Miquel Barceló García




Per al pintor, vegeu Miquel Barceló Artigues.
































Infotaula de personaMiquel Barceló García

Pluma vector.jpg
Biografia
Naixement
1948 (70/71 anys)
Mataró
Educació
Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat
Ocupació
Enginyer, traductor, escriptor, professor, editor i escriptor de ciència-ficció
Ocupador
Universitat Politècnica de Catalunya
Gènere artístic
Novel·la
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Miquel Barceló García (Mataró, 1948) és doctor en Informàtica, enginyer aeronàutic i diplomat en energia nuclear.[1] A més, és editor, traductor i escriptor, especialitzat en el gènere de la ciència-ficció.[1]


En el vessant professional, dirigeix i coordina el programa de doctorat sobre sostenibilitat, tecnologia i humanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya. Catedràtic EU, ha estat, durant molts anys, professor a la Facultat d'Informàtica de Barcelona, des de la seva creació (el 1976), concretament al Departament d'Enginyeria de Serveis i Sistemes d'Informació de la UPC.[2]


Com a editor, la seva carrera ha estat lligada a Ediciones B,[3] on ha dirigit la col·lecció NOVA, especialitzada en relats i novel·les de ciència-ficció. En moltes ocasions, Barceló inclou en els llibres que edita en aquesta col·lecció un article introductori. L'any 1996 l'Asociación Española de Fantasía y Ciencia Ficción li va concedir el Premio Gabriel A la labor de una vida.



Obra publicada




  • El otoño de las estrellas (Novel·la curta, 2001) amb Pedro Jorge Romero.


  • Testimoni de Narom (Novel·la curta, 1998) amb Pedro Jorge Romero. Guanyadora del desaparegut premi de Narrativa de ciència-ficció Jules Verne d'Andorra.


  • Ciencia ficción: Guía de lectura (Assaig, 1990).


  • Cuentos de ciencia ficción (Antologia, 1998) amb Pedro Jorge Romero.


  • Paradojas en la ciencia ficción II (Assaig, Equipo Sirius 2005).


  • La ciència-ficció (Assaig, 2006).


  • Una història de la informàtica (Assaig, Editorial UOC 2008).


  • Ciencia Ficción. Nueva guía de lectura (Assaig, 2015).



Referències





  1. ↑ 1,01,1 «Miquel Barceló (escritor)». Enciclopedia Universal. Akademic. [Consulta: 26 abril 2014].


  2. ↑ «Miquel Barceló García». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].


  3. ↑ «Miquel Barceló García». Miquel Barceló García. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. [Consulta: 26 abril 2014].




Enllaços externs


  • http://www.lsi.upc.es/~blo/home.html








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more