Eulàlia Lledó i Cunill
































Infotaula de personaEulàlia Lledó i Cunill

Eulalia Lledó.jpg
Biografia
Naixement
(ca) Eulàlia Lledó i Cunill
1952 (66/67 anys)
Barcelona
Educació
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació
Filòloga, crítica literària i escriptora
Premis




Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952) és doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Les seves dedicacions principals giren al voltant de la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, conrea també camps com la literatura d’assaig i reflexió, i la de viatges. Publica habitualment al diari digital Huffington Post.[1]


Va ser professora de secundària a diversos instituts, l'últim dels quals l'IES Les Corts de Barcelona. Col·labora amb diferents universitats com la Universitat Rovira i Virgili[2] o el Centre Superior d'Investigacions Científiques. Es dedica a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la llengua i de la literatura.


Pel que fa a la llengua, es dedica a l’anàlisi de discurs. Dedicació que l’ha portada a estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències[3] i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l’administratiu i l’esportiu.


Pel que fa a la literatura, es dedica a la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines. Treballa també en l'àmbit de la coeducació. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. Posteriorment va ser guardonada amb la Distinció M. Antònia Ferrer i Bosch[4] atorgada per l’Observatori de la Igualtat de la URV (2016) i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista 2016 per la qualitat en la investigació i la formació en llenguatge i comunicació amb perspectiva de gènere que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.[5] El 2018 va rebre el XIV Premi Insomnia contra la violència de gènere atorgat per la Fundació Insomnia [6].



Obres (selecció)


Llibres sobre llengua


  • De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE (2004). (Amb Mª Ángeles Calero i Esther Forgas)[7]


  • «Les paraules i els dies», p. 23-46, a Dia Internacional de les Dones (2005)[8]


  • L'espai per a les dones als diccionaris (2005)[9]


  • Las profesiones de la A a la Z (2006) [10]


  • De llengua, diferència i context (2007)[11]


  • De lengua, diferencia y contexto (2009)[12]


  • Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina (2011)[13]


  • Cambio lingüístico y prensa. Problemas, recursos y perspectivas (2013)[14]


Llibres sobre literatura



  • Dona finestrera (1997)[15]


  • Dona balconera. A les penes, llibreries (2007)[16]


  • Sor Juana Inés de la Cruz. La hiperbólica fineza (2008)[17]


Dietaris i viatges



  • La línia de flotació. Dietari intermitent (2009)[18]


  • El fil dels dies (2009-2013) (2013)[19]


  • Quadern de Mèxic. De chilanga a regiomontana (2014)[20]


  • Quadern de Turquia. Istanbul i altres delícies (2015)[21]


  • Quadern de Grècia. La transparència de l’instant (2018) [22]


Guies de llenguatge



  • Breus receptes per visibilitzar les dones en l’educació (2008)[23]


  • Hablamos de leyes. (2008) (Amb Charo Guerrero Martín)[24]


  • Guía de lenguaje para el ámbito educativo (2008) [25]


  • Guía de lenguaje para el ámbito de la salud (2009)[26]


  • Guía de lenguaje para el ámbito del deporte (2009)[27]


  • Guía de lenguaje para el ámbito de la cultura (2010)[28]


  • Guía de lenguaje para el ámbito de la empresa y el empleo (2011)[29]


Llibres sobre coeducació



  • Doce escritoras y una guía bibliográfica (1994). (Amb Mercè Otero)[30]


  • Escriptores del món. Guia de recursos i orientacions didàctiques per a la literatura. Cassandra (2001)[31]


  • Coeducación. Día Internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres (2004). (Amb Begoña González)[32]


  • Escritoras del mundo. Unidades didácticas (2009)[33]



Referències





  1. ↑ «Eulàlia Lledó Cunill». huffingtonpost.es. El Huffington Post. [Consulta: 4 octubre 2013].


  2. ↑ Roda, Jordi «La filóloga Eulalia Lledó denuncia la presencia de lenguaje sexista en la prensa». Elperiodic.com, 13-03-2013 [Consulta: 4 octubre 2013].


  3. ↑ El País, Ediciones «Reportajeː La violencia en el idioma» (en es). EL PAÍS, 11-07-2004.


  4. ↑ Universitat, Rovira i Virgili. «Observatori de la Igualtat. Universitat responsable. Vida al campus,» (en ca). [Consulta: 8 gener 2018].


  5. ↑ «Guanyadores i guanyadors dels Premis de Comunicació No Sexista 2016.». [Consulta: 8 gener 2018].


  6. ↑ «XIV PREMIO ISONOMIA CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO» (en es). Fundación Insomnia, 2018. [Consulta: 28 gener 2019].


  7. ↑ Lledó, Eulàlia. De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE (PDF) (en castellà). Madrid: Instituto de la Mujer, 2004, p. 465. ISBN 8477999864 [Consulta: 15 gener 2018]. 


  8. ↑ Lledó, Eulàlia «Les paraules i els dies» (PDF) (en català). Quaderns de l'institut. Institut Català de les Dones, 4, 06-03-2005, pàg. 48 [Consulta: 17 gener 2018].


  9. ↑ Veiga Novoa. «L'espai de les dones als diccionaris: silencis i presències. Eulàlia Lledó» (en català). Lectora: revista de dones i textualitat . Núm 13, 2007. [Consulta: 25 gener 2018].


  10. ↑ Lledó, Eulàlia. Las profesiones de la A a la Z : en femenino y en masculino (en castellà). Madrid: Instituto de la Mujer, 2006, p. 92. ISBN 8468997730. 


  11. ↑ Lledó, Eulàlia «De llengua, diferència i context» (PDF). Quaderns de l'Institut, núm. 3. Institut Català de les Dones [Barcelona], 2007, pàg. 92.


  12. ↑ Lledó, Eulàlia «De lengua, diferencia y contexto» (PDF). . Gobierno de Navarra. Departamento de Educación, 2009, pàg. 45 [Consulta: 15 gener 2018].


  13. ↑ Lledó, Eulàlia. «Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina» (en català). Unió de Federacions Esportives Catalanes, 2011. [Consulta: 17 gener 2018].


  14. ↑ Lledó, Eulàlia «Cambio lingüístico y prensa.» (PDF). Laertes [Barcelona], 2013.


  15. ↑ «Dona finestrera» (en ca). [Consulta: 17 gener 2018].


  16. ↑ Laertes. Dona balconera (en català). ISBN 8475845703 [Consulta: 17 gener 2018]. 


  17. ↑ «Respuesta de la poetisa a la muy Ilustre sor Filotea de la Cruz» (en es). [Consulta: 17 gener 2018].


  18. ↑ Lledó, Eulàlia. «La línia de flotació. Dietari intermitent.» (en ca). Tarragona: Arola, 2009. [Consulta: 17 gener 2018].


  19. ↑ «"El fil dels dies (2009-2013)" por Eulàlia Lledó i Cunill» (en es). Clásicas y modernas, 15-07-2013.


  20. ↑ «Quadern de Mèxic. De Chilanga a Regiomontana» (en ca). Ca, 2014. [Consulta: 17 gener 2018].


  21. ↑ «Quadern de Turquia. Istanbul i altres delícies.» (en ca). Laertes, 2015. [Consulta: 17 gener 2018].


  22. ↑ Lledó, Eulàlia. «Quadern de Grècia» (PDF) (en ca). laertes. [Consulta: 28 gener 2019].


  23. ↑ «Receptes per visibilitzar les dones en l’àmbit de l’educació» (en català). Barcelona: Departament d’Ensenyament, 2008. [Consulta: 15 gener 2018].


  24. ↑ Lledó, Eulàlia. «Hablamos de leyes» (PDF) (en castellà) p. 63. Instituto de la Mujer, 2008. [Consulta: 15 gener 2018].


  25. ↑ Lledó, Eulàlia. Guía de lenguaje para el ámbito educativo (en es). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer, 2008, p. 70. ISBN 8489630127. 


  26. ↑ Lledó, Eulàlia. Guía de lenguaje para el ámbito de la salud (en es). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer, p. 80. ISBN 848963016x. 


  27. ↑ Lledó, Eulàlia,. Guía de lenguaje para el ámbito del deporte (en es). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer, 2009. ISBN 8489630178. 


  28. ↑ Lledó, Eulàlia. Guía de lenguaje para el ámbito de la cultura (en es). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer, 2010. ISBN 8489630232. 


  29. ↑ Lledó, Eulàlia. Guía de lenguaje para el ámbito de la empresa y el empleo (en es). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la MUjer, 2011. ISBN 8489630267. 


  30. ↑ Lledó, Eulàlia. Doce escritoras y una guía bibliográfica (en es). Bellaterra (Barcelona): Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Autònoma de Barcelona, 1994. ISBN 8474889820. 


  31. ↑ Lledó, Eulàlia. «Escriptores del món. Guia de recursos i orientacions didàctiques per a les literatures» (en ca). Barcelona: Departament d'Ensenyament. [Consulta: 2018-01-17 29].


  32. ↑ Lledó, Eulàlia. Coeducación. Día Internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres, (PDF) (en castellà). Sevilla: Instituto Andaluz de la Mujer. Junta de Andalucia, 25/3/2004, p. 20. ISBN DL SE383002 [Consulta: 15 gener 2018]. 


  33. ↑ Lledó, Eulàlia. Escritoras del Mundo. Unidades didácticas (PDF) (en castellà). Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Educación, 2009 [Consulta: 15 gener 2017]. 




Enllaços externs



  • Pàgina web

  • Articles d'Eulàlia Lledó a El Huffintong Post

  • Eulàlia Lledó a Mujeres en Red










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more