Jonc






























































Infotaula d'ésser viuJonc
Scirpoides holoschoenus

Scirpus holoschoenus 1.JPG
Planta
Tipus de fruit
núcula



Estat de conservació


Status iucn3.1 LC-ca.svg

Risc mínim
UICN
164448
Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Poales
Família Cyperaceae
Gènere Scirpoides
Espècie
Scirpoides holoschoenus
Jiří Soják Soják


Nomenclatura
Basiònim
Scirpus holoschoenus Tradueix
Sinònim taxonòmic


  • Cyperus holoschoenus (L.) Missbach & E.H.L.Krause in Sturm


  • Holoschoenus australis (L.) Rchb.


  • Holoschoenus linnaei Rchb.


  • Holoschoenus romanus (L.) Fritsch


  • Holoschoenus vulgaris Link


  • Isolepis holoschoenus (L.) Roem. & Schult.


  • Isolepis romana (L.) Roem. & Schult. ex G.Don in Loudon


  • Mariscus holoschoenus (R.Br.) C.B.Clarke


  • Scirpoides holoschoenus (L.) Soják


  • Scirpoides romanus (L.) Soják


  • Scirpus australis L.


  • Scirpus longibracteatus Salzm. ex Rchb.


  • Scirpus romanus L. [1]


Modifica les dades a Wikidata

El jonc, junc[2] o jonc boval (Scirpoides holoschoenus)[3] és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.[4] L'adjectiu «junciforme», fa referència a les herbes que s'assemblen al jonc, de manera que algunes incorporen aquest adjectiu en el nom popular que reben: per exemple, Allium schoenoprasum, rep el nom popular d'all junciforme a més del de cibulet.


Les tiges són toves i es poden esclafar entre els dits, les inflorescències tenen una forma esfèrica de color marró, es fan a sobre de peduncles cada un de diferent mida.[5] Pot arribar a assolir altures de fins a 2 m. Viu a llocs embassats i prop de cursos d'aigua, fins als 2.000 metres d'altitud.


Les tiges de jonc han estat emprades, juntament amb les canyes o els vímets, per a fer cistells.


La mata de jonc és una metàfora de la Crònica de Ramon Muntaner (1328), que expressa poèticament la força de la unió utilitzant aquesta espècie:







«
I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la de mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà".
»



Referències





  1. «Jonc». Proyecto Anthos. Real Jardín Botánico. [Consulta: 8 octubre del 2010].


  2. DIEC, DNV


  3. Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Departament de Cultura; TERMCAT, 2014. ISBN (TERMCAT) 978-84-393-9168-5, (UB) 978-84-475-3855-3. 


  4. «Scirpus holoschoenus L.». Floracatalana.net. [Consulta: 22 gener 2016].


  5. «Herbari Virtual del Mediterrani Occidental». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 22 gener 2016].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonc Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Herbari Virtual de les Illes Balears


  • Fotos de les parts del jonc (castellà)








Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita