Boehmita
Boehmita | |
---|---|
Boehmita amb natrolita (blanca) | |
Fórmula química | γ-AlO(OH) |
Epònim | Johann Böhm |
Classificació | |
Categoria | hidròxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 04.FE.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FE.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.06 |
Dana | 6.1.2.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic dipiramidal |
Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars rars, de gra fi en agregats pisolítics o disseminada |
Estructura cristal·lina | a = 3.693 Å, b = 12.221 Å, c = 2.865 Å; Z = 4 |
Simetria | ortoròmbic |
Color | blanc, groc clar, groc verdós |
Exfoliació | molt bona {010}, bona {100}, pobre {001} |
Duresa | 3,5 |
Lluïssor | vítria, nacrada als plans d'exfoliació |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | translúcida |
Gravetat específica | 3,02 - 3,05 |
Densitat | 3,07 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1.644 - 1.648 nβ = 1.654 - 1.657 nγ = 1.661 - 1.668 |
Birefringència | δ = 0.017 - 0.020 |
Angle 2V | mesurada: 74° a 88°, calculada: 80° |
Dispersió òptica | feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Referències | [1] |
La boehmita o böhmita és un mineral de la classe dels hidròxids. Rep el seu nom del Johann Böhm (1895-1952), un químic i físic alemany que va ser el primer a estudiar-la. Va ser descrita per primera vegada a Mas Rouge, Les Baux-de-Provence, Bouches-du-Rhône, França.
Característiques
La boehmita és un hidròxid d'òxid d'alumini, un component important de la bauxita. És dimorf de la diàspora i isostructural amb la lepidocrocita. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic bipiramidal i el seu hàbit és típicament massiu. És de color blanc amb tons de grocs, verds, marró o vermell a causa de les impureses. Té una brillantor vítria a nacrada, una duresa de 3 a 3,5 a l'escala de Mohs i un pes específic de 3,00 a 3,07.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boehmita pertany a "04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles" juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.
Formació i jaciments
La boehmita es troba en laterites tropicals i en bauxites desenvolupades sobre una base rocosa d'alumini-silicat. També es produeix com a producte d'alteració hidrotermal del corindó i de la nefelina. Es troba amb caolinita, gibbsita i diàspora en dipòsits de bauxita, i amb nefelina, gibbsita, diàspora, natrolita i analcima en pegmatites nefelines.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boehmita |
↑ «Böhmite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2014].