Ngtjyty

Mbato

Altres denominacions	Goaa, Gwa, Mgbato, N-Batto, Nglwa, Ogwia, Potu
Parlants
25.000 (ethnologue 1993)[1] - 38.000(joshuaproject)[2] - 40.000[3] principalment a Comoé Meridional, Districte d'Abidjan
Parlat a	Costa d'Ivori
Classificació lingüística
llengües humanes llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa Nyo languages llengües potou-tano
Codis
ISO 639-3	gwa
SIL	gwa
Glottolog	mbat1247
Ethnologue.com	gwa
IETF	gwa

El mbato (o goaa, gwa, m'bato, mbatto, mgbato, n-batto, nglwa, ogwia o potu) és la llengua kwa pròpia dels gwes, que viuen al sud-est de Costa d'Ivori, a la regió de Comoé Meridional. Hi ha entre 25.000 (1988^[1]), 38.000 (joshuaproject^[2]) i 40.000^[3]gwes. El seu codi ISO 639-3 és gwa i el seu codi al glottolog és mbat1247.^[4]

Família lingüística i classificació

Segons la classificació lingüística de l'ethnologue, l'ebrié i l'mbato són les dues llengües que conformen el subgrup lingüístic de les llengües potous que són llengües potou-tanos, que formen part de les llengües nyos, que formen part de la família lingüística de les llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.^[5] Segons el glottolog, juntament amb l'ebrié conformen les llengües potous, que formen part de les llengües potou-tanos.^[4]

Geolingüística i pobles veïns

El territori mbato està situat a la subprefectura de Petit Alépé, al districte d'Abidjan i a la riba oriental del riu Comoé, a la regió de Comoé Meridional.^[1] Aquest territori està situat al nord de Grand-Bassam, a l'oest de Bonoua, al sud d'Alépé i a l'est del Bosc de la Nguechie.^[3]

Segons el mapa lingüístic de Costa d'Ivori, els gwes limiten amb els abures, a l'est; amb els attiés al nord i amb els ebriés i els betis, a l'oest.^[6]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

El mbato és una llengua vigorosa; tot i que no està estandarditzada, és utilitzada en la comunicació entre persones de totes les generacions i la seva situació és sostenible^[7] Menys de l'1% dels gwes aprenen el mbato com a primera llengua i entre el 25 i el 50% l'aprenen com a segona llengua. El mbato també és utilitzat com a segona llengua pels betis. Els gwes també parlen l'anyin i l'attié.^[1]

Referències

Bibliografia

• Bogny, Yapo Joseph. 1994. Syntaxe du ngwla, langue kwa de Côte d'Ivoire. Universitat d'Abidjan. Abidjan: Univ. 321pp. (Tesis de tercer cicle).


• Grassias, Alain and Bolé-Richard, Rémy. 1983. Le M'Batto (Ngula). A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 465-506. Paris &Abidjan: Abidjan &Paris: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).


• Grassias, Alain. 1974. Eléments de tonologie du ngula (mbatto) : étude distributionnelle et quantitative des tons. A: Annales de l'Université d'Abidjan - série H: linguistique 7. 205-221.


• Kouadio Raymond Konan and François Mando. 2006. Morphophonologie du Mbatto (Ngwla). A: Ahoua, Firmin i Leben, William Ronald (eds.), Morphonolgie des langues Kwa de Côte d'Ivoire, 311-325. Colònia: Köppe.


• Bolé-Richard, Rémy. 1984. Le nghwla, langue sans consonne nasale. A: Cahiers ivoiriens de recherche linguistique 16. 23-35.


• Konan, Kouadjo Raymond. 2002. Texte mbatto. A: Leben, William R. and Ahoua, Firmin (eds.), Contes et textes documentaires kwa de Côte dIvoire, 189-196.

Enllaços externs

• Mbato al multitree