Ngtjyty

Per a altres significats, vegeu «Miramar (desambiguació)».

Miramar
Ajuntament
Localització
38° 57′ 02″ N, 0° 08′ 29″ O / 38.9505154°N,0.1415109°O / 38.9505154; -0.1415109
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Safor
Municipi	2 (Miramar i Platja de Miramar)
Població
Total	2.599 (2018)
• Densitat	866,33 hab/km²
Gentilici	Miramarí, miramarina
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	3 km²
Banyat per	Golf de València i Mar Mediterrània
Altitud	12 m
Limita amb	Bellreguard Guardamar de la Safor Gandia Palmera Piles
Partit judicial	Gandia
Història i celebracions
Festa major	Moros i Cristians A principis d'agost
Organització política
• Alcalde	Asensio Llorca Berto
Identificador descriptiu
Codi postal	46711
Codi de municipi INE	46168
Codi ARGOS de municipis	46168
Altres
Lloc web	www.ajumiramar.org

Platja de Miramar

Miramar és una població de la comarca de la Safor.

Història

Fou un llogaret musulmà pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén. Després de la conquesta fou donada a Sanxo Ximenis. En 1535 passa a pertànyer al ducat de Gandia, aqueix any obté independència eclesiàstica. En el segle XVII va ser adquirit per la família Borja.

Demografia i economia

Durant el passat segle l'emigració cap a Gandia, València i França delmà importantment la població però des de finals de segle, al redós del turisme, ha tornat a augmentar i en 2004 se situava en 1675 veïns, de gentilici milamarins.

Tradicionalment s'ha dedicat al conreu de la canya de sucre i al seu treball en el trapig, a hores d'ara, però, l'activitat principal se centra en el sector serveis encara que l'agricultura suposa el 34,8% de l'activitat econòmica i la indústria l'11,8%.

Geografia

Els 2,6 km² de terme municipal s'assenten al bell pla de la Safor amb un paisatge dominat pel taronger i una urbanitzada platja de més d'un kilòmetre de llargària.

Edificis d'interès

El nucli primitiu de traçat irregular ocupa les places de l'Església, del Trapig i Raconet i els carrers Major i Abadia i l'únic monument ressenyable és l'església de sant Andreu, apòstol, bastida en el segle XVIII, en estil barroc, sobre la primitiva de 1535.

Gastronomia

A banda dels arrossos en qualsevol de les seues presentacions i el peix el plat típic de Miramar és la "bossa de polp", elaborat amb polp, arròs, creïlla, penca i carlota.

Política i Govern

Corporació municipal

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 8 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 2 de Partit Popular i 1 de Coalició Compromís.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Miramar
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Asensio Llorca Bertó	1.095	69,26%	8 (0)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP)		Mª Joaquina Soler Tomás	273	17,27%	2 (-1)
	Compromís per Miramar		Blai Llopis Escrivà	206	13,03%	1 (+1)
	Vots en blanc			7	0,44%
Total vots vàlids i regidors				1.581	100 %	11
	Vots nuls			14	0,88%**
Participació (vots vàlids més nuls)				1.595	79,08%**
Abstenció				422*	20,92%**
Total cens electoral				2.017*	100 %**
Alcalde: Asensio Llorca Bertó (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 de PSPV[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 1991 l'alcalde de Miramar és Asensio Llorca Bertó de PSPV.^[5][6]

Referències

Bibliografia

• 
  Jesús Eduard Alonso, Miramar història pròxima., Miramar, Ajuntament de Miramar, 2007. ISBN 978-84-606-4327-2
  

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miramar

• Pàgina web de l'Ajuntament


• Institut Valencià d'Estadística


• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat


• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb permis de l'autor