Open 13 2013







































Marsella 2013

Data
  
 18 - 24 de febrer
Edició
  
 20a

Categoria
  
Sèries 250
Superfície
  
Dura

Localització
  
Marsella (França)

Individual masculí

FRAJo-Wilfried Tsonga

Dobles masculins

INDRohan Bopanna / UKColin Fleming

Marsella





2012  ◄		 2013 ►  2014


El Torneig de Marsella 2013, conegut oficialment com a Open 13 2013, és una competició tennística sobre pista dura dins les sèries 250 de l'ATP. La 20a edició del torneig es va celebrar entre el 18 i el 24 de febrer del 2013 al Palais des Sports de Marsella, França.


El tennista local Jo-Wilfried Tsonga va guanyar aquest títol per segona ocasió (2009).



Quadre individual masculí








































































































































































































































































2a ronda
  
Quarts de final
  
Semifinals
  
Final


























1
  CZET. Berdych
6
 610
6
  
WC
  LATE. Gulbis
 4
7
 4
  
  
 1
  CZET. Berdych
6
 60
6
  

 FRAJ. Benneteau
 60
 3
 
 7
  POLJ. Janowicz
 3
7
 3
  
7
  POLJ. Janowicz
7
6
 
  
  
 1
  CZET. Berdych
6
6
 
4
  SRBJ. Tipsarević
 64
 2
 
  
  
 Q
  RUSD. Tursúnov
 2
 1
 
Q
  RUSD. Tursúnov
7
6
 
  
 Q
  RUSD. Tursúnov
7
 1
7

 CATM. Granollers
 62
 61
 
 LUXG. Müller
 67
6
 5
  

 LUXG. Müller
7
7
 
  
  
 1
  CZET. Berdych
6
 66
 4

 AUSB. Tomic
6
7
 
  
  
 3
  FRAJ-W. Tsonga
 3
7
6
PR
  INDS. Devvarman
 3
 5
 
  
 AUSB. Tomic
6
 3
 610
  

 RUSN. Davidenko
 61
 3
 
 3
  FRAJ-W. Tsonga
 4
6
7
  
3
  FRAJ-W. Tsonga
7
6
 
  
  
 3
  FRAJ-W. Tsonga
6
6
6
  FRAG. Simon
6
6
 
  
  
 6
  FRAG. Simon
 2
 2
 

 País ValenciàR. Bautista Agut
 3
 1
 
  
 6
  FRAG. Simon
6
6

 FRAM. Llodra
6
 64
 5
  
 2
  ARGJ.M. del Potro
 4
 3
 
2
  ARGJ.M. del Potro
 3
7
7
  


Quadre dobles masculins







































































































































Quarts de final
  
Semifinals
  
Final



















1
  PAKAisam-ul-Haq Qureshi
 NEDJean-Julien Rojer
6
6
 

 THASanchai Ratiwatana
 THASonchat Ratiwatana
 0
 4
 
  
 1
  PAKAisam-ul-Haq Qureshi
 NEDJean-Julien Rojer
6
6
 

 FRANicolas Mahut
 FRAÉdouard Roger-Vasselin
6
 3
[12]
  
 FRANicolas Mahut
 FRAÉdouard Roger-Vasselin
 3
 1
 

 UKJamie Murray
 AUSJohn Peers
 4
6
 [10]
  
  
  
 1
  PAKAisam-ul-Haq Qureshi
 NEDJean-Julien Rojer
 4
 63

 POLJerzy Janowicz
 DENFrederik Nielsen
 4
 2
 
  
  
 2
  INDRohan Bopanna
 UKColin Fleming
6
7
3
  AUTJulian Knowle
 SVKFilip Polášek
6
6
 
  
 3
  AUTJulian Knowle
 SVKFilip Polášek
 5
 1

 EUAJames Cerretani
 CANAdil Shamasdin
 3
7
 [7]
  
 2
  INDRohan Bopanna
 UKColin Fleming
7
6
 
2
  INDRohan Bopanna
 UKColin Fleming
6
 62
[10]
  


Enllaços externs




  • Web oficial (francès)


  • Quadre individual masculí Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF


  • Quadre dobles masculins Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF




Coord.: 43° 16′ 16″ N, 5° 24′ 04″ E / 43.271°N,5.401°E / 43.271; 5.401







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more