Pausànies d'Esparta
| Tipus | ésser humà |
|---|---|
| Dades | |
| Sexe | home |
| Ocupació | sobirà |
| Naixement | Esparta, valor desconegut |
| Mort | Tegea, 385 aC |
| Família | |
| Pare | Pleistoanax |
| Fills | Cleombrot I d'Esparta i Agesípolis I |
| Germans | Aristodemus  |
| Altres | |
| Càrrec | rei d'Esparta |
 | |
Pausànies d'Esparta (Pausanias, Παυσανίας), fill de Pleistonax i nét de Pausànies, regent d'Esparta, fou rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC.
Quan Pleistoanax fou desterrat el 444 aC el va succeir en el tron sota la regència del seu oncle Cleòmenes. El 427 aC Cleòmenes va envair Àtica al front d'un exèrcit i Pausànies el va acompanyar. El 426 aC sembla que el seu pare fou restaurat al tron, i la seva posició va quedar indeterminada, ja que no se'n fa referència, però segurament va romandre només com a hereu fins a la mort del seu pare el 408 aC.
Pausànies no torna a ser esmentat fins al 403 aC quan Lisandre, amb un fort exèrcit, estava bloquejant Trasibul i els seus partidaris al Pireu. El rei, els èfors i altres dirigents espartans es volien desfer de Lisandre i Pausànies fou enviat al front d'un exèrcit a l'Àtica, teòricament per ajudar a Lisandre però de fet per obstaculitzar els seus plans. Pausànies va acampar prop del Pireu; atacat pels assetjats va iniciar els preparatius de bloqueig; va rebutjar nous atacs però no va aprofitar la situació expressament; va enviar un missatge als assetjats i poc després es va signar un armistici entre els espartans i els assetjats, els representants dels quals foren enviats a Esparta a defensar la seva causa i el resultat fou que 15 comissionats foren nomenats per arranjar les diferències entre els dos partits atenencs; una amnistia fou ordenada que va incloure als Trenta Tirans, als Onze, i als Deu que havien estat governadors del Pireu. Pausànies llavors va llicenciar al seu exèrcit.
Al seu retorn a Esparta el partit oposat el va portar a judici davant una cort formada pels geronts, els èfors i el rei Agis II. Catorze geronts i el rei Agis van votar per la seva condemna i els altres, un nombre superior, per la seva absolució.
El 395 aC quan va esclatar la guerra entre Fòcida i Tebes, i la primera va demanar ajut a Esparta, aquest estat va decretar la guerra a Tebes, i Lisandre fou enviat a la Fòcida per reunir tropes mentre es preparava l'exèrcit que hi seria enviat sota comandament de Pausànies. Aquest va demorar el reclutament i mentre Lisandre, amb les seves forces va arribar a Haliartos quan encara Pausànies no havia arribat. A la batalla d'Haliarte o Haliartos, Lisandre va morir; just l'endemà va arribar Pausànies i va poder recollir els cossos dels morts però amb la condició de retirar-se.
Altre cop en tornar a Esparta fou enjudiciat, però aquesta vegada no tenia prou partidaris i va acceptar marxar en exili voluntari; va ser condemnat a mort, en absència, mentre vivia al santuari d'Atenea a Tegea on encara romania deu anys després, el 385 aC. El seu fill Agesípolis I el va succeir en el tron. Quan Agesípolis va assetjar Mantinea, Pausànies, que tenia molts amics a la ciutat, va intercedir per la seva sort i la de Mantinea en general. Va morir després del 385 aC, en data desconeguda.
Vegeu també
- Nauclides
