Ngtjyty

l'Ametlla de Mar
bandera de l'Ametlla de Mar escut de l'Ametlla de Mar
Detall del port de l'Ametlla de Mar, de nit
Localització
40° 53′ 02″ N, 0° 48′ 09″ E / 40.8838957°N,0.8024645°E / 40.8838957; 0.8024645
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Província	província de Tarragona
Vegueria	Terres de l'Ebre
Comarca	Baix Ebre
Entitats de població	1
Població
Total	6.801 (2018)
• Densitat	101,66 hab/km²
Gentilici	calero, calera
Geografia
Superfície	66,9 km²
Altitud	19 m
Limita amb	el Perelló Tivissa Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Història i celebracions
Creació	31 desembre 1891
Festa major	2 de febrer i 29 de juny
Patró	Mare de Déu de la Candelera i Sant Pere
Dia de mercat	Dilluns i dijous
Organització política
• Alcalde	Jordi Gaseni Blanch
Identificador descriptiu
Codi postal	43860
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	43013
Codi territorial IDESCAT	430136
Altres
Agermanament amb	Barra Patuca Vilanova de Raò Palamós
Lloc web	Lloc web oficial

L'Ametlla de Mar, anomenada la Cala pels seus habitants (antigament anomenada la Cala de l'Ametlla), és un municipi pertanyent a la comarca del Baix Ebre.

Està situat al bell mig del golf de Sant Jordi, al sud de Catalunya. Entre petites cales rocoses on els pins toquen suaument les aigües del mar Mediterrani, allà on la natura i el cel es fusionen, en aquell racó podem distingir la petita població de poc més de vuit mil habitants. Més concretament es troba entre la zona costanera del Cap de Terme al nord i del barranc de l'Àliga al sud. Limita al sud amb el terme del Perelló, al nord-oest amb el de Tivissa (Ribera d'Ebre) i al nord-est amb el de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).

Pels 14 km de costa que s'estén el terme de l'Ametlla de Mar hi ha diferents nuclis dispersos de població: (De nord a sud, seguint la costa):

• Calafat


• Urbanització Marina Sant Jordi


• Sant Jordi d'Alfama


• Les Tres Cales


• Calanova


• L'Ametlla de Mar (nucli urbà)


• Roques Daurades (abans Roques Dorades)

Política

L'Ametlla de Mar forma part de l'Associació de Municipis per la Independència^[1] des del 31 de gener de 2012.^[2] També es va declarar Territori Català Lliure el 28 de setembre de 2012.^[3]

Llista d'alcaldes

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Eleccions al Parlament Europeu del 2014

Història

Plànol del nucli urbà de l'Ametlla de Mar

Barris de l'Ametlla de Mar

Hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament de l'Ametlla de Mar fins al segle XVIII, quan —a conseqüència de l'impuls de poblament de Carles III— sorgí el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perelló.

Coincidint amb l'arribada de pescadors valencians al poble (diverses fonts citen com a procedència Benidorm i el Grau de València), l'Ametlla fou creixent amb xifres importants durant el segle XIX i aconseguí començar el segle XX amb 2.500 habitants.

No obstant això, tot i no haver-hi gaires dades documentals, podem dir que el naixement de la Cala es remunta més enllà del segle XII. Va ser un punt estratègic per defensar les costes de la Catalunya Nova. En la platja de Sant Jordi d'Alfama, un orde religiós i militar creat per defensar les terres catalanes de possibles noves conquistes i evangelitzar les noves terres reconquerides. Encara avui en dia queden restes de la torre de vigia que en temps de Ramon Berenguer IV (1113-1162) servia per defensar les noves costes.

Al costat mateix d'aquesta torre de vigia, podem trobar restes del Castell dels Templers, edificat per aquesta ordre al segle XIII per combatre els pirates. Però va ser enderrocat per les galeres Castellanes al segle XVII amb la por de no ser envaïda per tropes Franceses. Pocs vestigis queden d'aquest castell, però els seus fonaments indiquen una gran fortalesa.

Al segle XVIII, Carles III va aprofitar les runes de l'antic Castell per edificar una petita fortalesa que des de fa pocs anys ha estat remodelada. Aquesta fortalesa, és la que rep actualment el nom de Castell de Sant Jordi d'Alfama, va servir per controlar les rutes del mediterrani, ja que moltes passaven per les Illes Balears i per tant es visualitzaven des d'aquestes terres.

El poble, el nucli urbà actual, va anar creixent a poc a poc fruit de les numerables cales que hi ha per refugiar-se dels temporals. Des de ben al principi, la pesca va ser el comerç clau de L'Ametlla. Avui en dia, compta amb dos ports pesquers (L'Ametlla i l'Estany) i tres de nàutics (L'Ametlla, Sant Jordi i Calafat).

A la Guerra Civil espanyola, la república, va instal·lar dos grans defenses (fortificacions) per si els Nacionals ataquessin des de les Illes Balears a Catalunya. Afortunadament pel poble, no va ser així, les fortaleses mai van ser usades. No obstant, L'Ametlla va patir alguns bombardeigs, com el que va destrossar el pont d'entrada del poble.

Després de la guerra, el poble es va veure sotmesa en una crisi. Es produïren importants moviments migratoris a Palamós i, en menys mesura, a Roses. Aquests moviments es concentraren des de la postguerra civil fins a la dècada dels seixanta, en què els corrents incipients d'immigrants i turistes transformaren els nuclis de poblament del poble.

A principis dels anys cinquanta es va iniciar la segona fase del port principal pesquer, i aquest fet va dur al poble a prosperar econòmicament fins a obtenir actualment una de les flotes pesqueres de tonyines més gran de tota la península.

Economia

La pesca continua sent una de les principals activitats del poble. El recinte portuari de l'Ametlla compta amb un ampli estol de barques que es dediquen a les arts de l'arrossegament, l'encerclament, el trasmall, etc., i que compta també amb la primera flota de tonyinaires del Principat.

L'altra activitat econòmicament potent del poble és el turisme i el sector serveis, que impulsen, conjuntament, la creació de nous establiments locals per donar un millor servei a tots els turistes de l'Ametlla de Mar.

Demografia

Evolució demogràfica

La taula següent recull les dades demogràfiques anteriors a 1900. El primer cens després de la segregació d'el Perelló és del 1897. Les dades anteriors a aquesta data són estimacions.^[4]

Agermanaments

L'Ametlla de Mar té relacions d'agermanament amb:

• 
  Rabka-Zdrój (Polònia)


• 
  Barra Patuca (Hondures)


• 
  Palamós, des del 2018.

Activitats

• El 2 de febrer, la Mare de Déu de la Candelera, patrona del poble. Es realitzen diversos actes durant uns quatre dies de contingut cultural, esportiu i religiós.


• La setmana de Diumenge de Rams: se celebra la Fira Alternativa i de Productes Naturals, acompanyada de la Mostra d'oficis antics. Tot un seguit de parades amb productes artesanals i naturals (tallats de fusta, espècies, penjolls, etc.) formen aquesta fira que tradicionalment es munta a la Plaça Nova i carrers adjacents.


• L'1 de maig, la Diada de la Bicicleta. Els participants se desplacen des de davant de l'Ajuntament (Av. Batlle Josep Pijoan) fins al Mas Platé escortats per les autoritats, a les 9 del matí. Un cop allí es fan diverses competicions (jocs esportius infantils, curses) acompanyades d'una botifarrada i sardines per tothom.


• La Diada al castell de Sant Jordi d'Alfama. Es realitzen activitats de caràcter esportiu i gastronòmic; sardinada popular, concurs de paelles i diversos tornejos de futbol platja i voleibol.


• 
  Corpus Christi. Es decoren els carrers amb elements naturals, que formen les "catifes de Corpus".


• El 29 de juny, Sant Pere, patró dels pescadors. Es passeja el patró "a bord" d'una embarcació escollida i es realitzen diverses exposicions i competicions esportives (torneig 12h futbol sala, curses d'atletisme, curses de muletes).

Serveis

L'escut actual (no oficial) de l'Ametlla de Mar

Serveis educatius

• Institut Mare de Déu de la Candelera^[5]
  


• Llar d'Infants Xerinola


• Escola Sant Jordi^[6]
  


• 
  Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya^[7]
  

Serveis sanitaris i de seguretat ciutadana

• CAP Ametlla de Mar "Dr. J. Merino"


• Bombers


• Policia Local


• Guàrdia Civil


• Tanatori


• Mossos d'Esquadra

Serveis d'oci, cultura i esports

• 
  Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar.^[8]
  


• Club Nàutic (255 amarratges de capacitat)^[9]
  


• 
  Biblioteca Municipal "Dr. Frias".


• Sala de la Societat Cultural, Esportiva i Recreativa de l'Ametlla de Mar (SCER)


• Telecentre


• Circuit de Calafat


• Zona esportiva municipal (Camp de futbol, pistes de tennis, pistes de pàdel, piscina i pista poliesportiva


• Poliesportiu Municipal "Galetet"


• camp de Tir punta Calda (tir al plat)

Des dels Quatre Cantons és una revista mensual, editada en català, de la localitat de l'Ametlla de Mar (Tarragona), que es distribueix gratuïtament a totes les cases del poble costaner. Va ser fundada el 2 de febrer de 1980, on es va publicar el número 0 de la revista, amb motiu de la Festa Major de la Candelera.^[10][11]

Turisme

Oficina de Turisme: servei d'atenció, informació i promoció turística

L’Ametlla de Mar compta amb el servei d’atenció i informació turística a través d’una moderna Oficina de Turisme (categoritzada com 1a categoria per la Generalitat de Catalunya) ubicada  just a l’entrada del municipi. A part dels serveis pròpiament d’informació té com a altres objectius:

- Promoure la presència activa de l'Ametlla de Mar en el mercat turístic, procurant la coordinació dels sectors turístics interessats en el foment del turisme.

- Produir els materials de la propaganda i realitzar les accions de promoció necessàries per donar a conèixer l’oferta turística del municipi.

- Contribuir a la defensa dels recursos naturals i dels valors socioculturals del municipi.

- Realitzar campanyes de promoció turística.

Contacte: Oficina Municipal de Turisme de l'Ametlla de Mar, Av. Amistat, s/n (Parc del Bon Repòs) Telf.: 00 34 977456477 e-mail: turisme@ametllamar.cat

web: www.visitametllademar.com Xarxes Socials: Facebook, Twitter, Instagram, Google+, Pinterest, Youtube.

Oficina Municipal de Turisme de l'Ametlla de Mar

Perfil del turista (Dades enquesta estiu 2016)

Procedència: Catalunya 30%, Espanya 29%, França 28%, RU 7%, Països Benelux 4,5%, Alemanya 4%, resta 2%.

Per edats: Entre 36 i 65 anys el 48%, entre 26 i 35 anys el 36%, més de 65% l’11% i entre 16 i 25 anys el 5%.

Allotjament: En apartament el 31%, càmping 29%, hotel 19%, 2ª residencia 14%, cases rurals el 3%, en caravana el 2% i en cases d’amics o familiars el 2%.

Motivacions per passar les seves vacances a l’Ametlla de Mar: les seves platges, la natura, turisme actiu, la seva gastronomia, els seus clima, el seu tipisme mariner.

Actius turístics

La costa

Cala de la Llenya

L’Ametlla de Mar compta amb 16 km d’una costa única amb 30 cales i platges per a tots els gustos, unes de sorra fina i blanca, altres de pedretes petites o de còdols, envoltades de pinars i amb aigües cristal·lines gràcies a les enormes praderies de posidònia. L’Ametlla de Mar és el segon municipi de Catalunya amb més banderes blaves (5 platges + 1 del Club Nàutic de l’Ametlla de Mar) i el primer en platges verges (8). Pels amants de nudisme tenen a la seva disposició la Cala del Torrent del Pi i pels qui us agrada anar a la platja amb la vostra mascota la Cala Bon Caponet, algunes de les platges tenen els accessos adaptats per a persones amb alguna minusvalidesa.

Turisme Actiu

“AmetlladeMar Experience” és el conjunt d’empreses d’activitats que ofereixen un ampli ventall de propostes d’oci per gaudir de la Mar Mediterrània i de la natura que envolta la costa de l’Ametlla de Mar: Busseig, snorkel, bicicleta, caiac, creuers turístics, lloguer d’embarcacions, tuna-tour (banyar-se entre tonyines gegants), pesca, senderisme, motor al Circuit de Calafat, etc...A més, l’Ametlla de Mar està certificada com a Destinació de Turisme Esportiu per l’Agència Catalana de Turisme i forma part també de l’Estació Nàutica de la Costa Daurada.

Gastronomia

La gastronomia marinera és un dels segells d’identitat de la població, compta amb una àmplia oferta de restaurants on es poden degustar els plats típics elaborats amb el peix i marisc capturats per la flota pesquera de la vila i que cada tarda se subhasten a la Llotja de Pescadors. Durant tot l’any se celebren jornades gastronòmiques per a la promoció d’aquest producte de qualitat i proximitat (jornades de la galera, de la tonyina roja, del peix blau, del peix de llotja, Diada dels fideus rossejat i la de l’Arrossejat).

Transport

Es pot arribar a l'Ametlla de Mar per:

• Autopista AP-7 (Sortida 39)


• Carretera N-340


• Línia ferroviària Barcelona-València (Renfe)


• Mar: Club Nàutic l'Ametlla de Mar, Port de Calafat, Port Esportiu de Sant Jordi d'Alfama

Gastronomia

Plats

Diada de l'Arrossejat

• Arrossejat


• 
  Fideuada (o fideus rossejats; també, per analogia, fideus arrossejats i, per ultracorrecció, fideus sejats)


• 
  Suquet de peix calero (propi del poble)

Dolços

• Coraçons


• Farinosa


• 
  Pastissets (de cabell d'àngel o de crema)


• Panellets

Curiositats

L'actual carrer d'Andreu Llambrich, en un període anterior a la Guerra Civil espanyola, portava el nom del rei Amadeu de Savoia. Se'l va batejar així en una visita que el monarca va fer a la població, en la qual va demanar que li ensenyessin la mar, i el van conduir per este carrer fins a vora mar, a la punta de Bugarró.
És usual entre els veïns de la vila de referir-se a aquesta via com lo carrer Amadeo o carrer Madeo, i val a dir que en plànols de la població dels anys 90 s'hi mostrava amb aquest nom.

Al Coll de Balaguer s'hi col·locava un bandoler, anomenat "el Vell Pistol", que atracava les diligències que feien pas per aquesta formació muntanyosa del nord del Baix Ebre. De dia era pescador en una petita embarcació del poble, on residia, i de nit feia la seua funció de lladre.

L'abril del 1947 un gran temporal va apallissar la Cala. Els pescadors ja feia estona que havien sortit a la feina, i les seues famílies patien pel que els haguera pogut passar. Passaven les hores i els mariners encara no havien tornat. La desesperació era tan gran que el mossèn va fer treure la Verge de la Candelera fins al moll. Llavors la foscor es va convertir en claredat i van arribar els pescadors a port. Des d'aquest dia la veterania de la Cala sent una forta devoció per la Verge.

Corrien els anys 1919 quan un vaixell grec, el Theotocos ("Mare de Déu"), que anava fora de rumb, va topar al port de l'Ametlla de Mar. Els seus tripulants van ser acollits pels caleros, que els van donar allotjament en cases particulars, i van desmuntar les fustes del vaixell per aprofitar-les com a bigues a les cases.

El 3 de febrer del 2013, es van convertir en el primer municipi de les Terres de l'Ebre en tenir colla castellera. La colla castellera es diu Los Xics Caleros, i van descarregar un 4 de 6 amb agulla el dia de la seva estrena.^[12]

Vegeu també

• Bandera de l'Ametlla de Mar


• Rieres de Calafat-Golf de Sant Jordi


• Castell de Sant Jordi d'Alfama


• Roca del Llaner


• Escuts i banderes del Baix Ebre


• Coll de Tormo

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Ametlla de Mar

• Informació de la Generalitat de Catalunya


• Web Ajuntament Ametlla de Mar


• Web Turisme de l'Ametlla de Mar