° 30′ N, 37° 30′ E / 37.5°N,37.5°E / 37.5; 37.5

Geografia
Part de
Imperi Romà
Modifica les dades a Wikidata



Provincia Eufratensis




Diòcesis imperials


La Província Eufratense, (Provincia Eufratensiso Euphratensis o Augusta Eufratensis) en grec Euphratesia (Εὑφρατησία), va ser una província romana a la Gran Síria, part de la diòcesi d'Orient en l'Imperi Romà tardà.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Euphratensis I


  • 3 Euphratensis II


  • 4 Liste dels Comites Orientis (governadors de la diòcesi)


  • 5 Referències





Història


En algun moment entre els anys 330 i 350 (probablement vers el 341, al mateix temps que la provincia Augustamnica al Baix Egipte), la província  Eufratense va ser creada a partir del territori de Celesíria al llarg de la riba occidental de l'Eufrates. que incloïa els territoris de Comagene i Cirrhestica.[1] La seva capital va ser Cirro[2] (Cyrro) o potser Hierápolis Bambice (moderna Manbidj).[1]


Més tard fou dividida en Prima i Secunda.



Euphratensis I


L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:



  • Barbalissus o Barbalissos,


  • Cyrrhus (podria haver estat un arquebisbat),


  • Doliche (Dülük),

  • Europus (Dura-Europos),


  • Germanícia,


  • Hieràpolis de Síria (Hieràpolis Eufratense o Hieràpolis Bambyce, Manbij), arquebisbat,


  • Neocesarea de Síria,


  • Perrhe (Adıyaman),


  • Samosata,


  • Sura, (Al-Suriyya)


  • Urima (Halfeti),


  • Zeugma de Síria, en front de Birecik



Euphratensis II


L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:



  • Agríppies (ruïnes de Saliliya),

  • Orisa (Tayibe),


  • Sergiòpolis (Resafa), arquebisbat,


  • Serigene (Isriyë),

  • Zenòbies (ruïnes de Halabiya),



Liste dels Comites Orientis (governadors de la diòcesi)




  • Lol·lià Mavorci (330–336)

  • Felicià (335–?)


  • Nebridi (354–358)


  • Domici Modest (358–362)

  • Iulianus o Julià (362–363)


  • Aradi Rufí (363–364)


  • Eutolmi Tatià (vers 370)

  • Tuscià (381)


  • Flavi Eparqui Filagri (vers 382)


  • Pròcul (383–384)

  • Icari (c. 384)

  • Irineu (431–435)


  • Efraim d'Amida (vers 522–525)

  • Asteri (587–588)

  • Baccus (588–589)

  • Bonòs (vers 609–610)



Referències





  1. ↑ 1,01,1 Ed. Alexander Kazhdan, Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, 1991, ISBN 978-0-19-504652-6, página=748


  2. ↑ Edmund Spenser Bouchier








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more