Govern de Catalunya 1977-1980

Multi tool use
Govern de Catalunya 1977-1980
Dades bàsiques |
Tipus entitat |
Govern de Catalunya
|
Història |
Predecessor |
Govern de Catalunya 1934-1939
|
Fundació |
1977 |
Successor |
Govern de Catalunya 1980-1984
|
Activitat |
|
|
Organització i govern |
Seu central |
|
|
 |
El 5 de desembre de 1977, el President de la Generalitat, Josep Tarradellas, nomena un govern de la Generalitat provisional, després d'haver estat restablerta la institució per part del govern espanyol.
Història i context
El 15 de juny de 1977, les primeres eleccions democràtiques a Corts des del 1936 donaren, a Catalunya, una majoria a les forces polítiques que preconitzaven el restabliment de la Generalitat i de l'autonomia, dissoltes el 1938 per una llei de l'Estat espanyol.
La diada de l'Onze de Setembre d'aquell mateix any, centenars de milers de catalans es manifestaren en aquell mateix sentit a Barcelona sota el lema Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia.
Aquests factors forçaren el Govern espanyol presidit per Adolfo Suárez al restabliment de la Generalitat provisional el 29 de setembre de 1977 i a permetre el retorn de l'exili del President Tarradellas, el seu nomenament "formal" com a President i la constitució d'un govern provisional per preparar un estatut i les posteriors eleccions de 1980.
Estructura i funcions
Tarradellas formà un govern de concentració amb dotze consellers.
Per a un govern sense competències executives, només set consellers tenien una cartera específica, però Tarradellas va utilitzar les dotze que li permetia la llei de recuperació de la Generalitat per recollir les diferents sensibilitats polítiques existents.
Les seves funcions eren:
- Definir la reedició de les institucions catalanes i el seu funcionament en un context molt diferent del que hi havia quan van desaparèixer en 1939.
- Crear una comissió per redactar l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 i fer el referèndum per a la seva aprovació.
- Convocar les primeres eleccions democràtiques del nou període comptant amb l'Estatut com a marc legal.
La seva estructura va ser:
Generalitat provisional 5-12-1977 a 27-04-1980
|
President: Josep Tarradellas i Joan (ERC)
|
Departament
|
Titulars
|
5 de desembre de 1977
|
Canvis
|
Governació
|
Frederic Rahola i d'Espona (ERC) fins a 19.10.78 
|
19.10.78 07.12.79 Manuel Ortínez i Mur
|
15.12.79 Josep Maria Bricall i Masip x50px
|
Ensenyament i Cultura
|
Pere Pi-Sunyer i Bayo (CDC) 
|
Economia i Finances
|
Joan Josep Folchi i Bonafonte (UCD) fins a 19.10.78 
|
15.12.79 Eduard Punset i Casals 
|
Sanitat i Assistència Social
|
Ramon Espasa i Oliver (PSUC) 
|
Política Territorial i Obres Públiques
|
Narcís Serra i Serra (PSC) fins a 22.03.79 
|
24.03.79 Lluís Armet i Coma (PSC)
|
Agricultura i Ramaderia
|
Josep Roig i Magrinyà (ERC)
|
Treball
|
Joan Codina i Torres (PSC) 
|
Sense cartera
|
Antoni Gutierrez Díaz (PSUC) 
|
|
Jordi Pujol i Soley (CDC) 
|
|
Joan Reventós i Carner (PSC) 
|
|
Carles Sentís i Anfruns (UCD) 
|
|
Josep Maria Triginer i Fernández (PSC) 
|
Aquests fets varen ser recollits en el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya restituït per Tarradellas del mateix dia, 5 de desembre de 1977.
 Generalitat de Catalunya
|
Evolució històrica |
Diputació del General de Catalunya · Generalitat · Generalitat republicana
|
|
Institucions |
Parlament de Catalunya · President de la Generalitat de Catalunya · Vicepresidència · Govern de Catalunya · Consell de Garanties Estatutàries · Síndic de Greuges · Sindicatura de Comptes · Consell de l'Audiovisual de Catalunya
|
Governs de Catalunya |
1931-1932 · 1932-1933 · 1934-1939 · 1977-1980 · 1980-1984 · 1984-1988 · 1988-1992 · 1992-1995 · 1995-1999 · 1999-2003 · 2003-2006· 2006-2010 · 2010-2012 · 2012-2016 · 2016-2017 · 2018-
|
Departaments |
Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació · Treball, Afers Socials i Famílies · Cultura · Economia i Hisenda · Empresa i Coneixement · Ensenyament · Governació, Administracions Públiques i Habitatge · Interior · Justícia · Presidència · Territori i Sostenibilitat · Salut · Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència
|
Eleccions |
1932 · 1980 · 1984 · 1988 · 1992 · 1995 · 1999 · 2003 · 2006 · 2010 · 2012 · 2015 · 2017
|
Referèndums |
1931· 1979 · 2006 · 2014 · 2017
|
Legislatures |
República: 1a - Amèrica · Autonòmiques: 1a - 2a - 3a - 4a - 5a - 6a - 7a - 8a - 9a - 10a - 11a - 12a
|
Diputats |
República: 1a · Autonòmiques: 1a - 2a - 3a - 4a - 5a - 6a - 7a - 8a - 9a - 10a - 11a - 12a
|
D2GyGQ89qyokDJ6Fu1X5 UjG0CuPsP45o
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...