Richard Matthew Stallman























































































Infotaula de personaRichard Matthew Stallman

Rms ifi large.jpg
Richard Stallman a Oslo, Noruega 2009

Biografia
Naixement
16 de març de 1953 (1953-03-16) (65 anys)
Manhattan - Nova York - NY Estats UnitsEstats Units
Altres noms
RMS[1]
Nacionalitat
Estatunidenc
Grup ètnic
Jueus
Ideologia política
Esquerra
Religió
Ateu
Educació
Universitat Harvard
Massachusetts Institute of Technology
Color dels ulls
Marró
Activitat
Camp de treball
Programari lliure
Ocupació
President de la Free Software Foundation
Ocupador
Free Software Foundation
Partit polític
Partit Verd dels Estats Units
Interessat en
Programari lliure
Moviment
Moviment del programari lliure i altermundisme
Nom de ploma
rms
Saint IGNUcius
Obra
Obres destacables
GNU
GNU Debugger
Free Software Song
GNU Compiler Collection
GNU Emacs Tradueix
Emacs
Manifest GNU (1985)
GNU General Public License (1989)
El dret a llegir (1997)
Jinnetic Engineering Tradueix(2001)
Made for You Tradueix(2012)
Premis




Signatura




Lloc web
www.stallman.org

IMDB: nm1128476
Modifica les dades a Wikidata

Richard Matthew Stallman (de nom en clau RMS) és un conegut activista del programari lliure.[2] Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft (tot i que no és ell qui li va posar nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Paper dins del moviment GNU


  • 3 Curiositats


  • 4 Vegeu també


  • 5 Referències


  • 6 Bibliografia


  • 7 Enllaços externs





Biografia


Stallman va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York.


L'any 1971, sent un estudiant de primer any de Física a la Universitat Harvard, Stallman es va convertir en un furoner del laboratori d'intel·ligència artifical del MIT. Els anys 80, la cultura furonera que constituïa la vida de Stallman es va començar a difondre amb la comercialització de la indústria del programari.


Explica com abans que arribés la indústria del programari la gent s'intercanviava programes, i el codi font d'aquests. A inicis dels anys 80, la situació va canviar, el programari va començar a ser no redistribuïble (no copiable) i la gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informàtics lliurement.


Però les coses van canviar, els altres furoners del laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, la qual intentava reemplaçar el programari lliure del laboratori pel seu propi programari privatiu. Durant dos anys, des del 1983 al 1985, Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Symbolics per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'últim de la generació dels furoners del laboratori.




Stallman


Li van demanar que firmés un contracte de no-divulgació i que fes altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (d'aquí aquests logotips).
També va fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix període. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.


Les motivacions polítiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi però no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en anglès; al contrari de programari lliure o free software).


Stallman ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina, entre ells una invitació a ser membre a la MacArthur Foundation el 1990, el Grace Hopper Award de l'Association for Computing Machinery el 1991 pel seu treball a l'editor Emacs, un Doctorat Honoris Causa del Royal Institute of Technology de Suècia el 1996, el Pioneer award de l'Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award el 1999, i el Takeda award el 2001. El 2004 va rebre un Doctorat Honoris Causa atorgat per la Universitat de Salta (Argentina).





Richard Stallman al Wikimania del 2005.



Paper dins del moviment GNU


En l'actualitat, Stallman s'encarrega de difondre la ideologia GNU per tot el món mitjançant xerrades i conferències. Això fa que alguns el coneguin com un profeta o un gurú.



Curiositats


La seva imatge aparentment descuidada i les seves manies extravagants (no fa servir telèfon mòbil, ja que el podria fer fàcilment localitzable i això afectaria la seva llibertat de moviment, sempre va amb el seu ordinador portàtil amb tan sols programari lliure, porta el seu matalàs vagi on vagi, etc.), l'han fet centre de moltes bromes i acudits, i fins i tot ha arribat a aparèixer a tires còmiques.


A les xerrades apareix amb una segona personalitat que correspon a St. IGNUcius of the Church of Emacs ("Sant IGNUci de l'Església de l'Emacs").



Vegeu també



  • Emacs

  • GCC

  • GNU


  • GNU/Linux (GNU + Linux)


  • Cançó del Programari Lliure cantada per Richard Stallman


  • Carrer del Programari Lliure, a Berga.

  • El dret a llegir



Referències





  1. ↑ Stallman, Richard. «Richard Stallman's 1983 biography». Richard Stallman's homepage. (Published in the first edition of "The Hacker's Dictionary"), N.D.. [Consulta: 20 novembre 2008]. «
    "'Richard Stallman' is just my mundane name; you can call me 'rms'"»


  2. ↑ «Richard Stallman». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].




Bibliografia



  • Stallman, Richard M.. Programari lliure, societat lliure. Introducció de Lawrence Lessig i edició de Joshua Gay. 2002


Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquitexts
Viquitexts


  • Pàgina personal de Richard Stallman (anglès)









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more