Ferrihidrita
 Ferrihidrita | |
|---|---|
 Mina d'Ohio. La capa taronja és la ferrihidrita. | |
| Fórmula química | (Fe3+)2O3•0.5H2O |
| Epònim | Fèrric, Hidrat i compost químic |
| Classificació | |
| Categoria | hidròxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.FE.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FE.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.09 |
| Dana | 04.03.02.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls microscòpics agregats |
| Estructura cristal·lina | a = 2.96 Å, c = 9.4 Å; Z = 1 |
| Simetria | trigonal hexagonal escalenohedral H-M symbol: (32/m) Space group: P31c |
| Massa molar | 168.70 g |
| Color | marró fosc, marró groguenc |
| Color de la ratlla | marró groguenc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 3,8 g/cm3 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-015 |
| Referències | [1][2][3] |
 | |
Patrons de difracció amb raigs X de ferridita de sis línies (dalt) i de dues liníes (sota). Cu Kα radiació.
Estructura de la ferridita segons Drits et al.. (1993). A dalt és la f-fase dominant.
La ferrihidrita (Fh) és un mineral fèrric molt estès en la superfície de la Terra,[4][5] i probablement un constituent en materials extraterrestres.[6] Es forma en diferents tipus d'ambients, des de l'aigua dolça als sistemes marins, aqüífers fonts calentes hidrotèrmiques, sòls, i zones afectades per la mineria. Pot precipitar directament de solucions riques en ferro oxigenades, o per bacteris ja sia com a resultat de l'activitat metabòlica o absorció passiva de ferro dissolt seguit de reaccions de nucleació.[7] La ferriidrita també ocorre en el nucli de la proteïna ferritina de molts organismes vius, per a l'emmagatzematge intracel·lular de l'ió ferro.[8][9]
Estructura
La ferrihdrita només existeix con nanomaterial de gra fi.[10] Per la naturalesa nanoparticluata de la ferridrita la seva estructura encara està subjecta a controvèrsia.[11]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrihidrita pertany a "04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles" juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.
Porositat i potencial absorbent
Per la petita mida dels seus nanocristalls individuals, Fh és nanoporós amb àrees superficials de centenars de metres quadrats per gram.[12] A més té alta densitat amb gran capacitat d'adsorció d'espècies químiques incloent arsènic, plom, fosfat i molècules orgàniques és a dir, àcid húmic i àcid fúlvic.[13][14][15][16] Les seves propietats fan que tingui un ús extensiu en la indústria i les instal·lacions de purificació de l'aigua. A Hiroshima es fa servir per produir l'aigua que consumeix la ciutat.[17][18][19][20][21][22] La seva nanoporositat i alta afinitat amb l'or es pot usar per elaborar partícules de mida nana d'or per l'oxidació catalítica de CO a temperatures sota 0 °C.[23]
Referències
↑ «Ferrihydrite Mineral Data». webmineral.com. [Consulta: 24 octubre 2011].
↑ «Ferrihydrite mineral information and data». mindat.org. [Consulta: 24 octubre 2011].
↑ Handbook of Mineralogy
↑ J. L. Jambor, J.E. Dutrizac, Chemical Reviews, 98, 22549-2585 (1998)
↑ R. M. Cornell R.M., U. Schwertammn, The iron oxides: structure, properties, reactions, occurrences and uses", Wiley–VCH, Weinheim, Germany (2003)
↑ M. Maurette, Origins of Life and Evolution of the Biosphere, 28, 385-412 (1998)
↑ D. Fortin, S. Langley, Earth-Science Reviews, 72, 1-19 (2005)
↑ N. D. Chasteen, P. M. Harrison, Journal of Structural Biology, 126, 182-194 (1999)
↑ A. Lewin, G. R. Moore, N. E. Le Brun, Dalton Transactions, 22, 3597-3610 (2005)
↑ V. A. Drits, B. A. Sakharov, A. L. Salyn, et al. Clay Minerals, 28, 185-208 (1993)
↑ D. G. Rancourt, J. F. Meunier, American Mineralogist, 93, 1412-1417 (2008)
↑ T. Hiemstra, W. H. Van Riemsdijk, Geochimica et Cosmochimica Acta, 73, 4423-4436 (2009)
↑ A. L. Foster, G. E. Brown, T. N. Tingle, et al. American Mineralogist, 83, 553-568, (1998)
↑ A. H. Welch, D. B. Westjohn, D. R. Helsel, et al. Ground Water, 38, 589-604 (2000)
↑ M. F. Hochella, T. Kasama, A. Putnis, et al. American Mineralogist, 90, 718-724 (2005)
↑ D. Postma, F. Larsen, N. T. M. Hue, et al. Geochimica et Cosmochimica Acta, 71, 5054-5071 (2007)
↑ http://www.water.city.hiroshima.jp/english/methods.html
↑ P. A. Riveros J. E. Dutrizac, P. Spencer, Canadian Metallurgical Quarterly, 40, 395-420 (2001)
↑ O. X. Leupin S. J. Hug, Water Research, 39, 1729-1740 (2005)
↑ S. Jessen, F. Larsen, C. B. Koch, et al. Environmental Science & Technology, 39, 8045-8051 (2005)
↑ A. Manceau, M. Lanson, N. Geoffroy, Geochimica et Cosmochimic Acta, 71, 95-128 (2007)
↑ D. Paktunc, J. Dutrizac, V. Gertsman, Geochimica et Cosmochimica Acta, 72, 2649-2672
↑ N. A. Hodge, C. J. Kiely, R. Whyman, et al. Catalysis Today, 72, 133-144 (2002)
