Intel·lectualisme moral socràtic
Multi tool use
L'intel·lectualisme socràtic o intel·lectualisme moral és el que identifica la virtut amb el coneixement. Segons Sòcrates, era prou el coneixement d'allò just (l'autognosi) per a obrar correctament. Segons aquesta doctrina, les males accions són producte del desconeixement, és a dir, no són voluntàries, car el coneixement d'allò just seria prou per a obrar virtuosament.[1][2]
L'intel·lectualisme socràtic va dominar el pensament grec fins a l'aparició d'Aristòtil, el qual va introduir elements voluntaristes en la conducta moral.[1][2]
Segons Sòcrates, n'hi ha prou amb el coneixement d'allò just (l'autognosi) per a obrar correctament. La perfecció humana l'obtenim quan som conscients d'allò que realment val la pena en la vida i, per a això, cal el coneixement i la reflexió. "No és bo el que tothom diu, sinó el que està d'acord amb tu mateix".
Quan una persona adquireix coneixement s'adona que el millor és el bé i que el bé és l'únic que porta a la felicitat. Quan un és un ignorant, s'equivoca a fer la tria de què és més convenient. Segons l'intel·lectualisme moral, si coneixem el bé i les seves excel·lències (procés intel·lectual), ens veurem abocats a practicar-lo (acció moral), ja que “la raó” (i no la passió) sempre empeny cap a la virtut. Només aquell qui ignora que existeix el bé, pot fer el mal.
Segons aquesta doctrina, les males accions són producte del desconeixement: no hi ha persones dolentes, només persones ignorants. Ningú s'equivoca o fa el mal volent o sabent que l'està fent. Així doncs, el saber ens condueix a la virtut (o excel·lència); qui pensa correctament, actua correctament; qui coneix el que és recte, actuarà amb rectitud; qui coneix el que és la justícia, actuarà conforme el que és just.
Referències
↑ 1,01,1 Diccionario de filosofía (en castellà). Barcelona: RBA, 2003, p. 150. ISBN 8483323982.
↑ 2,02,1 Álvarez Peón, Francisco Javier. «Sócrates» (en castellà). Espanya: Ministerio de Educación.
Vegeu també
zjqAI8ssj 4uD6,U3mP,McGt
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
