Ngtjyty

Aquest article és sobre el ciclista, potser busqueu Mike Rogers.

Michael Rogers

Michael Rogers el 2011
Biografia
Naixement	Michael Rogers 20 de desembre de 1979 (1979-12-20) (39 anys) Barham
Altres noms	Dodger
Nacionalitat	Austràlia
Educació	ACT Academy of Sport
Alçària	1m 85cm
Pes	75 kg
Activitat
Ocupació	Ciclista
Esport	ciclisme en pista ciclisme de competició
Posició a l'equip	Rodador i Cursa per etapes
Clubs professionals   09/2000–12/2000. Mapei (aprenent) 2001–2002. Mapei 2003–2005. Quick Step 2006–2007. T-Mobile 2008. Team High Road 2009-2010. Team Columbia 2011-2012 Team Sky 2013. Team Saxo-Tinkoff 2014-2015. Team Tinkoff-Saxo 2016-04/2016 Team Tinkoff
Principals triomfs
Curses per etapes	2 etapes al Giro d'Itàlia 1 etapa al Tour de França
Curses d'un dia	Campió d'Austràlia en CRI (2009)

Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Bronze	Atenes 2004	Contrarellotge
Campionat del Món
Plata	Verona 1999	contrarellotge sub-23
Bronze	Plouay 2000	contrarellotge sub-23
Or	Hamiton 2003	contrarellotge
Or	Verona 2004	contrarellotge
Or	Madrid 2005	contrarellotge

Michael Rogers (Barham, Nova Gal·les del Sud, 20 de desembre de 1979) és un ciclista australià, professional del 2000 al 2016.

Rogers passà a professional l'any 2001 amb l'equip italià Mapei, que amb els canvis de patrocinadors es convertí primer en Quick Step-Davitamon i després en Quick Step-Innergetic. El 2006, Rogers fitxà pel T-Mobile Team, que capitanejarà al Tour de França 2007.

Com molts altres ciclistes professionals australians de la seva generació, és un producte del programa per ciclistes joves de l'Australian Institute of Sport, que li permeté viure i córrer a Europa quan encara era un amateur. Començà com a pistard sota el tutelatge de Charlie Walsh i després es canvià al ciclisme en ruta.

És un gran contrarellotgista, i ha guanyat el campionat del món d'aquesta especialitat tres vegades seguides (2003-2005). Tot i quedar originalment segon al campionat del 2003, fou declarat campió del món després que el guanyador original, David Millar, fos desqualificat per dopatge. Com que rebé la medalla d'or del 2003 el mateix dia que es disputaren els campionats de 2004, guanyà dues medalles d'or en un sol dia.

Tot i la seva potència com a rodador, Rogers ha millorat molt a les muntanyes i podria esdevenir un dels favorits de les grans voltes per etapes. Al Tour de França de 2003 i Tour de França de 2004 fou el millor aliat del seu company d'equip Richard Virenque en el seu intent d'aconseguir el mallot de la muntanya, cosa que l'escalador francès aconseguí.

Va acabar el Tour de França de 2006 en desena posició, entre l'espanyol Haimar Zubeldia i el luxemburguès Fränk Schleck. Al Tour de França de 2007, va ser desafortunat - havia mostrat estar en bona forma i es trobava en una fuga que el posava al mallot groc virtual quan va caure en una baixada. Va haver de retirar-se de la cursa just quan tenia l'oportunitat de vestir-se de groc.

Malauradament, el 25 d'abril de 2016, Michael Rogers es veia forçat a retirar-se a causa d'una aritmia cardíaca.

Palmarès en ruta

• 
  2000
  
  • Vencedor d'una etapa al Tour Down Under
    
  
  


• 
  2002
  
  
  
  • 1r al Tour de Beauce
    
  
  
  • 1r al Tour Down Under i vencedor d'una etapa
  
  
  
  


• 
  2003
  
  
  
  • 
    Campió del Món de ciclisme CRI
    
  
  
  • 1r a la Volta a Alemanya i vencedor d'una etapa
  
  
  • 1r a la Ruta del Sud i vencedor d'una etapa
  
  
  • 1r a la Volta a Bèlgica
    
  
  
  
  


• 
  2004
  
  • 
    Campió del Món de ciclisme CRI
    
  
  


• 
  2005
  
  • 
    Campió del Món de ciclisme CRI
    
  
  


• 
  2006
  
  • Vencedor d'una etapa del Regio-Tour
    
  
  


• 
  2009
  
  • 
    Campió d'Austràlia en contrarellotge
    
  
  


• 
  2010
  
  
  
  • 1r a la Volta a Andalusia
    
  
  
  • 1r a la Volta a Califòrnia
    
  
  
  
  


• 
  2012
  
  • 1r a la Volta a Baviera i vencedor de 2 etapes
  
  


• 
  2013
  
  • 1r a la Japan Cup
  
  


• 
  2014
  
  
  
  • Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia
    
  
  
  • Vencedor d'una etapa al Tour de França
    
  
  
  
  

Resultats al Tour de França

• 
  2003. 42è de la classificació general


• 
  2004. 22è de la classificació general


• 
  2005. 41è de la classificació general


• 
  2006. 9è de la classificació general


• 
  2007. Abandona (8a etapa)


• 
  2009. 103è de la classificació general


• 
  2010. 37è de la classificació general


• 
  2012. 23è de la classificació general


• 
  2013. 16è de la classificació general


• 
  2014. 26è de la classificació general. Vencedor de la 16a etapa
  


• 
  2015. 36è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

• 
  2006. Abandona (13a etapa)


• 
  2009. 7è de la classificació general


• 
  2014. 18è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes


• 
  2015. 33è de la classificació general

Palmarès en pista

• 
  1997
  
  
  
  • 
    Campió del món júnior en Puntuació
    
  
  
  • 
    Campió del món júnior en Persecució per equips (amb Brett Lancaster, Graeme Brown i Scott Davis)
  
  
  
  


• 
  1998
  
  
  
  • Medalla d'or als Jocs de la Commonwealth en Scratch
  
  
  • Medalla d'or als Jocs de la Commonwealth en persecució per equips (amb Bradley McGee, Brett Lancaster, Luke Roberts i Timothy Lions)
  
  
  • 
    Campió d'Austràlia en persecució
  
  
  
  

Resultats a la Copa del Món

• 
  1998
  
  
  
  • 1r a Victòria, en Persecució per equips
  
  
  • 1r a Victòria, en Madison
  
  
  
  

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Fitxa a sitiodeciclismo.net
  


• Fitxa a procyclingstats.com