Comicis romans
| ||||
| ||||
Els comicis eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma. El comicis més antics són els Comitia Calata, convocats pel rei per solemnitzar certs actes religiosos. El comicis polítics eren aquells en els que votava la població organitzada en Cúries (inicialment una cúria eren deu gens). Es convocaven el 24 de març i 24 de maig i quan el rei ho considerava convenient. Decidien sobre l'elecció de monarca, assumptes polítics importants i la concessió del dret de ciutadania. El convocant presentava una proposta i els ciutadans de la cúria amb dret (probablement un vot per cada pare de família) la votaven. Cada Cúria era un vot i es precisava el de 16 cúries (d'un total de 30) per a l'aprovació.
Comicis Curials i Comicis Centuriats
Més tard, amb la república, els Comicis Curials van perdre atribucions a favor de la nova divisió per ciutadans subjectes al servei militar o Centúries (anomenats Comicis Centuriats). Així, hi va haver un fraccionament de les funcions del Comicis o Assemblees Curiales a favor dels Centuriats.
El Comicis o Assemblees Curials van conservar les següents funcions:
- Actes formals o que interessen sol a particulars.
- Rebre juraments de fidelitat de cònsols i dictadors.
- Autoritzacions per testar (Adrogació).
A les Assemblees o Comicis Centuriats va correspondre:
- L'elecció de cònsols i senadors i després també altres magistrats (si bé, algun temps després, l'elecció de questors, edils i altres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)
- La declaració de guerra i aprovació d'acords de pau.
- L'admissió o rebuig de lleis.
- Les apel·lacions en causes criminals.
Les votacions en el Comicis Curials eren igualitàries. Cada pare de família tenia un vot. L'admissió dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per això les reformes van tendir a treure poders a aquestes Assemblees a favor del Comicis Centuriats, on no era preponderant la influència de la noblesa o patriciat, però si dels rics, i on es votava per centúries (cada centúria un vot); al votar primer les sis centúries de cavallers (de famílies distingides), decidien gairebé sempre la votació. Les centúries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. A més totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assemblea de Patricis.
L'entrada dels plebeus (és a dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, però no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls van reservar llocs al senat, a més de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seva importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els esmentats comicis). Però existia fins i tot una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dues classes es va mentenir.
Des de mitjans del Segle V aC la noblesa va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triomf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia amb coaccions o altres mitjans, la presentació de candidats plebeus populars que poguessin fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anul·laven el comicis pels sacerdots, al·legant-se alguna infracció religiosa.
Per tant, encara que des del 445 aC els plebeus podien ser elegits Tribuns militars amb potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit el 409 aC (345 de Roma) i el primer Tribú militar amb potestat consular va ser elegit el 400 aC (354 de Roma).
L'extensió de la ciutadania no va suposar l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sinó que els nous ciutadans van ser inclosos en les ja existents, amb la qual cosa el comicis van perdre la seva eficàcia en ser impossible reunir tots els ciutadans amb dret a vot, dispersos per tot Itàlia.
Des d'aleshores totes les Assemblees o comicis van votar sempre afirmativament a les propostes del convocant, menys en alguna qüestió d'àmbit local o de caràcter excepcional, sent sempre una oposició efímera.
Les sssemblees o comicis estaven a més dominades pels clients dels Senadors, de la noblesa i de l'aristocràcia. Aquests clients, formats en la seva majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat sota la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de submissió existents amb qui exercia el patronatge, que a més els acompanyava a l'sssemblea, i que feien el contrapès de les classes mitjanes no subjectes a clientela. Els alliberaments d'esclaus amb motiu de la Segona guerra púnica van fer augmentar notablement el nombre de clients que acudia al comicis (se'ls anomenava el populatxo de Roma).
El comicis centuriats es van reorganitzar l'any 141 aC, distribuint-se en les següents classes:
1) Els cavallers, bàsicament de la noblesa patricia o plebea.
2) la primera classe, amb un cens de però de cent mil asos o quaranta mil sestercios.
3) la segona classe, amb un cens de més de setanta-cinc mil asos.
4) la tercera classe, amb un cens de però de cinquanta mil asos.
5) la quarta classe, amb un cens de però de vint-i-cinc mil asos.
6) la cinquena classe amb un cens de però d'onze mil asos.
Els vots dels cavallers i la primera classe, pel seu major valor, donaven la majoria.
Els asos a què es fa referència eren del tipus anomenat petit (1 as petit = 1,10 en diners; 1 as gran = 1/5 en diners), encara que al principi va usar-se el patró de l'as gran.
No obstant això els cavallers van perdre el dret a votar els primers, que va passar a una de les tres primeres classes a determinar per sorteig. Els emancipats van obtenir el dret al vot, però com eren massa nombrosos i afluïen de llocs molt diversos, més tard ho van perdre.
Cada classe tènia el mateix nombre de vots, amb la qual cosa els últims de cada classe descendien a la següent, o els primers ascendien a l'anterior a fi d'igualar-les. Per això després de la votació de la tercera classe quedava determinada la majoria. De fet el vot en primer lloc va passar a la primera classe, que disposava lògicament d'un cinquè dels vots, mantenint-se separada la classe dels cavallers.
Les funcions d'aquests comicis eren bàsicament l'elecció de cònsols, censors i pretors i les decisions sobre la guerra ofensiva.
En el Comicis per tribus votaven tots els ciutadans romans (ingenus) i els domiciliats, mentre que els no domiciliats i els emancipats, inclosos en quatre tribus (d'un total de 35) no comptaven en les deliberacions.
Les votacions de les lleis centuriades, eleccions de magistrats, acusacions criminals i altres temes, havien anat passant a aquests comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsols i pretors. Així el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebs.
- Vegeu també: Plebiscit romà, Roma (Regne i República)
Els comicis a l'Imperi
La decadència del comicis amb l'Imperi s'accentua.
Primer van ser privats per Juli César del dret a votar la guerra i la pau. Més tard August va permetre als ciutadans residents fora de Roma que enviessin els seus vots per escrit, el que va fer augmentar la indiferència per assistir al comicis. També August els va privar d'atribucions judicials.
Amb Tiberi van perdre la facultat d'elegir magistrats que va passar a l'Emperador o al Senat. Les eleccions que van conservar el comicis eren meres ratificacions del candidat imperial.
Probablement fins a la seva extinció van conservar la facultat legislativa (encara que sembla que Tiberi els va privar també d'aquest dret), si bé la falta de concurrència o el costum de votar les propostes presentades o avalades per l'Emperador, van fer que aquest pogués legislar per ell sol, i amb el temps va deixar de consultar-se al comicis per a les lleis.
A principis del Segle III el Comicis van deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.
Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) van desaparèixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment van desaparèixer el comicis tribunats.
