Francesc Labarta i Planas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1883 Barcelona |
| Mort | 3 novembre 1963 (80 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintor |
| Família | |
| Pare | Lluís Labarta i Grañé |
 | |
Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883 - 1963) va ésser un pintor i dibuixant.[1]
Fill del dibuixant Lluís Labarta i Grañé i nét de l'aquarel·lista i litògraf Eusebi Planas, s'inicià en les arts de la mà del seu pare.
A l'Escola de la Llotja, on tindria com a mestre, entre d'altres, a Francesc Soler Rovirosa, Josep Pascó, Josep Lluís Pellicer, Hermen Anglada i Camarasa i Arcadi Mas i Fontdevila, guanyà tres beques de viatge per anar a perfeccionar els seus estudis a l'estranger.
Un cop a Barcelona, fundà, juntament amb Ricard Canals, Xavier Nogués, Joan Colom i Iu Pascual, l'agrupació Les Arts i els Artistes.
Entre 1907 i 1911, va estar col·laborar amb Domènech i Montaner en la decoració de l'Hospital de Sant Pau, on va dibuixar els panells amb la història de la institució que Mario Maragliano va convertir en mosaics i que decoren tot l'exterior del pavelló d'administració de l'hospital.[2]
Com a dibuixant, col·laborà a nombrosos setmanaris satírics catalans com Papitu -on signava amb el pseudònim de "Lata"-,[2]L'Esquella de la Torratxa i La Cuca Fera, amb il·lustracions sofisticades que pretenien reflectir la vida moderna.
Com a pintor, conreà assíduament el paisatge. També es dedicà al dibuix artístic industrial (projectant mosaics, vitralls i catifes) i a la pintura mural de palaus i esglésies.
Pedagog per vocació, a més d'ocupar la plaça de professora de dibuix artístic de l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona entre 1911 i 1922, va fundar la seua pròpia acadèmia. L'any 1944 va ser nomenat catedràtic numerari de dibuix decoratiu de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, i el 1949 professor de pintura decorativa a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics també de Barcelona.
Actualment a Catalunya podem trobar obres d'aquest artista al Museu Nacional d'Art de Catalunya o a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
Va morir a l'Hospital de Sant Pau que ell havia decorat.[2]
Referències
↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 124. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
↑ 2,02,12,2 Serraclara..., pàg. 13
Bibliografia
Mas i Peinado, Ricard. Parsifal Edicions. Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929), 2002. ISBN 84-95554-16-X. pàg. 151.
Serraclara i Pla, M.Teresa; Martí i Aixelà, Montse. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 2001. ISBN 84-607-3140-5 [Consulta: 16 agost 2010].
