Bobsleigh als Jocs Olímpics d'hivern de 1928



































Infotaula de competició esportivaBobsleigh als Jocs Olímpics d'hivern de 1928
Tipus
competició esportiva als Jocs Olímpics
Esport
bob
Part de
Jocs Olímpics d'hivern de 1928
Lloc i data
Lloc
Grisons
Estat
Suïssa
Data
1928
Modifica les dades a Wikidata

Bobsleigh

Als Jocs Olímpics d'hivern de 1928 celebrats a la ciutat de Sankt Moritz (Suïssa) es disputà una prova de bobsleigh. La competició fou en categoria masculina i en equips de cinc participants, i es realitzà el dia 18 de febrer de 1928 a les instal·lacions de bobsleight de Sankt Moritz.




Contingut






  • 1 Comitès participants


  • 2 Resum de medalles


  • 3 Medaller


  • 4 Resultats


  • 5 Enllaços externs





Comitès participants


Participaren un total de 115 competidors de 14 comitès nacionals diferents:









  • AlemanyaAlemanya (10)


  • ÀustriaÀustria (10)


  • ArgentinaArgentina (10)


  • BèlgicaBèlgica (10)


  • Estats UnitsEstats Units (10)


  • FrançaFrança (10)


  • Italy (1861-1946)Itàlia (5)



  • LuxemburgLuxemburg (5)


  • MèxicMèxic (5)


  • Països BaixosPaïsos Baixos (5)


  • PolòniaPolònia (5)


  • Regne UnitRegne Unit (10)


  • RomaniaRomania (10)


  •  Suïssa (10)


Resum de medalles
















Prova
Or
Argent
Bronze
Bobs a 5
Estats UnitsEstats Units
USA II

Billy Fiske
Clifford Gray
Geoffrey Mason
Richard Parke
Nion Tocker
Estats UnitsEstats Units
USA I

Thomas Doe
David Granger
Jennison Heaton
Lyman Hine
Jay O'Brien
AlemanyaAlemanya
Alemanya II

Hans Heß
Sebastian Huber
Hanns Kilian
Valentin Krempl
Hanns Nägle


Medaller










































Posició
 País
Or
Argent
Bronze
Total
1
Estats UnitsEstats Units
 1 1 0 2
2
AlemanyaAlemanya
 0 0 1 1

Total 1 1 1 3


Resultats



































































































































































































Lloc Equip Participants Ronda 1 Ronda 2 Total
1
Estats UnitsEstats Units
USA II
Billy Fiske, Nion Tocker, Geoffrey Mason,
Clifford Gray i Richard Parke
 1:38.9 1:41.6 3:20.5
2
Estats UnitsEstats Units
USA I
J. Heaton, David Granger, Lyman Hine,
Jay O'Brien i Thomas Doe
 1:42.3 1:38.7 3:21.0
3
AlemanyaAlemanya
Alemanya II
Hanns Kilian, Hans Heß, Sebastian Huber,
Valentin Krempl i Hanns Nägle
 1:41.7 1:40.2 3:21.9
4
ArgentinaArgentina
Argentina I
Arturo Gramajo, Ricardo González,
Mariano de María, Rafael Iglesias i John Nash
 1:40.1 1:42.5 3:22.6
5
ArgentinaArgentina
Argentina II
Eduardo Hope, J. Carril, H. Milberg,
Horacio Iglesias i Horacio Gramajo
 1:42.3 1:40.6 3:22.9
6
BèlgicaBèlgica
Bèlgica I
Ernest Lambert, W. Ganshof, M. Sedille,
Max Houben i Léon Tom
 1:39.8 1:44.7 3:24.5
7
RomaniaRomania
Romania II
G. Socolescu, Ion Gavăţ, T. Niţescu,
Toma Ghiţulescu i Mircea Socolescu
 1:43.8 1:40.8 3:24.6
8
 Suïssa
Suïssa I
C. Stoffel, René Fonjallaz, Henry Höhnes,
E. Coppetti i Louis Koch
 1:43.1 1:42.6 3:25.7
9
Regne UnitRegne Unit
Regne Unit II
H. Martineau, Walter Birch, J. Dalrymple,
John Gee i Edward Hall
 1:41.7 1:44.5 3:26.2
10
Regne UnitRegne Unit
Regne Unit I
George Pim, Guy Tracey, David Griffith,
Frederick Browning i Thomas Warner
 1:40.6 1:45.7 3:26.3
11
MèxicMèxic
Mèxic
 L. M. Elizaga, Juan de Landa, J. Díaz,
Mario Casasos i G. Díaz
 1:44.9 1:42.8 3:27.6
12
Països BaixosPaïsos Baixos
Països Baixos
Curt Sandt, Jacques Delprat, Edwin Teixeira,
Henri Dekking i Hubert Menten
 1:43.5 1:45.5 3:29.0
13
 Suïssa
Suïssa II
Jean Mollien, J. Schneiter, R. Ansermoz,
André Mollien i William Pichard
 1:41.7 1:48.2 3:29.9
14
FrançaFrança
França I
Jean d'Aulan, Michel Baur, Roger Petit,
Jacques Petit i William Beamisch
 1:43.7 1:46.3 3:30.0
15
FrançaFrança
França II
A. Dubonnet, B. Pontavice, Joseph Dedein,
Stéphane Rochefoucault i Jacques Rheins
 1:45.7 1:44.5 3:30.2
16
BèlgicaBèlgica
Bèlgica II
Charles Mulder, Hubert Kryn, F. Hubert,
Louis Rooy i Robert Langlois
 1:45.0 1:46.2 3:31.2
17
PolòniaPolònia
Polònia
Józef Broel, Jerzy Bardziński, Jerzy Łucki,
Jerzy Potulicki i Antoni Bura
 1:44.8 1:46.8 3:31.6
18
AlemanyaAlemanya
Alemanya I
Hans Endres, Paul Martin, Karl Reinhardt,
Paul Volkhardt i Rudolf Soenning
 1:48.0 1:43.9 3:31.9
19
RomaniaRomania
Romania I
A. Berlescu, E. Ştefănescu, P. Petrovici,
Tita Rădulescu i Horia Roman
 1:47.3 1:44.9 3:32.2
20
LuxemburgLuxemburg
Luxemburg
M. Schoetter, R. Weckbecker,
W. Heldenstein, P. Kaempff i A.e Hilbert
 1:45.8 1:46.9 3:32.7
21
Italy (1861-1946)Itàlia
Itàlia
G. Morpugo, Carlo Sem, L. Cerutti,
Giuseppe Crivelli i Piero Marchetti
 1:45.0 1:49.6 3:34.6
22
ÀustriaÀustria
Àustria II
F. Lorenz, F. Wohlgemuth, E. Pechanda,
Benno Karner i Richard Lorenz
 1:42.3 1:49.7 3:42.0
—
ÀustriaÀustria
Àustria I
G. Mader, H. Weinstengel, M. Waissnix,
Walter Sehr i Franz Pamperl
 1:44.2 DSQ NF


Enllaços externs




  • (anglès) www.olympic.org - Cercador olímpic


  • (anglès) www.sports-reference.com - Bobsleigh 1928


  • (anglès) http://www.todor66.com - Bobsleigh 1928












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more