Limpias

Multi tool use
Limpias és un municipi de la Comunitat Autònoma de Cantàbria situat en el curs baix de la Vall de l'Asón. Limita amb els municipis de Voto i Colindres a l'oest, Laredo al nord, Liendo a l'est i Ampuero al sud.
Demografia
Evolució demogràfica
1900 |
1910 |
1920 |
1930 |
1940 |
1950 |
1960 |
1970 |
1980 |
1990 |
2000 |
2005
|
1.474 |
1.484 |
1.464 |
1.644 |
1.840 |
2.005 |
1.502 |
1.264 |
1.166 |
1.202 |
1.344 |
1.497
|
Font: INE
Referències
 Municipis de Cantàbria
|
Alfoz de Lloredo · Ampuero · Anievas · Arenas de Iguña · Argoños · Arnuero · Arredondo · Bareyo · Bárcena de Cicero · Bárcena de Pie de Concha · Cabezón de Liébana · Cabezón de la Sal · Cabuérniga · Camaleño · Camargo · Campoo de Enmedio · Campoo de Yuso · Cartes · Castañeda · Castro Urdiales · Cieza · Cillorigo de Liébana · Colindres · Comillas · Corvera de Toranzo · El Astillero · Entrambasaguas · Escalante · Guriezo · Hazas de Cesto · Hermandad de Campoo de Suso · Herrerías · Lamasón · Laredo · Las Rozas de Valdearroyo · Liendo · Limpias · Liérganes · Los Corrales de Buelna · Los Tojos · Luena · Marina de Cudeyo · Mazcuerras · Medio Cudeyo · Meruelo · Miengo · Miera · Molledo · Noja · Penagos · Pesaguero · Pesquera · Peñarrubia · Piélagos · Polaciones · Polanco · Potes · Puente Viesgo · Ramales de la Victoria · Rasines · Reinosa · Reocín · Ribamontán al Mar · Ribamontán al Monte · Rionansa · Riotuerto · Ruente · Ruesga · Ruiloba · San Felices de Buelna · San Miguel de Aguayo · San Pedro del Romeral · San Roque de Riomiera · San Vicente de la Barquera · Santa Cruz de Bezana · Santa María de Cayón · Santander · Santillana del Mar · Santiurde de Reinosa · Santiurde de Toranzo · Santoña · Saro · Selaya · Soba · Solórzano · Suances · Torrelavega · Tresviso · Tudanca · Udías · Val de San Vicente · Valdeolea · Valdeprado del Río · Valderredible · Valdáliga · Valle de Villaverde · Vega de Liébana · Vega de Pas · Villacarriedo · Villaescusa · Villafufre · Voto
|
Llista de municipis de Cantàbria |
Registres d'autoritat |
BNF: cb12560719w
VIAF: 241853641
|
Bases d'informació |
|
Viccionari
r wt820WdfR7clzS
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...