Benaurances

Multi tool use
D'acord a la tradició cristiana les benaurances són les dites més conegudes del Sermó de la muntanya que Jesús de Natzaret va pronunciar, d'acord als registres dels evangelis segons Mateu i segons Lluc. Les benaurances descriuen les característiques de les persones que són considerades beneïdes per Déu, o que van trobar felicitat espiritual per tenir dita característica, sota un estàndard "celestial". La paraula tradicional catalana "benaurança",[1] s'ha traduït de μακαριος makarios en el grec original. Una traducció més completa seria "posseint contentació interna i un goig que no és afectat per les circumstàncies físiques".
S'han trobat dites similars en els Manuscrits de la mar Morta, que van ser escrits abans del naixement de Jesucrist.
Les Benaurances
Aquestes són les benaurances registrades a l'Evangeli segons Mateu 5:3-12:[2]
- Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.
- Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
- Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
- Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
- Feliços els compassius, perquè seran compadits.
- Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
- Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
- Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel.
- Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benaurances 
|
↑ (o en traduccions catalanes recents de la Bíblia, "feliç")
↑ (traducció de la Bíblia del 2000)
Cristianisme
|
Jesús de Natzaret |
- Cristologia
- Jesús al Nou Testament
- Jesús històric
- mite de Jesús
- denominacions de Jesús
|
|
Història |
- Apòstols
- Església primitiva
- Pares de l'Església
- concilis ecumènics
- heretgies
- Gran Cisma d'Orient
- missions
- croades
- inquisició
- Reforma Protestant
- Contrareforma
- Concili del Vaticà II
|
Teologia cristiana |
- Trinitat
- Decàleg
- benaurances
- sagrament
- pecat
- salvació
- Sants
- màrtirs
- Mare de Déu
|
Escriptures |
- Rotlles de Qumran
La Bíblia (cànon)
- Antic Testament
Nou Testament (Evangelis, fets dels Apòstols, epístoles, Apocalipsi)
- Llibres apòcrifs
|
Divisions |
Església Assíria Oriental
catolicisme (romà, oriental)
cristianisme ortodox (oriental, grec)
protestantisme (anabaptisme, anglicanisme, luteranisme)
- restauracionisme
|
Ritus i costums |
Parenostre
baptisme
eucaristia
homilia
devocions cristianes Advent
Nadal
Quaresma
Setmana Santa
Pasqua
Ascensió
Pentecosta
Corpus
Assumpció
|
Cultura i societat |
Art |
paleocristià, romà d'Orient, romànic, gòtic
- música
- arquitectura
|
Altres nocions |
- Església
- símbols del cristianisme
- any litúrgic
- ecumenisme
- clergat
- ordes religiosos
- filosofia cristiana
|
|
K8,y FdQwOOL5onjqDN,oxdMWyYW4kPCwzHB,Cj e5U8lqz8yksiQFUu
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...