.-. (codi Morse) Romeo (Alfabet fonètic de l'OTAN) R (Braille ASCII )
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
El seu nom en català és erra,[1]er[2] o erre.[3]
La lletra R evolucionà de la lletra grega ro (Ρ, ρ) a través de l'etrusc, la qual evolucionà del símbol semític per a cap (Rêš).
Contingut
1Fonètica
2Símbols derivats o relacionats
3Símbols semblants però sense cap relació
4Referències
Fonètica
En català la lletra r es pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de mot o després de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o després de consonant oclusiva. Si es vol que soni múltiple entre vocals cal usar el dígraf rr. A excepció de la majoria del valencià en la resta de dialectes és molt comú que no es pronunciï quan es troba a final de mot (berena*, carre*). Això és molt significatiu en els infinitius (canta*, córre*, dormi*) en els quals només se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble després (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparèixer fins i tot en monosíl·labs (o*, co*, ma*).
Símbols derivats o relacionats
Caràcter
Descripció
Unicode (maj./min.)
Html (maj./min.)
Notes d'ús
Ŕ
R amb accent agut
U+0154 U+0155
Ř
R amb anticircumflex
U+0156 U+0157
txec
Ŗ
R amb ogonek
U+0158 U+0159
Ṙ
R amb punt superior
U+1E58 U+1E59
Ṛ
R amb punt inferior
U+1E5A U+1E5B
®
marca registrada
U+00AE
®
Símbols semblants però sense cap relació
Я en alfabet ciríl·lic.
Referències
↑«erra». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑«"Er" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
↑«"Erre" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
R
) 
