Ngtjyty

Metro de París

Metro de París
llegenda
Inauguració	1900
Operador	RATP
Transport	Metro
Propietat de	STIF, RATP
Municipi(s)	París
Línies
Longitud	214 km

Vestíbul de correspondències a l'estació de Saint-Lazare

El metro de París és un dels sistemes de transport que serveix la ciutat de París i l'aglomeració parisenca. Té 16 línies, quasi sota terra, amb 214 km de vies.^[1] Un dels símbols del Paris modernista i actual, es caracteritza per la densitat de la xarxa al centre de la ciutat, on clarament és visible a moltes parades l’Art nouveau.

La primera línia del metro va ser construïda per motiu de l'Exposició universal del 1900. Va ser inaugurada mesos després. La xarxa ràpidament començà a expandir-se intramurs fins que arribà la Segona Guerra Mundial, que frenà la construcció. Després de la interrupció (1950-1970), moltes línies començaren a allargar-se als suburbis veïns. Un defecte d'aquesta construcció va ser que van fer les estacions molt poc separades entres si, impedint l'allargament de les andanes, dels combois, i així impedint que creixés la xarxa, encara avui en dia. El 1998, es va inaugurar la ligne 14, construïda per a alleugar el dens tràfic de trens i passatgers de la línia A du RER al tronc central.

Avui en dia, el metro transporta aproximadament 3,9 milions de passatges al dia (1,409 milions l'any 2006). Amb 300 parades (384 punts de parada), 62 ofereixen correspondència amb altres línies.^[1] El Metro de Paris es classifica en nombre de viatgers en 4a posició, darrere del de Moscou (2,5 milions), Tòquio i el de Mèxic.^[2] Quant a la longitud de la xarxa se situa en 7a posició, per darrere del de New York, Londres, Madrid, Seül, Tòquio i el de Moscou, i en 3a posició en nombre ‘estacions, per darrere del Nova York (468 estacions) i el Seül.^[3]

El funcionament del metro està controlat per la RATP, que també controla el bus i 4 línies de tramvia. També hi ha més mitjans de transport com la rodalia o RER (Réseau Express Régional), que vol dir xarxa regional ràpida: RER (451 milions de viatgers el 2006 al RER RATP), el Transilien (ferrocarril regional amb 655 milions de viatgers, incloent-hi la xarxa de RER SNCF), quatre línies de tramvia amb 64 milions de viatgers, la xarxa de bus (997 milions de viatgers el 2006), que també serveixen als aeroports.^[1]

Història

L'any 1896, la ciutat de París va acceptar el projecte de Fulgence Bienvenüe, enginyer de camins, pel qual es preveia una xarxa de nou línies que discorrerien només pel subsòl del municipi de París. La construcció del metro va començar el novembre de 1898 per la Compagnie du Chemin de Fer Métropolitain de Paris (CMP).

El 19 de juliol de 1900, amb motiu de l'Exposició Internacional, es va inaugurar el tram de la línia 1 comprés entre les estacions de Porte Maillot i Porte de Vincennes, encara que algunes estacions del recorregut no estaven acabades. Aquestes es van anar obrint segons s'anaven acabant les obres. Al mes d'octubre del mateix any, s'obririen els primers trams de les línies 2 nord (actual línia 2) i la línia 2 sud (actual línia 6).

El servei prestat des de l'obertura consistia en trens de fusta elèctrics, amb presa de corrent mitjançant tercer carril, amb distinció de primera classe i segona classe. L'èxit del metro fou tan gran, que al cap de pocs anys s'augmentarien les freqüències i les composicions passarien a ser de fins a vuit cotxes, en comptes dels tres inicials.

Estació Saint-Lazare de la línia 14 del Metro de París

El 1904 es va constitutir una segona companyia, la Société du Chemin de Fer Electrique Nord-Sud de Paris (coneguda com la Nord-Sud), que va iniciar el 1910 la construcció de dues línies, la A i la B (avui part de les línies 12 i 13). Inicialment aquestes dues línies funcionaven amb catenària i tercer carril, però l'ús de la catenària no va perdurar.

La Nord-Sud es va ajuntar amb la CMP el 1930 (més tard es va inaugurar la línia 11 i la primera línia 14, actualment part de la línia 13). La CMP va passar a ser de possessió estatal el 1948 i canviar el seu nom a Régie Autonome des Transports Parisiens (coneguda com a RATP).

La línia 14 és la línia més moderna, coneguda com la línia méteor, en francès. Els trens són automàtics, i a les estacions hi ha unes portes de seguretat que només s'obren quan hi ha el tren estacionat a l'andana.

Xarxa de metro

Article principal: Llista d'estacions del metro de París

Hi ha un total de 16 línies, numerades de la 1 a la 14 amb l'addició de les línies 3bis i 7bis (antics ramals de les línies 3 i 7, respectivament).

Plànol de la xarxa

Arquitectura

Moltes estacions, són i estan decorades del mateix estil. Algunes entrades són d'estil Art Nouveau (modernisme), dissenyades per Hector Guimard.

La majoria d'estacions estan decorades seguint la decoració original del metro, amb parets (i sovint el sostre) decorats amb rajola bisellada blanca. Els rètols amb els noms de les estacions són de color blau amb les lletres blanques. La majoria d'estacions tenen una volta d'aproximadament 14 metres d'amplada, amb dues andanes laterals de 4 m d'ample. Hi ha panells amb publicitat per les parets dels passadissos i les andanes. Aquest estil va servir per inspirar a la decoració del metro de Madrid i de Barcelona.

Originalment es va triar aquest estil a causa dels febles sistemes d'il·luminació de principis de segle XX i d'aquesta manera, les rajoles bisellades blanques podien reflectir la llum creada per les bombetes. Els fluorescents no es van començar a utilitzar fins passada la Segona Guerra Mundial.

Tarifes

El 2015 el bitllet senzill dels transports metropolitans de París, anomenat ticket t+, té un preu d'1,80 euros. El preu normal del paquet (carnet) de 10 bitllets és de 14,10 euros.^[4]

Referències

Enllaços externs

• Pàgina web de la RATP


• Pàgina web amb fotos del metro de París

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)