Socialistes de Catalunya






































Infotaula d'organitzacióSocialistes de Catalunya










Socialistes de Catalunya.png
Dades bàsiques
Tipus entitat
partit polític
Ideologia
esquerra
Història
Fundació
1977
Activitat


Organització i govern

Seu central 
  • Espanya


Modifica les dades a Wikidata

Socialistes de Catalunya va ser una coalició electoral que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 al Congrés dels Diputats, formada per candidats procedents del Partit Socialista de Catalunya-Congrés de la Federació Catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE i independents.


Els 11 diputats escollits de la llista de la demarcació de Barcelona foren:




  • Joan Reventós i Carner Partit Socialista de Catalunya-Congrés


  • Josep Maria Triginer i Fernández Partit Socialista Obrer Espanyol


  • Josep Andreu i Abelló PSC-C


  • Raimon Obiols PSC-C


  • Lluís Fuertes i Fuertes PSOE


  • Eduardo Martín Toval PSC-C


  • Juli Busquets i Bragulat Independent


  • Francesc Ramos i Molins PSOE


  • Marta Mata i Garriga PSC-C


  • Rodolf Guerra i Fontana Independent


  • Carles Cigarran i Rodil PSOE


El diputat per la llista de Lleida va ser:



  • Felip Lorda i Alaiz PSC-C

El diputat per la llista de Tarragona va ser:



  • Josep Vidal i Riembau PSC-C

Els 2 diputats per la llista de Girona foren:




  • Ernest Lluch i Martín PSC-C

  • Rosina Lajo i Pérez




-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more