Vici

Multi tool use
Un vici és una qualitat moral negativa, oposada a la virtut.[1][2] Cada cultura considera uns vicis rellevants importants. Popularment, en algunes cultures, s'aplica a drogodependències, com per exemple l'alcoholisme o el tabaquisme.[3]
Catolicisme
Segons el catolicisme els vicis es poden classificar i organitzar a través de les virtuts oposades.[4] Així, un vici és el que pot corrompre una virtut per a la seva falta d'ús, per mal ús o per excés d'ús. Considera quatre vicis cardinals, que són:
- la luxúria, oposada a la contenció i la moderació,
- la covardia, oposada al valor,
- la follia o insensatesa, oposada pels catòlics a la saviesa i al seny, i
- la corrupció, entesa com l'oposat a la justícia.
Referències
↑ «Vici». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Vici». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Vice squad». The Free Dictionary By Farlex. [Consulta: 31 maig 2012].
↑ Entry for vice at NewAdvent.org online Catholic Encyclopedia.
Bibliografia
- Aristotle, trans. H. Rackman. Virtues and Vices, Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, MA, 1992. vol. 285.
Goodman, Lenn E.. Islamic Humanism. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-518914-8.
Hess, Kären M.. Introduction to Law Enforcement and Criminal Justice. Belmont, CA: Wadsworth, 2008. ISBN 978-0-495-39090-9.
Hirakawa, Akira. A history of Indian Buddhism: from Śākyamuni to early Mahāyāna. Motilal Banarsidass, 1998. ISBN 978-81-208-0955-0.
- Newhauser, Richard, ed. In the Garden of Evil: The Vices and Culture in the Middle Ages. Pontifical Institute of Mediaeval Studies, Toronto 2005. ISBN 0-88844-818-X

|
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Vici
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vici 
|
Viccionari
EGE2p,fBi2w88uVaFCD1TiepyLg0r 7eeq2kQuMC
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...