Ngtjyty

Hiparc de Nicea

Biografia
Naixement	(grc) Ἳππαρχος 190 aC Nicea de Bitínia
Mort	120 aC (69/70 anys) Rodes
Grup ètnic	Grecs
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	Astrònom i matemàtic
Influències	Aristòtil Eratòstenes Apol·loni de Perge
Influències en	Ptolemeu

Hiparc de Nicea - Hipparchus (llatí), Ἵππαρχος (grec antic) - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes. És un dels astrònoms més importants de l'antiguitat. És inventor de l'astrolabi i va elaborar el primer catàleg d'estels de la història.

Biografia

No s'han conservat gaires dades biogràfiques d'aquest personatge, però no hi ha dubte que va viure durant el segle II aC. Per algunes fonts antigues,^[1] sabem que era originari de la població de Nicea, l'actual Iznik, Turquia, com també en donen testimoni algunes monedes de Nicea dels segles segon i tercer de la nostra era.

Les seves observacions astronòmiques estan acreditades per l'Almagest de Ptolemeu, que detalla una sèrie d'observacions dels equinoccis fetes per Hiparc des de l'any 162 fins al 128. Ptolemeu també diu que les observacions datades entre el 141 i el 127 van ser fetes a l'illa de Rodes. Per això, se suposa que Hiparc va passar els seus últims anys de vida en aquesta illa. Ptolemeu, en una altra de les seves obres (Sobre les fases de les estrelles fixes), també li atribueix observacions fetes anteriorment a la regió de Bitínia,^[2] on es troba Nicea, el seu suposat lloc de naixement.

Això no obstant, és un dels astrònoms de l'antiguitat de qui menys coneixem l'obra. Només s'ha conservat fins als nostres dies un text seu sencer: un comentari sobre Àrat de Soli i Èudox de Cnidos,^[3] que tracta sobre la predicció del clima a partir de les constel·lacions i l'astrologia. En el seu llibre final, es troba la descripció del catàleg d'estrelles (vegeu més avall).

L'aportació més important de la seva obra va ser la de treure l'astronomia grega clàssica de les seves visions teòriques i idealistes i portar-la cap a la precisió i l'empirisme més exacte.^[4]

Segons Ptolemeu, Hiparc va utilitzar instruments (en plural) de la seva invenció per a prendre les mesures. Un d'aquests sembla ser un gnòmon portàtil que podria ser un precedent dels nostres teodolits. També se li ha atribuït la construcció de l'astrolabi pla.^[5]

Aportacions

Per a poder “matematitzar” l'astronomia, era necessari un coneixement més precís dels triangles plans. Aquesta feina, segons Teó d'Alexandria, va ser abordada per Hiparc en construir una taula de cordes. Malauradament, aquesta taula no s'ha conservat i només se'n sap alguna cosa pel comentari de Teó. Aquesta taula estava basada en la divisió babilònica de la circumferència en 360° de 60 minuts cadascú. Les cordes estaven calculades en intervals de 7,5° pel mètode d'interpolació lineal.^[6] Encara que molt menys precisa que la taula de Ptolemeu, resultava suficient per a l'astronomia antiga.

Hiparc és l'autor del primer catàleg d'estrelles que contenia la posició de 850 estrelles.^[7] En el seu únic llibre conservat, hi ha 859 dades numèriques de 374 estrelles, però, curiosament, només 2 són longituds i no n'hi ha cap latitud. La majoria de les dades són les longituds dels punts eclíptics pels quals sorgeixen les estrelles o les seves coordenades equatorials.^[8]

Gràcies a la classificació sistemàtica de les estrelles i a la utilització de coordenades eclíptiques, Hiparc va descobrir el que avui es coneix com la precessió dels equinoccis. Tot comparant les seves coordenades estel·lars amb les registrades pels astrònoms anteriors, Timòcaris d'Alexandria i Arístil·los, es va adonar del lent i constant moviment d'est cap a oest dels punts equinoccial i solsticial de les estrelles fixes.^[9] Va fixar el valor de la precessió en 45 segons d'arc en un any, valor molt pròxim als 50,27 segons acceptats actualment. La posició del punt Àries, la va realitzar pel mateix procediment que Timòcaris d'Alexandria: l'observació d'un eclipsi total de Lluna prop dels equinoccis.^[10]

Després de mesurar el valor de la precessió dels equinoccis, i a conseqüència d'això, Hiparc va diferenciar entre l'any sideri i l'any tròpic^[11] i en va establir la duració en 365d 6h 10m per al primer i 365d 5h 55m per al segon, amb una manca de precisió d'un minut i 6 minuts 15 segons, respectivament. Va puntualitzar que el que s'havia d'adoptar era l'any tròpic per ser el que està en harmonia amb les estacions.

Així mateix, no hi ha dubte que Hiparc va establir models matemàtics dels moviments del Sol i la Lluna, probablement basats en excèntriques i epicicles, perquè Ptolemeu ens en parla,^[12] però no va establir models per als planetes.

En el camp de la geografia, va ser el primer a dividir la Terra en meridians i paral·lels. En aquesta línia, va fer ús per primera vegada dels conceptes de longitud (geografia) i latitud d'un lloc. A més, va intentar projectar fidelment la Terra esfèrica^[13] en un mapa en dues dimensions.

Referències

Bibliografia

• 
  Brummelen, Glen van. The Mathematics of the Heavens and the Earth: The Early History of Trigonometry. Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-12973-0. (anglès)
  


• 
  Dicks, D.R. The geographical fragments of Hipparchus. Athlone Press. London, 1960. (anglès)
  


• 
  Evans, James. The history and Practice of Ancient Astronomy. (anglès)
  


• 
  Grashsoff, Gerd. The history of Ptolemy's star catalogues. Springer. New York, 1990. ISBN 0-387-97181-5. (anglès)
  


• 
  Gregersen, Erik. The Universe: A Historical Survey of Beliefs, Theories, and Laws. Rosen Publishing. New York, 2010. ISBN 978-1-61530-055-6. (anglès)
  


• 
  Hetherington, Norriss S. Planetary Motions: A Historical Perspective. Greenwood Publishing.Vestport, 2006. ISBN 9780313332418. (anglès)
  


• 
  Hockey, Thomas (Editor-in-chief). Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer. New York, 2007. ISBN 978-0-387-31022-0. Pàgina 511.(anglès)
  


• 
  Lawson, Russell M. Science in the ancient world: an encyclopedia. ABC-CLIO Inc. Califòrnia, 2004. ISBN 1-85109-534-9. Pàgina 109.(anglès)
  


• 
  Neugebauer, Otto. A History of Ancient Mathematical Astronomy. Springer. New York, 1975. ISBN 9780387069951 (anglès).


• 
  Oakes, Elizabeth H. Encyclopedia of world scientists. Infobase Publishing. New York,2007. ISBN 978-0-8160-6158-7. Pàgina 337. (anglès)
  

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiparc de Nicea

• 
  Hipparchus Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat el 22 de desembre 2012.


• 
  Hiparc.


• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hiparc de Nicea» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.