Garcia Sanxes II de Pamplona




















































Infotaula de personaGarcia Sanxes II de Pamplona

García Sánchez II de Pamplona (Diputación Provincial de Zaragoza).jpg
Retrat imaginari de Garcia Sanxes II (ca. 1851) obra de Manuel Aguirre y Monsalbe

Biografia
Naixement
964 (Gregorià)
Mort
29 juliol 1000 (35/36 anys)


  Monarca de Pamplona 


994 – 1000
← Sanç Garcés II de Pamplona – Sanç Garcés III de Pamplona →

Rey de Aragón, Libro da Nobreza e Perfeiçao das Armas.jpg  Monarca d'Aragó 


994 – 1000
← Sanç Garcés II de Pamplona – Sanç Garcés III de Pamplona →
  Rei de Nájera 


994 – 1000
← Sanç Garcés II de Pamplona – Sanç Garcés III de Pamplona →
Activitat
Ocupació
Governant
Altres
Títol
Rei de Pamplona, rei de Nájera i Comte d'Aragó
Família
Dinastia Ximena
Cònjuge
Ximena Fernández
Fills
Sanç Garcés III de Pamplona
Urraca de Navarra i Fernández
Pares
Sanç Garcés II de Pamplona, Urraca de Castella i Pamplona
Germans
Beremund II de Lleó, Urraka Sanoitz Tradueix i Gonzalo Sánchez of Aragon Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).[1]




Contingut






  • 1 Orígens familiars


  • 2 Vida política


  • 3 Núpcies i descendents


  • 4 Referències





Orígens familiars


Fill del rei Sanç II de Navarra i Urraca de Castella, va succeir el seu pare a la seva mort el 994.



Vida política


Va intentar desfer-se de la submissió que el seu pare havia ofert a Còrdova, per la qual cosa, al cap de poc d'ascendir al tron navarrès, es va enfrentar al seu cunyat Almansor, però el 996 es va veure obligat a demanar la pau a Còrdova. Però vers el 997 en una expedició de pamplonesos en terres de Calataiud es va matar el germà del governador musulmà de la zona. Per aquesta raó Almansor es va venjar tallant el cap a 50 cristians.


A la batalla de Cervera, el juliol de l'any 1000, es van unir contra el poder muslmà Sanç I Garcia de Castella, Alfons V de Lleó, Garcia Gómez de Carrión i el mateix Garcia III Sanxes II.



Núpcies i descendents


Es casà vers el 981 amb Ximena Fernández, filla del comte Ferran Vermúdez, i rebesnéta d'Ordoni I d'Astúries. D'aquest matrimoni nasqueren:



  • l'infant Sanç III de Navarra (v 992-1035), rei de Navarra, comte d'Aragó i pel seu matrimoni amb Múnia I rei de Castella

  • la infanta Urraca de Navarra, casada el 1023 amb Alfons V de Lleó

  • l'infant Garcia de Navarra

  • la infanta Elvira de Navarra



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garcia Sanxes II de Pamplona Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ «Garcia IV de Pamplona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.









Precedit per:
Sanç II
Rei de Pamplona
i comte d'Aragó
994–1004
 Succeït per:
Sanç III



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more