Sulfòxid de tiopropanal
Multi tool use
Sulfòxid de tiopropanal
| Substància |
compost químic
|
| Massa molecular |
90,013936 uma |
| Estructura química |
|---|
| Fórmula química |
C₃H₆OS
|
|
SMILES canònic |
|
| InChI |
Model 3D
|
 |
El sulfòxid de tiopropanal (C3H6OS), pertany a un tipus d'organosulfur conegut com sulfòxid de tiocarbonal (anteriorment "sulfins"). Es tracta d'un líquid que actua com agent lacrimogen.[1] La substància química és alliberada per les cebes quan es tallen en rodanxes. L'alliberament és a causa del trencant de les cèl·lules, que alliberen uns enzims anomenats al·liïnases, els quals trenquen els sulfòxids dels aminoàcids, generant àcid sulfènic. Un àcid sulfènic específic, l'àcid 1-propenesulfènic, format quan es tallen les cebes, és reorganitzat ràpidament per un segon enzim, anomenat el LFS (lachrymatory factor synthase), creant-se el sulfòxid de tiopropanal.[2] El gas es dispersa a través de l'aire i quan entra en contacte amb l'ull, estimula les neurones sensorials produint una sensació de picor i dolor. Aleshores les glàndules lacrimals alliberen llàgrimes per diluir i expulsar la substància irritant.[3] Recentment, s'ha trobat un compost lacrimogen estructuralment relacional, el sulfòxid de tiobutanal (C4H8OS), en una altra espècie del gènere Allium, Allium siculum.[4]
Veu també
Referències
↑ Zwanenburg, B.. «Thioaldehyde and Thioketone S-Oxides and S-Imides (Sulfines and Derivatives)». A: Padwa, A.. Heteroatom Analogues of Aldehydes and Ketones (en anglès). 27, 2004, p. 135–176 (Science of Synthesis). ISBN 9781588902047.
↑ Block, E.. Garlic and Other Alliums: The Lore and the Science (en anglès). Royal Society of Chemistry, 2010. ISBN 0-85404-190-7.
↑ Scott, T.. «What is the chemical process that causes my eyes to tear when I peel an onion?» (en anglès). Ask the Experts: Chemistry. Scientific American, 21-10-1999. [Consulta: 3 abril 2012].
↑ «Applications of DART Mass Spectrometry in Allium Chemistry. (Z)-Butanethial S-Oxide and 1-Butenyl Thiosulfinates and their S-(E)-1-Butenylcysteine S-Oxide Precursor from Allium siculum» (en anglès). Journal of Agricultural and Food Chemistry, vol. 58, 2, 2010, pàg. 1121–1128. DOI: 10.1021/jf903733e. PMID: 20047275.
| Identificadors |
CAS · InChIKey · PubChem · ChEBI · KEGG · ChemSpider · UNII ·
|
9elQzE Tk
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
