Funicular del Tibidabo































































Funicular de Tibidabo

Funicular Tibidabo - panoramio.jpg

Pl. doctor Andreu - Tibidabo
Municipi(s)
Barcelona
Tipus servei
funicular
Inauguració
1901
Longitud
1.130 m
Estacions
2
Dades tècniques
Vehicles
2
Capacitat vehicles
113
Capacitat transport
1.356 pers./hora
Desnivell
275 m
Velocitat
4,1 m/s
Ample ferroviari
1.000 mm
Diàmetre cable
38 mm
Enllaç amb:
Tramvia de Barcelona
Tramvia Blau.svg
Modifica les dades a Wikidata

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau.


Es tracta del primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Catalunya. Es va enllestir en poc més d'un any, amb participació de Siemens AG, i fou inaugurat a les 15:00 del 29 d'octubre de 1901, amb un cost total de 697.000 pessetes.




Contingut






  • 1 Característiques de la línia


  • 2 Galeria


  • 3 Vegeu també


  • 4 Enllaços externs





Característiques de la línia


El Funicular del Tibidabo és el més antic dels 3 que hi ha a Barcelona i dels 6 en total que hi ha Catalunya. Té una longitud de 1130 metres amb un desnivell de 275 metres amb un pendent màxim de 25,7%.
Té via única en el seu recorregut excepte a la part intermèdia on es creuen els 2 vehicles.


Al funicular hi operen 2 vehicles construïts el 1958 per Macosa. Disposen de 2 vagons amb un pantògraf cada un.



Galeria






  • Estació del Funicular de Tibidabo l'any 1918







  • Un funicular arribant a l'estació de la Plaça del Doctor Andreu







  • Un dels vagons del funicular







  • Part superior del funicular






Vegeu també



  • Funicular de Montjuïc

  • Funicular de Vallvidrera

  • Funiculars i telefèrics de Catalunya

  • Xarxa ferroviària de Catalunya



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funicular del Tibidabo Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Funicular del Tibidabo a trenscat.com

  • Funicular del Tibidabo al 1911 a HistòriadeBarcelona.org


Coord.: 41° 24′ 59.2″ N, 2° 7′ 51.9″ E / 41.416444°N,2.131083°E / 41.416444; 2.131083







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more