Mitsvà

Multi tool use
Mitsvà (מצוה) és una paraula hebrea que significa "manament", el plural de mitsvà és mitsvot.
En el judaisme aquesta paraula es refereix a:
- Els 613 preceptes de la Torà, o bé a
- Qualsevol llei jueva (Halacà)
El Rabí Moixé ben Maimon, més conegut com a Maimònides, va ser un dels primers codificadors de la llei jueva. Els seus catorze volums de la Misnà Torà (Yad ha-hazakà) cobreix tota la llei jueva, creença i pràctica. Maimònides dividí els 613 Mitsvot -Manaments- en 83 seccions.
Aquestes prescripcions són essencialment (però no solament) d'ordre ètic o moral. El terme mitsvà ha esdevingut una paraula per designar un acte de bona humanitat com la tsedaqà, la visita als malalts o l'enterrament d'una persona desconeguda. Segons els ensenyaments del judaisme tota llei moral surt o està derivada de manaments divins.
El rabí Simlaï subdivideix els 613 manaments en 365 de prescripcions negatives (com els dies en un any solar) i 248 prescripcions positives (com el nombre d'òrgans en el cos humà).
Segons el rabí Ismael, només els principals manaments d'entre els 613 varen ser donats per Déu al Mont Sinaí.
Segons la Midraix tots els manaments van ser donats al mot Sinaí i cap profeta en pot afegir o suprimir.
Nombroses obres de la literatura rabínica tracten de determinar quins manaments pertanyen a aquests 613 a més de Maimònides es considera una referència l'obra Séfer ha-Hinnukh, atribuït a Aharon ha-Leví de Barcelona.
Algunes mitsvot
Casament, naixement, i criança de fills justos.
Brit Milà, circumcidar els infants el vuitè dia.
- No menjar el nervi ciàtic ni la sang d'un animal.
- Celebrar el Roix Hodeix i el Roix ha-Xanà.
- No traspassar el límit territorial (eruv) durant el Sàbat.
- Saber que existeix l'Etern (Adonai, יהוה).
- No creure en altres déus llevat d'Adonai.
- No donar préstecs amb usura als jueus.
- No menjar carn d'animal no caixer.
- No cuinar la carn amb la llet.
Referències
Vegeu també
939K,uRdzMLvsogbvvFD
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...