Cosmètica

Multi tool use

Dona asiàtica pintant-se els ulls davant l'espill.

Imatge d'un ull de dona maquillat.
La cosmètica és l'art d'aplicar diversos productes per a per tenir cura, embellir o protegir la part exterior del cos humà,[1] en especial la pell, les dents, les ungles o els cabells. Un cosmètic és un producte o preparat per aquestes aplicacions.[2] Per extensió significa l'art de presentar coses millores que el que són per un mer maquillatge en fer només «canvis cosmètics» o un ball de noms. La paraula prové del verb grec κοσμέω (kosméo), «ordenar, adornar, embellir» amb el sufix derivatiu -τικός per a formar un adjectiu.
En la història de les civilitzacions sempre s'havien utilitzat diversos productes d'origen natural elaborats en forma de pomades, ungüents o perfums. En l'antic Egipte, per exemple, les dones es depilaven amb el pròpolis de les abelles, es tenyien els cabells amb diverses plantes tintòries.[cal citació]
A partir del segle XIX la síntesi química va començar a introduir-se en la fabricació dels cosmètics fins a arribar a la pràctica substitució dels productes naturals. Diferents moviments de retorn a la natura, que van començar amb el moviment del Lebensreform a Alemanya i Suiça a mitjans del segle XIX[3] i l'ecologisme del segle XX que va començar el 1962 amb el llibre La primavera silenciosa de Rachel Carson,[4] a poc poc es torna a cercar productes més naturals. La recerca també va desenvolupar cosmètics que no només maquillen o embelleixen, però també productes que restauren i tenen cura de la pell i dels cabells. A Europa, els cosmètics són sotmesos al reglament europeu número 1223.[5]
Els productes cosmètics principals són:
- dentífric
- pintallavis
- ombra d'ulls
- esmalt d'ungles
- fixador del pentinat
tint per als cabells
abrillantador per als cabells
- sabó
- escuma d'afaitar
- talc
- aigua de colònia
- perfum
- desodorant
- protector solar
- laca pels cabells
Referències
↑ «Cosmètica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «cosmètic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Barlösius, Eva. Naturgemässe Lebensführung : zur Geschichte der Lebensreform um die Jahrhundertwende (en alemany). Frankfurt: Campus, 1997. ISBN 3593357593.
↑ «Rafael Carson». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Règlement (CE) n o 1223/2009 du Parlement européen et du Conseil du 30 novembre 2009 relatif aux produits cosmétiques». Eur-Lex, 30-11-2009. [Consulta: 17 juliol 2018].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosmètica 
|
Registres d'autoritat |
GND: 4032551-9
NDL: 00565663
|
Bases d'informació |
|
Viccionari
h9OzIKi2pLKRMM1e7AtMcz2Rco2pql5TnK20fu mFzEdm6qCgpDEfk4CbhuiJaIW,QY
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...