Pomera
| Malus | |
|---|---|
 Malus sargentii (arbust) | |
| Dades | |
| Font de | poma |
| Planta | |
| Tipus de fruit | pom |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Subfamília | Maloideae |
| Gènere | Malus Mill., 1754 |
 | |
La pomera o amb el seu nom científic Malus és un gènere d'arbres i arbusts que floreixen de la família de les rosàcies que conté entre 42 i 55 espècies a més de tota una sèrie d'híbrids de vegades difícils per distingir.
L'espècie més coneguda és la pomera comuna (malus domesticus) amb un gran nombre de varietats, un dels arbres fruiters més cultivat arreu per les pomes. Altres espècies, d'origen d'Àsia oriental amb fruites molt petites però decoratives són cultivades com a plantes ornamentals com la pomera japònica (Malus floribunda) o la pomera cirerera (Malus baccata) entre d'altres.
Contingut
1 Etimologia
2 Biologia
2.1 Òrgans vegetatius
2.2 Òrgans reproductors
2.3 Plagues
3 Espècies principals
4 Referències
Etimologia
El nom científic prové del llatí mālus que significa arbre fruiter en general i pomera en particular. Com que el llatí no té diacrítics, la paraula és homògraf amb l'adjectiu mǎlus que significa «dolent» el que va conduir a tota una sèrie de malentesos. La paraula és parent amb el grec μηλεα (melea).[1] «Poma», i els seus derivats «pomera» provenen del plural del llatí pomum que significava a l'origen fruita però la significació ja al l'era clàssica va restringir-se a la sola poma.[2] En la iconografia tradicional, «l'arbre del coneixement» del qual es parla en el llibre Gènesi de la bíblia sempre s'ha pintat com una pomera, de la qual Eva hauria collit la poma fatídica, tot i que al text original només es parla del «del fruit de l'arbre que hi ha al mig del jardí» sense precisar l'espècie.[3]
Biologia
Malus domestica
Són arbres i arbusts caducifolis originaris de de l'Àsia central i del Caucas. No floreixen en les zones tropicals, car requereixen acumular major quantitat d'hores de fred (temperatures inferiors a 7 °C.) durant el repòs hivernal. Els conreus de pomeres amb fruites comestibles foren introduïts a la península Ibèrica pels romans.
Òrgans vegetatius
Arrel axonomorfa.
Tija llenyosa (arbre) de ramificació simpòdica
Fulles en forma ovada amb àpex acuminat, peciolades, divisió del marge serrat, disposició alterna. Amb pilositat (pubescent) a l'envers.
Òrgans reproductors
Flors hermafrodites en inflorescència racemosa, agrupades en corimbes o raïms simples.
Corol·la dialipètala amb cinc pètals blancs/rosats, calze amb 5 sèpals. Androceu format per dos verticils amb estams centrípets (múltiples) i gineceu d'ovari ínfer en flor epígina.
El fruit és un pom.
Plagues
Malus sikkimensis
fruites de Malus florentina
Les plagues més temudes són dos corcs:
Corc de les flors de la pomera, que ataca les flors i redueix la collita
Corc de les pomes o carpocapsa, que rosega les pomes des de l'interior i que les fa difícils per vendre
Espècies principals
La cinquantena d'espècies s'ha subdividit en huit seccions:[4]
Chloromeles a Nord-amèrica
Malus angustifolia (Aiton) Michx.
Malus asiatica Takenoshin Nakai
Malus coronaria (L.) Mill.
Malus ioensis (Alph. Wood) Britton
- Docyniopsis a Àsia
Malus doumeri (Bois) A. Chev.
Malus leiocalyca S. Z. Huang
Malus melliana (Hand.-Mazz.) Rehder
Malus tschonoskii (Maxim.) C. K. Schneid.
- Eriologolus
Malus trilobata (Poir.) C. K. Schneid, a Grècia i Àsia minor
- Florentinae
Malus florentina (Zuccagni) C. K. Schneid.
- Gymnomeles
Malus baccata (L.) Borkh. — pomera de Sibèria, sin. Malus daochengensis C. L. Li, Malus jinxianensis J. Q. Deng & J. Y. Hong, Malus xiaojinensis M. H. Cheng & N. G. Jiang
Malus halliana (Koehne)
Malus hupehensis (Pamp.) Rehder
Malus mandshurica (Maxim.) Kom. ex Skvortsov
Malus sikkimensis (Wenz.) (Koehne) ex C. K. Schneid.
Malus spontaneus (Makino)
- Malus
Malus chitralensis (Vassilcz.)
Malus domestica Borkh. — pomera comuna
Malus floribunda Siebold ex Van Houtte — pomera japonesa
Malus muliensis T. C. Ku
Malus orientalis Uglitzk.
Malus prunifolia (Willd.) Borkh.
Malus pumila Mill. — pomera del paradís
Malus sieversii (Ledeb.) M. Roem.- Malus spectabilis' (Aiton) Borkh.
Malus sylvestris (L.) Mill. — pomera salvatge
Malus zhaojiaoensis N. G. Jiang
- Sorbomalus
Malus bhutanica (W?W?Sm), syn. Malus toringoides (Rehder) Hughes
Malus fusca (Raf.) C. K. Schneid.
Malus kansuensis (Batalin) C. K. Schneid.
Malus komarovii (Sarg.) Rehder
Malus maerkangensis M. H. Cheng et al.
Malus sargentii Rehder
Malus toringo (Siebold) Siebold ex de Vriese
Malus transitoria (Batalin) C. K. Schneid.
- Yunnanenses
Malus honanensis Rehder
Malus ombrophila Hand.-Mazz.
Malus prattii (Hemsl.) C. K. Schneid.
Malus yunnanensis (Franch.) C. K. Schneid.
- Sense classificació
Malus brevipes (Rehder) Rehder
Malus baoshanensis G. T. Deng
Malus orthocarpa Lavallée ex anon.
Referències
↑ Seva i Llinares, Antoni. «mālus (2)». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 796. ISBN 978-84-7739-631-4.
↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «poma». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 732. ISBN 9788441225169.
↑ Gènesi, 3, 113, Traducció de la Bíblia pels monjos de Montserrat
↑ Robinson, J.P. et alii «Taxonomy of the genus Malus Mill. (Rosaceae) with emphasis on the cultivated apple, Malus domestica Borkh» (en anglès). Plant Systematics and Evolution, 2001, vol. 226, pàg. 35–58.
