James Whitmore
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | James Allen Whitmore, Jr. 1 d'octubre de 1921 White Plains, Nova York (EUA) |
| Mort | 6 de febrer de 2009(2009-02-06) (als 87 anys) Malibu, Califòrnia (EUA) |
| Causa de mort | Càncer de pulmó |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Educació | Universitat de Yale Choate Rosemary Hall |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor de televisió, actor de cinema, oficial, actor de gènere i actor de teatre |
| Període d'activitat | 1949 – |
| Branca militar | Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Nancy Mygatt (1947-1971) Audra Lindley (1972-1979) Nancy Mygatt (1979-1981) Noreen Nash (2001-2009) |
| Fills | James Whitmore Jr. |
| Premis | |
| Globus d'Or | |
Millor actor secundari 1950 - Battleground | |
| Premis Emmy | |
Millor actor invitat - Sèrie dramàtica 2000 - The Practice | |
| Premis Tony | |
Premi especial 1948 - Command Decision | |
 | |
 | |
James Allen Whitmore, Jr. (White Plains, 1921 – Malibu, 2009) fou un actor estatunidenc.
Després de graduar-se a la Universitat Yale (on va formar part de la germandat Skull and Bones), Whitmore va servir al cos de marines durant la Segona Guerra Mundial. A finals dels anys 40 va començar a actuar als teatres de Nou Hampshire.
El 1947 debutà a Broadway amb l'obra Command Decision, amb la qual va obtenir un premi Tony per ser la millor interpretació novella. També va treballar en musicals com Kiss Me Kate i Oklahoma. Va desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica que li va comportar un primer nomenament a l'Oscar al millor actor secundari pel seu paper a Battleground.
Després de fer diversos papers televisius als anys 50 (a sèries com ara The Twilight Zone, Els Invasors o Bonança), també va encarnar el president de l'assemblea en la versió d'El planeta dels simis (1968). Era un secundari de luxe que molts directors volien tenir a les seves pel·lícules. Per exemple va actuar a films com ara La jungla de l'asfalt (1950) i La humanitat en perill (1954).
Va assolir la segona nominació a l'Oscar el 1976 pel seu paper en el film Give'em hell, Harry (1975), en el que encarnava el president Harry Truman. També va tenir un emocionant paper a Cadena perpètua (1994), film en el qual compartia cartell amb Tim Robbins i Morgan Freeman. L'últim film en el que va actuar va ser Un mar d'esperança, el 2002, però encara va intervenir en alguns episodis televisius, l'últim dels quals un de CSI.
Va fer campanya a favor de Barack Obama i pel manteniment de la separació entre l'Estat i l'Església.
Però la seva major especialitat va ser els papers secundaris en desenes de pel·lícules de Hollywood.
Segons va informar la seva família, Whitmore morí d'un càncer de pulmó que li havia estat diagnosticat el novembre de 2008.
Contingut
1 Filmografia parcial
2 Premis i nominacions
2.1 Premis
2.2 Nominacions
3 Referències
4 Enllaços externs
Filmografia parcial
The Undercover Man (1949)
Battleground (1949)
Please Believe Me (1950)
The Asphalt Jungle (1950)
The Next Veoice You Hear... (1950)
Mrs. O'Malley and Mr. Malone (1950)
The Red Badge of Courage (1951) (narrador, no surt als crèdits)
Across the Wide Missouri (1951) (no surt als crèdits)
Angels in the Outfield (1951) (no surt als crèdits, veu)
Because You're Mine (1952)
Above and Beyond (1952)
The Girl Who Had Everything (1953)
Kiss Me Kate (1953)
Tots els germans eren valents (All the Brothers Were Valiant) (1953)
Són elles!(Them!) (1954)
Battle Cry (1955)
The McConnell Story (1955)
Oklahoma (Oklahoma!) (1955)
La frontera final (1955)
Crime in the Streets (1956)
La història d'Eddy Duchin (The Eddy Duchin Story) (1956)
Who Was That Lady? (1960)
Black Like Me (1964)
Chuka (1967)
L'oest boig (Waterhole No. 3) (1967)
Planet of the Apes (1968)
Brigada homicida (Madigan) (1968)
The Split (1968)
Les pistoles dels Set Magnífics (Guns of the Magnificent Seven) (1969)
The Challenge (1970) (TV)
Tora! Tora! Tora! (1970)
Chato l'apatxe (Chato's Land) (1972)
La polizia incrimina la legge assolve (també conegut com a High Crime) (1973)
The Harrad Experiment (1973)
Where the Red Fern Grows (1974) (TV)
I Will Fight No More Forever (1975) (TV)
Give 'em Hell, Harry! (1975)
The Serpent's Egg (1977)
The First Deadly Sin (1980)
The Adventures of Mark Twain (1985) (veu)
All My Sons (1987) (TV)
Nuts (1987)
The Shawshank Redemption (1994)
The Relic (1997)
Swing Vote (1999)
The Majestic (2001)
A Ring of Endless Light (2002)
Fun With Dick And Jane (2005)
Premis i nominacions
Premis
- 1950: Globus d'Or al millor actor secundari per Battleground
- 2000: Primetime Emmy al millor convidat en sèrie dramàtica per The Practice
Nominacions
- 1950: Oscar al millor actor secundari per Battleground
- 1976: Oscar al millor actor per Give 'em Hell, Harry!
- 1976: Oscar al millor actor dramàtic per Give 'em Hell, Harry!
- 2003: Primetime Emmy al millor convidat en sèrie dramàtica per Mister Sterling
Referències
Obituaris del diari Avui, pag. 40, del 8 de febrer de 2009.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Whitmore |
James Whitmore a Internet Movie Database (anglès)
James Whitmore a Internet Broadway Database (anglès)
James Whitmore a TCM Movie Database (anglès)
James Whitmore a Allmovie (anglès)
James Whitmore a TV.com (anglès)
James Whitmore a Find A Grave (anglès)
