Estadi Lluís Sitjar






















































Infotaula d'edifici
Estadi Lluís Sitjar
Dades
Tipus
instal·lació esportiva
Data d'obertura oficial
1945
Estat d'ús
enderrocat
Ubicació geogràfica


Autonomia Illes Balears
Illa Mallorca
Municipi Palma







39° 34′ 51″ N, 2° 38′ 27″ E / 39.5808°N,2.6407°E / 39.5808; 2.6407Coord.: 39° 34′ 51″ N, 2° 38′ 27″ E / 39.5808°N,2.6407°E / 39.5808; 2.6407




Activitat

Propietat de
RCD Mallorca
Capacitat
18.000
Ocupant
RCD Mallorca
Modifica les dades a Wikidata

L'estadi Lluís Sitjar és un camp de futbol que es troba a la Plaça Barcelona, al barri palmesà d'Es Fortí. Va ser inaugurat el 1945 i fou l'estadi oficial del Mallorca fins al 1999, any en què es traslladà a l'Estadi de Son Moix.


Fins a 2007 va ser utilitzat pel Mallorca B, i actualment es troba abandonat i en mal estat de conservació.


L'estadi té una capacitat de 18.000 espectadors i unes dimensions de 103x69 metres.


El seu nom és en homenatge a Lluís Sitjar Castellà, president del RCD Mallorca en diverses ocasions. Fou anomenat així el 1960.[1]



Vegeu també



  • RCD Mallorca

  • Estadi de Son Moix



Referències





  1. ↑ «Sitjar Castellà, Lluís». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 16. Palma: Promomallorca, p. 313. ISBN 84-8661702-2. 




Enllaços externs



  • L'estadi al web del RCD Mallorca

  • Fotografies de l'estadi









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more