Franco Balmamion
















































Infotaula de personaFranco Balmamion

Franco Balmamion 1968.jpg
Biografia
Naixement
Franco Balmamion
11 de gener de 1940
Nole
Nacionalitat
ItàliaItàlia
Alçària
172 centimetres (1,72 m)
Pes
67 kg
Activitat
Ocupació
Ciclista
Esport
ciclisme de competició







Clubs professionals
 
1960-1961. Bianchi
1962-1963. Carpano
1964. Cynar-Frejus
1965-1966. Sanson
1967-1968. Molteni
1969-1970. Salvarani
1971-1972. Scic


Principals triomfs
Curses per etapes
Giro d'Itàlia (1962, 1963)
Curses d'un dia
Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta (1967)
Milà-Torí (1962)
Campionat de Zuric (1963)
Modifica les dades a Wikidata

Franco Balmamion (Nole, 11 de gener de 1940) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1960 i 1972. Durant la seva carrera aconseguí 17 victòries, entre les quals destaquen per sobre de tot les dues victòries consecutives al Giro d'Itàlia de 1962 i 1963.




Contingut






  • 1 Palmarès


    • 1.1 Resultats al Giro d'Itàlia


    • 1.2 Resultats al Tour de França




  • 2 Enllaços externs





Palmarès




  • 1962

    • 1r al Giro d'Itàlia

    • 1r a la Milà-Torí

    • 1r al Giro dels Apenins




  • 1963

    • 1r al Giro d'Itàlia

    • 1r al Campionat de Zuric

    • 1r al Gran Premi de Suïssa




  • 1965
    • 1r al Critèrium de Caen



  • 1966

    • 1r a Cirié

    • 1r a Maggiora




  • 1967


    • Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta

    • 1r a Cronostafetta i vencedor d'una etapa

    • 1r del Giro de Toscana

    • 1r a Piaggiori




  • 1968
    • 1r a Cronostafetta



  • 1969

    • 1r a Camors

    • 1r a Maggiora





Resultats al Giro d'Itàlia




  • 1961. 20è de la classificació general


  • 1962. 1r de la classificació general. Porta 5 dies la maglia rosa


  • 1963. 1r de la classificació general. Porta 6 dies la maglia rosa


  • 1964. 8è de la classificació general


  • 1965. 5è de la classificació general


  • 1966. 6è de la classificació general


  • 1967. 2n de la classificació general


  • 1968. 7è de la classificació general


  • 1969. Abandona


  • 1970. 12è de la classificació general


  • 1971. Abandona


  • 1972. 38è de la classificació general



Resultats al Tour de França




  • 1963. Abandona (3a etapa)


  • 1967. 3r de la classificació general


  • 1969. 39è de la classificació general


  • 1970. 12è de la classificació general


  • 1971. Abandona (10a etapa)



Enllaços externs



  • Palmarès de Franco Balmamion (francès)








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more