Talamanca








Per a altres significats, vegeu «Talamanca (desambiguació)».




























































































Infotaula de geografia políticaTalamanca










Bandera de Talamanca Escut de Talamanca

Talamanca1.JPG
Castell de Talamanca




Localització







Localització de Talamanca respecte del Bages.svg

41° 44′ 00″ N, 1° 59′ 00″ E / 41.733333333333°N,1.9833333333333°E / 41.733333333333; 1.9833333333333



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Comarca Bages

Capital
Talamanca
Població
Total
202 (2018)
• Densitat
6,87 hab/km²
Llar
15 (1553)
Geografia
Superfície
29,4 km²
Altitud
552 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Josep Tarín Canales
Identificador descriptiu
Codi postal
08278
Fus horari
UTC+01:00

Codi de municipi INE
08277
Codi territorial IDESCAT
082779
Altres



Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Poble antic, amb carrers estrets i en pendent, i cases velles ben restaurades. Situat dalt d'un turó a 552 m d'altitud i al bell mig de la serra del Rossinyol a la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Demografia


  • 3 Economia


  • 4 Comunicacions


  • 5 Llocs d'interès


  • 6 Articles relacionats


  • 7 Referències


  • 8 Enllaços externs





Història


Tot i que s'han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia documentada és de l'any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu donació d'unes terres, cases i terrenys en el terme del castell de Talamanca. Amb les invasions sarraïnes (711-715), el Bages s'havia despoblat quasi totalment, i no fou fins a les repoblacions fetes pels comtes Borrell d'Osona (799-820) i Guifré el Pelós (878-897) que camperols provinents del nord s'instal·laren al voltant de castells i esglésies buscant la doble protecció militar i espiritual.


Aquesta devia ser també la funció del castell de Talamanca i de l'església de Santa Maria de Talamanca, que és esmentada ja el 1038. Entre l'església i el castell s'edificaren cases que passarien a formar el poble de Talamanca.


A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la història del poble durant tota l'edat mitjana i que s'inicià amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dolça (1186-1209). Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme. Compraren, vengueren, atorgaren masos i alous com a senyors, no només de la terra sinó també dels homes, que eren venuts tots en un mateix lot.


Més tard, els Talamanca començaren a establir relacions amb la petita noblesa bagenca i les castlanies dels voltants, i així s'emparentaren amb els Santa Coloma o els Llavinera. Un exemple del prototipus de senyor i cavaller feudal fou Berenguer de Talamanca. Aquest concedí honors, féu donacions i participà en actes de violència contra Guillem de Calders, en els quals fins i tot hagué d'intervenir el rei Jaume el Just. El 1325 la seva muller Blanca li erigí un sarcòfag que encara ara podem admirar en l'interior de l'església de Santa Maria. El mausoleu té un cavaller jacent, vestit de cota de malla amb un gos als peus i una inscripció funerària entre sis escuts del llinatge, amb heràldica de losanges d'argent i sinople. En aquells anys, la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca.


A partir de mitjan segle XIV, amb la gran crisi del feudalisme, començà la decadència dels Talamanca, coincidint amb els estralls que causà la pesta negra i els mals usos al camp. Els Talamanca s'entroncaren llavors amb altres famílies, com els Planella (1675), els Eimeric o Aymerich i, finalment, al segle XVIII, el castell passà a mans dels marquesos de Castellbell.


A l'àrea del municipi compresa entre el poble i el serrat de Mussarra tingué lloc, entre els dies 13 i 14 d'agost de 1714, la batalla de Talamanca, entre els austriacistes, a les ordres del marquès del Poal, i els borbònics, dirigits pel Conde de Montemar. Aquest episodi de la Guerra de Successió fou l'últim èxit dels austriacistes a Catalunya, abans de les capitulacions finals de Barcelona i Cardona durant el mes de setembre següent.



Demografia












Evolució demogràfica



























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
13
13
15
230
147
538
494
446
370
395





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
356
259
191
154
104
143
60
76
81
93





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
84
79
107
109
114
134
152
143
157
141





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
186
202
-
-
-
-
-
-
-
-




1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Economia


Agricultura de secà dedicada als cereals i, cada cop menys, a la vinya i l'olivera. El poble és un centre d'estiueig.



Comunicacions


Una carretera local porta a Terrassa, i a la N-141 de Manresa a Vic.



Llocs d'interès



  • Església de Santa Maria

  • Capella de Santa Magdalena

  • Castell de Talamanca


  • Casa de les tines[1]



Articles relacionats


  • Comasada


Referències




  1. Trullàs, Glòria «Entre vinyes». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talamanca Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Informació de la Generalitat de Catalunya








Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita