Clorargirita
 Clorargirita | |
|---|---|
 Clorargirita sobre iodargirita de Broken Hill, Austràlia | |
| Fórmula química | AgCl |
| Epònim | clor, plata i composició química |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
| Dana | 9.1.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Color | incolora, gris, groguenca, negre |
| Macles | {111} |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | irregular |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | resinosa, adamantina, mat |
| Color de la ratlla | blanca, brillant |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | mesurada: 5,556 g/cm3 calculada: 5.57 g/cm3 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Solubilitat | en amoníac |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat, nom preferit |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Referències | [1][2] |
 | |
La clorargirita és un mineral de la classe dels halurs. Fou descrita per primer cop el 1565, a partir d'un exemplar trobat al districte de Marienberg a les Muntanyes Metal·líferesd'Alemanya, i el seu nom fa al·lusió a la composició química de clorur i argent. També és coneguda amb els noms cerargirita, ostwaldita, argiroceratita o plata còrnia. Pertany i dóna nom al grup clorargirita de minerals.[3]
Contingut
1 Característiques
2 Formació
3 Varietats
4 Grup de la clorargirita
5 Referències
Característiques
Químicament és un compost de clorur d'argent, amb fórmula AgCl. Cristal·litza en el sistema cúbic formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera. És de color blanc en estat fresc, i extremament sensible a la llum, que l'acoloreix de gris, violeta i negre. Té duresa 2,5 a l'escala de Mohs i densitat 5,56 g/cm3. És soluble en amoníac i es fon amb facilitat produint argent.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clorargirita pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, villiaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació
És un mineral secundari que apareix a la zona d'oxidació dels jaciments de minerals d'argent, especialment en les regions àrides. Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d'argent. Els que apareixen associats a la clorargirita més comunament són: wulfenita, carinthita, pelagita, plata, piromorfita, malaquita, limonita, jarosita, iodargirita, cerussita, bromargirita i atacamita.
Exemplar d'embolita, varietat amb brom de clorargirita
Varietats
Són descrites tres varietats de clorargirita:
Embolita, o clorargirita bròmica, una varietat que conté brom descrita originàriament a la mina Colorado, Copiapó, Xile.[4]
Buttermilcherz, una varietat col·loïdal barrejada amb capes de silicats.[5]
Iodobromita, o iode-brom-clorargirita, un halur d'argent que conté quantitats substancials de clor, brom i iode.[6]
Grup de la clorargirita
El grup de la clorargirita és un grup d'halurs d'argent o coure. A banda de la clorargirita, la qual li dóna nom, el grup també està integrat per les següents espècies:
Bromargirita, amb fórmula AgBr- Marshita, amb fórmula CuI
- Miersita, amb fórmula (Ag,Cu)I
- Nantokita, amb fórmula CuCl
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorargirita |
↑ «Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
↑ Chlorargyrite, Mineral Data Publishing.
↑ «Chlorargyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
↑ «Bromian Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
↑ «Buttermilcherz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
↑ «Iodian Bromian Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
