Mañón As Pontes de García Rodríguez As Somozas Cerdido Cedeira Cariño
Organització política
• Alcalde
Rafael José Girón Martínez
Identificador descriptiu
Codi postal
15330
Fus horari
UTC+01:00
Codi de municipi INE
15061
Altres
Lloc web
http://www.concellodeortigueira.org
Ortigueira és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca do Ortegal. El 1988 se li va segregar el municipi de Cariño.
Evolució demogràfica
1900
1930
1950
1981
2004
18.426
20.614
21.801
16.443
7.830
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)
Contingut
1Parròquies
2Història
3Personatges
4Cultura
5Galeria d'imatges
6Referències
7Enllaços externs
Parròquies
Barbos (San Xulián)
Céltigos (San Xulián)
Couzadoiro (San Cristovo)
Couzadoiro (San Salvador)
Cuíña (Santiago)
Devesos (San Sebastián)
O Ermo (San Xulián)
Espasante (San Xoán)
Os Freires (San Paulo)
Insua (San Xoán)
Ladrido (Santa Eulalia)
Loiba (San Xulián)
Luama (San Martiño)
Luía (Santa María)
Mera de Abaixo (Santiago)
Mera de Arriba (Santa María)
O Mosteiro (San Xoán)
As Neves (Santa María)
Ortigueira (Santa Marta)
San Claudio (Santa María)
Senra (San Xulián)
Veiga (Santo Adrao)
Història
Hi ha vestigis arqueològics en forma de castros i útils que fa 35.000 anys havia assentaments en la zona formats a partir de nòmades. En l'edat mitjana Ortigueira va assolir el títol de Vila durant el regnat d'Alfons X de Castella. Es va construir a més el port, les muralles defensives i els magatzems de sal, sent aquestes infraestructures una embranzida a l'economia local. Entre els anys 1888 i 1916 van néixer periòdics com O Faro de Ortegal, Revista Ortegana, El Faro de Veiga i La Voz de Ortigueira, el que indica una època d'esplendor de la vila durant aquells anys. Durant aquesta època també es va construir el Teatro da Beneficencia, l'antic Escolar i el passeig d'Albereda. En 1988 les parròquies ortigueireses de Cariño, Feás, Landoi, A Pedra i Sismundi se segreguen d'Ortigueira convertint-se en l'ajuntament de Cariño.
Personatges
Federico Maciñeira (1870 - 1943), arqueòleg i acadèmic de la Reial Acadèmia d'Història.
Xavier Garrote, mestre de música tradicional, fundador de l'Escola de Gaites d'Ortigueira
Leandro Pita Romero, polític i ambaixador al Vaticà durant la Segona República.
Cultura
A Ortigueira se celebra anualment des de 1978 el Festival Internacional del Món Celta. Les dates de celebració coincideixen amb el segon cap de setmana del mes de juliol. El 2008 aniran per l'edició XXIV, ja que el festival no es va celebrar durant diversos anys. En l'actualitat el festival va canviar el seu nom oficial pel de Festival d'Ortigueira, acollint músiques de tipus folk alienes als límits inicials dels Països Cèltics.
Galeria d'imatges
Concert
L'ambient festiu dels carrers d'Ortigueira
Zona d'acampada a la pineda de la platja d'Ortigueira
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ortigueira
Guia d'Ortigueira (La Corunya)
Web del festival Ortigueira Rock
Web del Festival Celta
Municipis de la província de la Corunya
A Baña · A Capela · A Laracha · A Pobra do Caramiñal · Abegondo · Ames · Aranga · Ares · Arteixo · Arzúa · As Pontes de García Rodríguez · As Somozas · Bergondo · Betanzos · Boimorto · Boiro · Boqueixón · Brión · Cabana de Bergantiños · Cabanas · Camariñas · Cambre · Carballo · Cariño · Carnota · Carral · Cedeira · Cee · Cerceda · Cerdido · Coirós · Corcubión · Coristanco · Culleredo · Curtis · Dodro · Dumbría · Fene · Ferrol · Fisterra · Frades · Irixoa · La Corunya · Laxe · Lousame · Malpica de Bergantiños · Mazaricos · Mañón · Melide · Mesía · Miño · Moeche · Monfero · Mugardos · Muros · Muxía · Narón · Neda · Negreira · Noia · O Pino · Oleiros · Ordes · Oroso · Ortigueira · Outes · Oza-Cesuras · Paderne · Padrón · Ponteceso · Pontedeume · Porto do Son · Rianxo · Ribeira · Rois · Sada · San Sadurniño · Santa Comba · Santiago de Compostel·la · Santiso · Sobrado · Teo · Toques · Tordoia · Touro · Trazo · Val do Dubra · Valdoviño · Vedra · Vilarmaior · Vilasantar · Vimianzo · Zas
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...