Temporada 1986-1987 del Liceu

































































































Temporada 1986-1987 del Liceu
Òpera
 Compositor
 Director musical
 Director d'escena
 Papers principals
 Producció
 Dates

Götterdämmerung
Richard Wagner
Pinchas Steinberg
Wolfgang Weber, Elmar von Ottenthal
William Johns, Jeannine Altmeyer, Anthony Raffell, Manfred Schenk, Joszef Dene, Sabine Hass[1]
 Òpera de San Carlo de Nàpols
 23 de novembre

Armide
Christoph Willibald Gluck


Montserrat Caballé
desembre

Aida
Giuseppe Verdi

Dídac Monjo
Maria Chiara, Lando Bartolini, Fiorenza Cossotto, Ivo Vinco, Corneil MacNeil, Franco de Grandis
5 de gener[2]

Rigoletto
Giuseppe Verdi
Romano Gandolfi
Giuseppe De Tomasi
Alfredo Kraus (7, 11, 15) / Vincenzo La Scola (9) / Beniamino Prior (19), Leo Nucci, Adriana Anelli, Alfredo Zanazzo, Montserrat Aparici
7, 9, 11, 15 i 19 de març[3]

Beatrice di Tenda
Vincenzo Bellini
Armando Gatto

Cecilia Gasdia/Adelaida Negri, Vincenzo La Scola, Lorenzo Saccomani, Raquel Pierotti,
març

Saffo
Giovanni Pacini


Montserrat Caballé
juny

Lucia di Lammermoor
Gaetano Donizetti
Gian Paolo Sanzogno
 Vittorio Patanè
Edita Gruberova, Peter Dvorsky/Bruno Sebastian/Alfredo Kraus, Enric Serra, Roberto Scandiuzzi.

Decoracions: Pierluigi Piantanida; Vestuari: Pier Luciano Cavallotti



Gran Teatre del Liceu
 15, 18, 21, 24 de mag

Lucio Silla
Wolfgang Amadeus Mozart
 Julius Rudel
 Vittorio Patanè
 Jenny Drivala, Maria Gallego, Ezio di Cesare, Raquel Pierotti, Wendy Hillhouse, Suso Marátegui.
30 de abril

Werther
Jules Massenet
Alain Guingal
Giuseppe De Tomasi
Alfredo Kraus, Vicenç Sardinero, Alfonso Echeverria, Josep Ruiz, Jesús Castillón, Gervasi Ventura, Renata Scotto, María Ángeles Peters, Lucila Dávila
2, 6, 10 i 14 juny[4]


Referències





  1. ↑ Detalls a lavanguardia.es


  2. ↑ Detalls a lavanguardia.es


  3. ↑ Tribó, Jaume. «Cronologia liceista». [Consulta: 16 abril 2017].


  4. ↑ Tribó, Jaume. «Cronologia liceista». [Consulta: 21 abril 2017].









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more