Christian Bourquin

























































Infotaula de personaChristian Bourquin

Christian Bourquin (2011).jpg
Biografia
Naixement
7 d'octubre de 1954
Sant Feliu d'Amunt (Rosselló)
Mort
26 d'agost de 2014(2014-08-26) (als 59 anys)
OccitàniaMontpeller (Occitània)
Causa de mort
Càncer de ronyó


Blason région fr Languedoc-Roussillon.svg  6è President del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló

10 de novembre de 2010 – 26 d'agost de 2014

← Georges Frêche

Damien Alary →


Blason département fr Pyrénées-Orientales.svg  President del Consell General dels Pirineus Orientals

març de 1998 – novembre de 2010

← René Marquès
Jean-Jacques Lopez (interí) Hermeline Malherbe-Laurent →


Armoiries république française.svg  Diputat de l'Assemblea Nacional

12 de juny de 1997 – 18 de juny de 2002

← François Calvet

François Calvet →

  Batlle de Millars

1995 – 2001

← François Beffara
Damienne Beffara →


Logo du Sénat français.JPG  Senador del Senat francès

1 d'octubre de 2011 – 26 d'agost de 2014

← Jean-Paul Alduy

Hermeline Malherbe →

Circumscripció
Pirineus Orientals
Nacionalitat
Catalana
Activitat
Ocupació
Enginyer
Partit polític

Divers gauche (ex-PS)


Pirineus Orientals
(3r districte)
Modifica les dades a Wikidata

Christian Bourquin (Sant Feliu d'Amunt, Rosselló, 1954 - Montpeller, 26 d'agost del 2014)[1] va ser un polític francès i nord-català, membre del Partit Socialista francès.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Trajectòria política


    • 2.1 Régionalisme




  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Biografia


Estudià a l'Escola Nacional Superior i Indústria d'Estrasburg, i el 1973 s'hi titulà en enginyeria en l'especialització de topografia. L'any 1977 començà a treballar a l'ajuntament de Montpeller com a enginyer territorial.[2]


Va ser president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló des de 2010 i conseller i president (del 1998 i fins al 2010) del Consell General dels Pirineus Orientals. El 3 de gener de 2009 fou condemnat a tres mesos de presó i 5.000 euros de multa per falsa minoració dels cabals de la campanya electoral de les eleccions cantonals franceses de 2001. Posteriorment fou acusat de favoritisme en profit de l'Agència de Comunicacions del departament[3] i novament condemnat, aquesta vegada pel tribunal d'apel·lació de Bordeus, a dos mesos de presó amb pròrroga el 30 d'octubre del 2012 (definitiva[4] amb data de 23 de gener del 2014).



Trajectòria política



  • Batlle de Millars de 1995 a 2001

  • Diputat de Catalunya Nord (3a circumscripció) de 1997 a 2002

  • Membre de la Mesa Nacional del PS de 2005 a 2008

  • Conseller General dels Pirineus Orientals (cantó de Millars) des del 1994

  • President del Consell General dels Pirineus Orientals, de 1998 a 2010

  • Vicepresident primer del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló amb delegació a finances i llengua catalana des de 2004 a 2010

  • President del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló des de 2010

  • Senador des de l'octubre del 2011



Régionalisme




Christian Bourquin, en 2003, inaugurant un panell senyalitzador en occità indicant la Fenolleda, part occitana de la Catalunya del Nord.


Fortament vinculat a la regió i al departament, Christian Bourquin ha promogut la « catalanitat » (llengua it cultura catalanes), tot i que s'oposa al « catalanisme » (entès com a independentisme català). ha encoratjat diverses iniciatives destinades a promoure el català, ha ajudat a la creació i desenvolupament de les entitats culturals catalanes, tot vinculat a la regió del Llenguadoc-Rosselló (de tradicions occitana i catalana) i a França. Al departament, ha adoptat l'eslogan « l'accent catalan de la république française ».[5] En tant que conseller regional, també ha promogut la cultura occitana.


Arran de la reforma regional francesa proposada en 2014 pel president de la república François Hollande i que pretén reduir el nombre de regions i crear-ne de noves, més grans i suposadament més fortes econòmicament, i en el qual s'ha proposa unir el Llenguadoc-Rosselló al Migdia-Pirineus, Christian Bourquin, se n'ha mostrat contrari, tot i formar part del mateix partit que ha promogut la proposta.



Referències





  1. ↑ Babey, Sophie «Christian Bourquin est décédé». L'Indépendant, 26-08-2014. (francès)


  2. ↑ «Obituari: Peus a la terra». La Vanguardia, 27-08-2014, pàg. 25.


  3. ↑ «Le Roussillon, far west de la politique?». L'Express, 11-06-2009.(francès)


  4. ↑ «Presó condicional definitiva per a Christian Bourquin». La clau, 23-01-2014.


  5. ↑ (català) Mor Bourquin, president del Llenguadoc-Rosselló, per Aleix Renyé, el Punt Avui




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christian Bourquin Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Blog personal de Christian Bourquin















Càrrecs públics
Precedit per:
René Marquès
President del Consell General dels Pirineus Orientals
Blason département fr Pyrénées-Orientales.svg
1998-2010
 Succeït per:
Hermeline Malherbe-Laurent
Precedit per:
Georges Frêche
President del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló
Blason région fr Languedoc-Roussillon.svg
2010-2014
 Succeït per:
Damien Alary










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more