Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional














































Infotaula d'organitzacióPSAN-provisional
Dades bàsiques
Tipus entitat
partit polític
Ideologia
Independentisme català, Marxisme
Història
Escissió de
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Fundació
1974
Fusionada amb
Independentistes dels Països Catalans
Dissolució
1979
Activitat


Organització i govern

Seu central 
  • Barcelona


Modifica les dades a Wikidata

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional, PSAN-provisional o simplement PSAN-P, nasqué el 1974 com una escissió del PSAN arran de les crítiques sobre la incapacitat del partit per crear un moviment pròpiament independentista. Aquestes crítiques desembocarien en un conjunt de tensions les quals acabarien creant el PSAN-P, el qual deu el seu nom a la IRA-Provisional. Entre els seus principals dirigents destacaren Carles Castellanos, Eva Serra i Puig i Agustí Alcoberro.


Aquest nou partit era més partidari de la lluita armada, la qual cosa obligà a exiliar-se una part important de la direcció. El PSAN-P, amb un caràcter rupturista, de vocació nacional-popular i d'enfrontament directe contra l'Estat, firma un tractat d'acord amb ETA i la Unión do Pobo Galego per col·laborar, conjuntament, amb els respectius moviments d'alliberament nacional.[1] Així mateix, El PSAN-P s'adhereix a la Carta de Brest.[2] En aquest sentit, impulsa el Col·lectiu d'Obrers en Lluita (COLL) i tota una sèrie d'organitzacions sectorials. També l'OLLA era vinculada a elements del partit.


Fou el Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional, juntament amb altres forces polítiques, qui creà el Comitè Català contra la Constitució Espanyola. Posteriorment, en el Congrés de Rià (Conflent) de 1979, l'organització es fusionà amb altres grups, com OSAN (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), donant pas a IPC (Independentistes dels Països Catalans), organització que al seu torn participarà en la creació del Moviment de Defensa de la Terra, el 1986.



Referències





  1. ↑ Letamendía, Francisco. Historia del nacionalismo vasco y de E.T.A.: Introduccion a la historia del País Vasco; ETA en el franquismo (1951-1976). R & B Ediciones, 1994, p. 409. ISBN 847728248X. 


  2. ↑ Sastre, Carles. Terra lliure, punt de partida: 1979-1995, una biografía autoritzada. Edicions del 1979, 2012, p. 34. ISBN 8494012606. 




Vegeu també


  • Arxiu (organització)



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more