Batalla de les Termòpiles (480 aC)
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Antiga Grècia - Imperi PersaLa batalla de les Termòpiles, ocorreguda l'any 480 aC, va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mèdica, i va enfrontar una aliança de ciutats-estat gregues que van plantar cara als invasors perses al pas muntanyenc de Termòpiles (Θερμοπύλες), topònim el significat del qual és "Portes Calentes", per les fonts termals de la zona, a la Grècia central. Molt inferiors en nombre, sota el comandament del rei espartà Leònides, els grecs van impedir l'avenç dels perses de Xerxes durant tres dies.
La resistència oferta a les Termòpiles va donar temps a Atenes i altres ciutats-estat de l'Hèl·lade per preparar-se per la batalla i vèncer definitivament els perses a la batalla de Salamina. El cop final es va donar a la batalla de Platees, amb la qual es va donar per finalitzada la invasió de Grècia i es va iniciar l'ascens d'Atenes com un poder polític i cultural i la creació de la Lliga Hel·lènica. El resultat d'aquesta guerra es considera com a causa, o almenys una causa, de la separació entre occident i orient, ja que va evitar l'expansió de l'imperi Persa per Europa.
L'execució de la darrera defensa a la batalla de les Termòpiles es fa servir sovint com a exemple dels avantatges d'un bon entrenament, equip i ús del terreny per maximitzar el potencial d'un exèrcit i com símbol de coratge en situacions extremadament adverses.
Contingut
1 Antecedents
2 Preludi
2.1 Moviments inicials
2.2 L'arribada dels perses
3 La batalla
3.1 L'atac frontal
3.2 L'encerclament dels grecs
3.3 La darrera defensa
4 Desenllaç
5 Significat
6 Dimensions dels exèrcits
6.1 L'exèrcit persa
6.2 L'exèrcit grec
7 Localització de la batalla
8 Referències
9 Representacions en la ficció
10 Fonts
11 Notes
12 Vegeu també
Antecedents
L'origen del conflicte va ser anterior a Xerxes I, ja que va ser el seu pare Darios el Gran que va enviar els seus heralds a totes les ciutats gregues oferint un tracte clement a aquelles que se sotmetessin a l'autoritat persa. Com era tradició, els heralds exigiren "terra i aigua" com a senyal de submissió, i més de 700 polis gregues van acatar-ho.
La nova democràcia atenenca de Clístenes va rebutjar l'oferta i va executar els enviats perses. Els espartans van llançar els heralds a un pou responent a la seva demanda de "terra i aigua", amb la sentència "Excaveu-ne vosaltres mateixos". D'aquesta manera, les dues ciutats històricament oposades es van trobar encapçalant plegades la resistència contra l'Imperi Persa.
A finals de la tardor del 481 aC es va celebrar un congrés a Corint en què es fundà una aliança de polis gregues enfront dels perses. Tenia poders per enviar tropes i recursos de les ciutats a situacions defensives després de consultes conjuntes. L'historiador Heròdot es referia als aliats simplement com a "οἱ Ἕλληνες" (Els Grecs).
Preludi
Moviments inicials
Una força combinada de 10.000 hoplites atenencs i espartans, liderada per Euanetus i Temístocles, es va posicionar a la vall de Tempe per impedir l'avanç dels perses a Grècia. En assabentar-se'n, Xerxes va fer passar el seu exèrcit per l'estret de Sarantaporo, que no estava vigilat i va passar de llarg.
Avisats per Alexandre I de Macedònia, els grecs van decidir que el proper indret estratègicament favorable per aturar els perses era a les Termòpiles. Van acordar de defensar el pas i enviar la flota a Artemísion, un enllaç comercial, ja que l'exèrcit de Xerxes era proveït per mar i utilitzant la flota hauria pogut esquivar els grecs de nou. Els atenencs es van embarcar i es van dirigir cap a Artemísion, mentre que els espartans van preparar la defensa del pas de les Termòpiles.
Les forces dels espartans i els seus aliats que es quedaven a les Termòpiles eren molt inferiors en nombre a l'exèrcit de terra de Xerxes, de manera que obtenir una victòria resultava impossible i tan sols es podia aspirar a contenir l'avanç dels perses. Alguns historiadors moderns, com Bengston, afirmen que el propòsit dels espartans era tan sols alentir l'exèrcit persa mentre la seva marina era derrotada al mar. Una altra teoria és que la intenció era deixar-los bloquejats al nord i confiar que el cansament, les epidèmies i la manca d'aliment causessin estralls en el multitudinari exèrcit persa.
Heròdot narra que la batalla va coincidir amb les festes carnees i els festivals olímpics, de manera que només hi havia les avançades dels exèrcits. Els espartans i els seus aliats esperaven que la batalla a les Termòpiles no es decidiria tant ràpid i que hi hauria temps que un cop acabats els festivals arribessin la totalitat de les forces.
Segons la llegenda, tal com la conta Heròdot, Esparta havia consultat l'Oracle de Delfos abans de sortir a la guerra i n'havia obtingut la següent profecia:
L'avanç de l'exèrcit persa, tant terrestre com marítim
Oh, homes que habiteu els carrers de l'àmplia Lacedemònia!
O bé el vostre gloriós poble serà saquejat pels fills de Perseu,
O, a canvi, haurà de plorar tot el poble lacònic
Per la mort d'un rei, descendent del gran Hèracles.
Car ell no pot ser aturat pel coratge de braus o lleons,
Colpeja pertot, és poderós com Jove; res no el pot aturar,
Fins que obtingui per presa el vostre rei, o la vostra gloriosa ciutat.
En essència, l'Oracle pronostica que o bé Esparta serà arrasada i o bé un dels seus reis, que segons la tradició eren descendents d'Hèrcules, havia de sacrificar la vida defensant-la.
El rei Leònides d'Esparta es va fer càrrec del seu cos personal de combat i es va dirigir a les Termòpiles. Segons Heròdot, Leònides era idolatrat pels seus homes. Convençut que dirigia a ell i als seus a una mort segura, va escollir exclusivament homes que ja haguessin tingut un fill per perpetuar el llinatge. Plutarc esmenta a les seves Dites de Dones Espartanes que Gorgo, l'esposa de Leònides, va preguntar al seu marit què havia de fer un cop ja no hi fos. Ell va contestar: "casa't amb un bon home, i tingues bons fills."
L'arribada dels perses
Amb l'arribada dels perses a l'escenari de la batalla, les tropes gregues van reunir-se en consell. Alguns peloponesis van suggerir de retirar-se a l'istme i blocar l'entrada als perses allí, ben coneixedors que això permetria als perses arribar a Atenes sense oposició. Els focis i els locrians, les ciutats dels quals també haurien quedat a mercè de l'enemic, s'indignaren i urgiren a defensar les Termòpiles.
Mentrestant els perses van enviar un explorador a cavall per reconèixer la zona. Els grecs li van permetre acostar-se al campament, observar-lo, i marxar. Quan l'explorador va descriure a Xerxes la magnitud de l'exèrcit grec i que els espartans s'estaven dedicant a fer exercicis gimnàstics i a pentinar-se les llargues cabelleres, el rei persa es rigué del seu oponent. Tanmateix, Demarat, un antic rei d'Esparta exiliat que estava al seu servei, va advertir que abans d'entrar en batalla els espartans tenien el costum d'arreglar-se el cabell, i que si pensaven presentar batalla els que eren «els homes més valents de Grècia» havien de ser tinguts en compte.
Xerxes va enviar emissaris als grecs, oferint a Leònides la sobirania sobre tota Grècia a canvi de la submissió al poder persa. Leònides respongué que preferia morir per Grècia que ser monarca sobre els seus compatriotes. Irritat, Xerxes va exigir-li que rendís les armes i Leònides li contestà amb la famosa rèplica: «Μολών Λαβέ», que significa "Vine a agafar-les". Aquesta cita s'ha utilitzat posteriorment en moltes ocasions per expressar la voluntat de no rendir-se sense presentar batalla. També figura com l'emblema actual del Primer Cos d'Infanteria Grec.
Tot i l'extrema desproporció entre els dos exèrcits, els grecs tenien la moral alta. Heròdot explica que quan Dienekes, un soldat espartà, va ser amenaçat que les fletxes perses serien tan nombrosos que «taparien el Sol», ell va respondre amb una actitud típicament lacònica: «Doncs lluitarem a l'ombra».
Xerxes I va esperar quatre dies confiant que els grecs es dispersarien. El cinquè dia es va cansar d'esperar i va enviar les primeres tropes.
La batalla
Una falange d'hoplites grecs.
No es disposa de descripcions de les estratègies usades durant la batalla. Probablement els grecs van formar en falange, un mur d'escuts concatenats i llances desplegades que es desplegava de punta a punta de l'estret pas de les Termòpiles. Els perses, armats amb arcs i llances curtes, no haurien estat capaços de penetrar a través de les llargues llances de la falange grega, ni la seva infanteria lleugera podia comparar-se ni en equipament ni en disciplina als hoplites grecs. Leònides havia estructurat un sistema de relleus entre els hoplites de les diverses ciutats per tal que sempre hi hagués homes frescos a la primera línia.
Tanmateix, també hi ha algunes indicacions que els grecs no lluitaven constantment en formació tancada. En més d'una ocasió van trencar files, ja fos per replegar-se i desconcertar els adversaris o per anar a perseguir-los a camp obert.
Perquè el petit exèrcit grec pogués resistir amb èxit necessitaven un espai estret en el qual el gran exèrcit persa només pogués enviar petits contingents i així poder lluitar en igualtats de condicions, per això van decidir que la lluita fos a les Termópiles.
Dos arquers medes, representats al Palau Reial de Darios I a Susa.
L'atac frontal
La primera onada que va enviar Xerxes estava formada per Medes i Cissians, junt amb alguns familiars dels perses que havien mort a Marató feia deu anys. Segons Ctèsies de Cnidos, estava composta per uns deu mil soldats i era comandada per Artapanus. Van ser "fets miques", amb tan sols dues o tres baixes espartanes.
Segons Heròdot i Diodorus, havent pres la mida a l'oponent el rei Xerxes va decidir d'enviar les seves millors tropes en el segon assalt: els Immortals, un cos d'elit de 10.000 homes que rebia aquest nom perquè cada cop que un en queia, un altre soldat ocupava immediatament el seu lloc. Incapaços d'atacar la falange grega en nombres superiors als que el reduït espai permetia, els Immortals no van tenir més èxit que els atacants de la primera onada i Xerxes n'ordenà la retirada. Probablement el primer dia de batalla acabà aquí.
Al segon dia, segons Ctèsias, Xerxes va enviar 50.000 homes més per assaltar el pas. També van fracassar. El nombre de baixes era tan elevat que les piles de cadàvers dificultaven l'avanç dels perses i minaven la seva moral.
L'encerclament dels grecs
Al vespre del segon dia de lluita, mentre el rei persa estava meditant sobre quina estratègia seguir, va rebre la visita d'un traïdor grec: el malià Efialtes va informar-lo de l'existència d'un pas muntanyenc que circumval·lava el de les Termòpiles, i es va oferir per guiar-hi l'exèrcit persa. Per aquest acte, Efialtes ha esdevingut l'arquetip del traïdor a Grècia, i fins i tot encara avui en grec modern el seu nom és sinònim de "malson".
Xerxes va enviar el seu comandant Hydarnes a través del pas amb els immortals i d'altres tropes que totalitzaven uns 40.000 homes, segons Ctèsias. Leònides hi havia estacionat un petit cos de 1.000 voluntaris focians, que estaven enfadats per no poder lluitar a la defensa de les Termòpiles i no esperaven un atac a la rereguarda. No havien disposat posts d'avançada, sentinelles, ni patrulles. Heròdot explica que a la primera llum del tercer dia es van despertar i van quedar enormement sorpresos. Els focians van rebre la primera onada de fletxes perses i van retirar-se al capdamunt de la muntanya per lluitar des d'una posició avantatjosa, sense adonar-se que això permetia a Hydarnes i els seus homes travessar el pas i encerclar la força grega principal.
La darrera defensa
Leònides va assabentar-se que els perses arribaven i va convocar un consell, on la majoria de les forces gregues van acordar de retirar-se. Heròdot creia que Leònides va beneir la retirada dels seus aliats amb una ordre, però també ofereix el punt de vista alternatiu que van fugir sense permís. Els espartans, que s'havien compromès a presentar la darrera defensa es van quedar lluitant fins a la mort. Els acompanyaven els tebans -contra la seva voluntat, ja que eren ostatges- i uns 700 tespians liderats per general Demòfil, fill de Diàdromes, que no van voler fugir.
Nominalment els espartans estaven obeint el seu jurament i seguint l'oracle de Delfos. Tanmateix la darrera defensa també podia haver estat una estratègia calculada per a alentir l'avanç dels perses i cobrir la retirada a la resta de l'exèrcit grec, ja que un cop el pas quedés transitable la cavalleria persa podia perseguir la infanteria grega en camp obert i causar grans baixes.
Xerxes va esperar fins que els immortals van estar a punt per descendir del pas muntanyenc, i van començar l'atac simultàniament.
Aquest cop els grecs van avançar fins a la part més ampla del pas per matar tants perses com van poder. Van lluitar amb llances fins que cada llança estava trencada, i després van usar el xiphoi (espasa curta). En aquesta batalla, explica Heròdot que dos dels germans de Xerxes I van caure: Abrocomes i Hyperanthes. Leònides també va morir en l'assalt.
Un cop els immortals van arribar a la rereguarda, els grecs es van retirar i van oferir l'última resistència en un petit turó. Els tebans van desertar, però alguns van ser morts abans que s'acceptés la rendició. Xerxes va fer envoltar el turó i hi va fer disparar fletxes fins que l'últim dels grecs va ser mort. Arqueòlegs moderns han trobat restes de les fletxes d'aquesta pluja final.
Desenllaç
El cos de Leònides va ser capturat pels perses i Xerxes I, conegut per la seva irritabilitat, va ordenar que fos decapitat i crucificat, cosa la qual era una acció poc comuna entre els perses, que solien tractar amb gran honor els enemics que havien lluitat amb valentia.
En interrogar alguns presoners arcadians sobre per què els grecs havien destacat tan pocs homes a les Termòpiles, li van contestar que s'estaven celebrant els Jocs Olímpics, que eren molt importants pels grecs. Xerxes va preguntar quin era el premi pel guanyador, i quan li van respondre que una corona de llorer, el general persa Tritantaechmes va exclamar: «Contra quina mena d'homes ens heu portat a lluitar? Homes que no combaten per diners, sinó per honor».
Un cop van marxar els perses, els grecs van recollir els seus cadàvers i els van enterrar al turó. Un lleó de pedra es va esculpir per recordar Leònides. Quaranta anys després de la batalla el cos de Leònides va ser retornat a Esparta on va ser enterrat de nou amb grans honors.
La simultània batalla naval a Artemísion va acabar en taules, en retirar-se la flota atenenca. Els perses quedaven amb el control de tot el mar Egeu i de la Grècia peninsular fins a l'Àtica. Els espartans es van preparar per defensar l'istme de Corint i el Peloponès, mentre l'exèrcit de Xerxes saquejava la ciutat d'Atenes els habitants de la qual ja havien fugit a l'illa de Salamina. Al setembre, els grecs van derrotar els perses a la batalla de Salamina, causant la retirada de Xerxes. L'exèrcit persa restant, que va quedar sota el càrrec de Mardoni, va ser derrotat a la batalla de Platea per un exèrcit grec liderat altre cop per un espartà: el regent Pausànies.
Significat
Tot i que de fet la batalla de les Termòpiles va comptar com una derrota grega, tradicionalment se li atorga una consideració superior a victòries com les de Salamina o Platea. El misticisme que envolta la darrera defensa davant la desproporció entre les forces gregues i les baixes que van causar a l'exèrcit persa i el sacrifici de la batalla fan que hagi estat considerada com una de les batalles més importants de la història.
El sacrifici dels defensors de les Termòpiles ha estat considerat a la cultura occidental com un exemple d'extrema valentia i determinació. La historiografia romàntica ha destacat el fet que els pobles grecs tradicionalment enfrontats entre ells s'unissin per defensar la seva cultura contra un enemic comú que els volia subjugar. La batalla també ha contribuït a magnificar el mite dels espartans com guerrers implacables. En realitat, els grecs estaven dividits entre ells i alguns d'ells lluitaven al bàndol persa.
Dimensions dels exèrcits
L'exèrcit persa
L'historiador grec Heròdot d'Halicarnàs, que va escriure la primera història sobre aquesta guerra, dóna les següents xifres per l'exèrcit persa:
Unitats | Nombres |
|---|---|
| Tripulació | 517.610 |
| Infanteria | 1.700.000[1] |
| Cavalleria | 80.000[2] |
| Àrabs i libis | 20.000[3] |
| Aliats grecs dels perses | 324.000 |
| Total | 2.641.610 |
Aquesta xifra ha de ser doblada per tenir en compte el seguici i les tropes de suport que acompanyaven l'exèrcit, incrementant el nombre de perses que s'haurien desplaçat a Grècia en més de cinc milions d'homes. Si bé és cert que Xerxes s'havia estat preparant quatre anys per reprendre les guerres contra els grecs iniciades pel seu pare, la majoria d'historiadors moderns estan d'acord que aquestes xifres no resulten creïbles. De fet, en l'antiguitat era habitual d'exagerar les dimensions de l'exèrcit enemic per magnificar les pròpies gestes. El poeta Simònides parla de quatre milions. Ctèsies de Cnidos, el metge personal d'Artaxerxes II de Pèrsia, va escriure una història de Pèrsia a partir de fonts perses que xifra en 800.000 l'exèrcit que va creuar l'Hel·lespont.
Els historiadors moderns també donen estimacions diferents. Si es dóna per bona l'estimació d'Heròdot a Platea de 300.000 perses, aleshores a les Termòpiles no n'hi haurien pogut haver més de 500.000.[4] Altres concedeixen un màxim de 250.000 forces de terra i 500.000 per al total de l'expedició. La principal raó per aquestes estimacions a la baixa és la manca d'aigua a la regió per sostenir un exèrcit tan nombrós. Sir Frederick Maurice,[5] va ser el primer a afirmar que l'exèrcit persa no podia superar els 175.000 per aquest motiu. Es tracta d'un debat controvertit, però el consens general gira entorn dels 200.000 homes per l'exèrcit de terra, doblant el nombre per incloure-hi les tropes de suport i la flota.
Heròdot d'Halicarnàs, qualificat per Ciceró com el Pare de la Història, va ser el primer historiador de l'antiguitat clàssica a descriure la batalla de les Termòpiles. Tot i els seus números desproporcionats, les incoherències del seu discurs i la seva (reconeguda) parcialitat, continua sent una font essencial per al coneixement de les Guerres Mèdiques.
L'exèrcit grec
Segons Heròdot,[6] l'exèrcit grec estava compost per les següents forces:
Unitats | Nombres |
|---|---|
Espartans | 300 |
Mantineans | 500 |
Tegeans | 500 |
Arcadians orcomenus | 120 |
Altres arcadians | 1.000 |
Corintis | 400 |
Fliuntans | 200 |
Micènics | 80 |
Tespians | 700 |
Tebans | 400 |
Focians | 1.000 |
Locrians opuntis | 13 |
| Total | 5213 |
La xifra d'Heròdot no es veu substancialment modificada en les altres versions. Al final de la batalla, amb la marxa de la major part dels aliats grecs, el pas quedà defensat tan sols pels espartans, els tespians i els tebans.
Localització de la batalla
Segons la descripció d'Heròdot, a l'època en què es lliurà la batalla el pas de les Termòpiles es trobava a la riba del golf de Malis i era tan estret que tot just un sol carro hi podia passar. Al cantó sud del pas s'hi trobaven espadats, mentre que al nord hi havia el golf. Al través del pas s'hi trobaven tres punts estrets, o "portes" (pylai), i a la porta central s'alçava un petit mur que havia estat erigit pels focians feia un segle per defensar-se de les invasions tessalianes. El nom de "portes calentes" troba el seu origen a les fonts termals de la zona.
En l'actualitat el pas no es troba a la vora del mar sinó a l'interior, a causa de la baixada del nivell del mar al Golf de Malis. És encara una posició defensiva natural per exèrcits de terra.
Un mapa detallat del pas al temps de la batalla, amb les posicions dels campaments grec i persa, i el pas muntanyenc que el traïdor Efialtes va descobrir als perses:
Mapa, www.mlahanas.de
Una fotografia actual del terreny; amb l'entrada al pas a l'esquerra, i el terreny agrícola que havia estat el golf de Malis a la dreta:
Vista des de l'est, livius.org.
Al lloc de la batalla, s'hi pot trobar un monument en honor a Leònides amb la llegenda «Μολών Λαβέ» (vine a agafar-les), i una làpida commemorativa del sacrifici dels 300 espartans amb l'epigrama que els dedicà el poeta Simònides:
- Ὦ ξεῖν', ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
- κείμεθα, τοῖς κείνων ῥήμασι πειθόμενοι.
- Ō xein', angellein Lakedaimoniois hoti tēide
- keimetha tois keinōn rhēmasi peithomenoi.
- Viatger, ves i digues als espartans
- que complint les seves lleis aquí restem.
Referències
La batalla ha estat utilitzada en múltiples ocasions per evocar l'heroica lluita de la darrera defensa. A través de la revista Signal, els nazis van equiparar la batalla de Stalingrad amb la de les Termòpiles com una batalla dels occidentals per aturar els bàrbars de l'est. També els nazis van anomenar "esquadró Leònides" als pilots suïcides que s'estavellaven contra ponts per detenir l'avanç soviètic el 1945.
Les referències en el camp líric també han estat prolífiques. Algunes de les més destacades han estat:
Autor i obra | Versió original | Traducció |
|---|---|---|
Ciceró | "Exercitus noster est magnus," Persicus inquit, "et propter numerum sagittarum nostrarum caelum non videbitis!" Tum Lacedaemonius respondet: "In umbra, igitur, pugnabimus!" Et Leonidas, rex Lacedaemoniorum, exclamat: "Pugnate cum animis, Lacedaemonii; hodie apud umbras fortasse cenabimus!" | "El nostre exèrcit és gran," diu el persa, "i per tant pel nombre de nostres sagetes el cel no veureu!" I l'espartà contesta: "En l'ombra, aleshores, lluitarem!" I Leònides, rei dels espartans, exclama: "Lluiteu amb ànims, espartans; avui potser amb esperits soparem!" |
Lord Byron, al seu poema The Islands of Grece (Les Illes de Grècia) | Earth! render back from out thy breast A remnant of our Spartan dead! Of the three hundred grant but three, To make a new Thermopylæ! | Terra! retornar'ns de dins teu una engruna dels nostres espartans morts dels tres-cents tan sols tres per fer unes noves Termòpiles. |
Kavafis, poeta grec que visqué a Alexandria d'Egipte, va dedicar un dels seus poemes més coneguts a la batalla, titulat Thermopylae. | Τιμή σ' εκεινους όπου στην ζωή των ώρισαν να φυλάγουν Θερμοπύλες. Πότε από το χρέος μη κινούντες΄ δίκαιοι κ' ίσοι,σ'ολες των τες πράξεις, αλλά με λύπη κιόλας κ' ευσπλαχνία, γενναίοι οσάκις είναι πλούσιοι κι όταν είναι πτωχοί, πάλ' εις μικρόν γενναίοι, πάλι συντρέχοντες, όσο μπορούνε΄ πάντοτε την αλήθεια ομιλούντες, πλην χωρίς μίσος για τους ψευδωμένους. Και περισσότερη τιμή τους πρέπει όταν προβλέπουν (και πολλοί προβλέπουν) πως ο Εφιάλτης θα φανεί στο τέλος, και οι Μήδοι επί τέλους θα διαβούνε. | Honorats aquells que en la seva vida reberen l'encàrrec de guardar les Termòpiles. Mai defugiren el seu deure; Justos i iguals en tots els seus actes Tanmateix, amb tristesa i compassió Valents quan eren rics i quan van ser pobres, altre cop valents Ajudant tant com pogueren; Sempre dient la veritat però sense odi pels que menteixen I encara més honor mereixen quan és predit (i molts prediuen) que Efialtes apareixerà al final i al final els medes passaran |
Luís Vaz de Camões, a l'últim cant de Os Lusíadas, vers 21 | Ou quem, com quatro mil Lacedemónios, O passo de Termópilas defende [...] | Que, com quatre mil espartans, el pas de Termòpiles defensa |
Himne Nacional de Colòmbia, Estrofa IX. Lletra de Rafael Núñez | La patria así se forma Termópilas brotando; constelación de Cíclopes su noche iluminó | Així es forma la pàtria Termòpiles brotant; una constel·lació de cíclops va il·luminar la nit |
Representacions en la ficció
Pòster de 300
El 1961 es va estrenar la pel·lícula The 300 Spartans (Els 300 espartans), dirigida per Rudolf Maté. Enmig de la Guerra Freda, la pel·lícula oferia un clar paral·lelisme entre els perses i la Unió Soviètica, enfrontats a la cultura occidental.
El 1998 es va publicar 300 una novela gràfica escrita i dibuixada per Frank Miller i amb color de Lynn Varley, mostrant la batalla des del punt de vista de Leònides. El 2007 es va estrenar una pel·lícula homònima dirigida per Zack Snyder basada en el còmic. En totes dues versions es manté certa fidelitat al relat d'Heròdot, però gran part de l'ambientació resulta anacrònica: els grecs lluiten mig despullats, els Immortals tenen una estètica que recorda els ninjes nipons i la cara coberta en comptes de les llargues barbes, els emissaris de Xerxes tenen trets africans i el traïdor Efialtes és un geperut deforme, per citar-ne alguns exemples. Pel que fa a això, Miller afirmà en una conversa amb Will Eisner[7] que no pretenia ser fidel a la realitat, sinó experimentar amb el format de l'obra.
També el 1998 Steven Pressfield va publicar Gates of fire[8] (Les portes de foc), una novela de gran èxit internacional, més fidel als fets històrics, però també amb força llicències.
Fonts
Heròdot d'Halicarnàs, Història, Llibre VII, 202-239.
Diodor de Sicília, Biblioteca Històrica, Llibre XI
Èsquil, Perses
Estrabó, Geografia
Isòcrates d'Atenes, Arquidam; Panegíric
Pausànias, Descripció de Grècia
Plutarc, Dites dels Espartans; Dites de Dones Espartanes; Antics Costums dels Espartans; De la Malícia d'Heròdot
Notes
↑ Heròdot VII,60
↑ Heròdot VII,87
↑ Heròdot VII,184
↑ A History of Greece: From the Time of Solon to 403 B. C. (p. 214) - George Grote, John Malcolm Mitchell, Max Cary, Paul Cartledge
↑ Maurice, F. «The size of the army of Xerxes I in the invasion of Greece 480 B.C.» (en anglès). Journal of Hellenic Studies, 50, 1930, p. 115–128. DOI: 10.2307/626811.
↑ VII, 202 i també 203.
↑ Eisner, W. & Miller, F.: Eisner/Miller. Dark Horse Comics Inc., Nova York, 2004. ISBN 978-1-56971-755-4
↑ Pressfield, S.: Gates of fire. An Epic Novel of the Battle of Thermopilae. Garden City, NY, Doubleday & Co., 1998. ISBN 978-0-385-49251-5
Vegeu també
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de les Termòpiles  |
Guerres Mèdiques.
Imperi Persa.
Aristodem el covard.
 | Aquest article conté una o més imatges amb text que pot ser traduït al català. (ajuda) |
