Constel·lació del Telescopi



















































Telescopi

Telescopi

Nom en llatí (UAI)
Telescopium
Abreviatura
Tel
Genitiu
Telescopii
Simbologia
el Telescopi
Ascensió recta
19 h
Declinació
−50°
Àrea
252 graus quadrats
Posició 57a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
0
Estrella més brillant
α Tel
(Magnitud aparent 3,49)
Constel·lacions
amb què limita

  • Ara

  • Corona Australis

  • Indus


  • Microscopium (corner)

  • Pavo

  • Constel·lació del Sagitari

Visible a latituds entre +40° i −90°
Durant el mes de Agost hi ha la millor visibilitat
Modifica les dades a Wikidata

El Telescopi (Telescopium) és una petita constel·lació que identifica i a la que donà nom Nicolas-Louis de Lacaille, l'astrònom francès del segle XVIII, un estudiós dels cels de l'hemisferi sud. Aquesta constel·lació fou creada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 per designar una part del cel sense denominació. Com moltes altres constel·lacions creades per Lacaille, porta el nom d'un aparell científic.




Contingut






  • 1 Estrelles principals


    • 1.1 α Telescopii


    • 1.2 Altres estrelles


    • 1.3 Taula de les estrelles de Telescopium




  • 2 Objectes celestes


    • 2.1 Notes







Estrelles principals



α Telescopii


α Telescopii, l'estrella més brillant de la constel·lació amb una magnitud aparent de 3,49. Es tracta d'una sub-gegant, devers 6 vegades més massiva que el Sol. 200 vegades més brillant, i distant del nostre sistema solar un poc menys de 250 anys-llum.



Altres estrelles


δ Telescopii agrupa una parella d'estrelles que es pot distingir a l'ull nu. Es tracta d'una coincidència, car si δ 1 Tel (la més brillant amb una magnitud de 4,92) està situada a devers 800 anys-llum, δ 2 Tel (de la magnitud 5,07) es troba almenys a 1.100 anys llum. Ambdues són per elles mateixes estrelles dobles.



Taula de les estrelles de Telescopium



















































































































Estrella
Magnitud
aparent[1]
Magnitud
absoluta
 Distància
(anys-llum)
Tipus
espectral
α Tel 3,49 -0,93 249 B3IV
ζ Tel 4,10 1,14 127 G8/K0III
ε Tel 4,52 -0,97 409 G5III
λ Tel 4,85 -1,21 531 A0V
ι Tel 4,88 -0,55 398 G9III
δ1 Tel 4,92 -2,02 796 B6IV
χ Tel 4,93 -3 1255 M1II
η Tel 5,03 1,64 155 A0Vn
δ2 Tel 5,07 -2,6 1117 B3III
ρ Tel 5,17 1,57 171 F7V
κ Tel 5,18 0,41 293 G8/K0III
ν Tel 5,33 1,75 170 A9Vn
HR 6819 5,36 -1,43 743 B3IIpe
HR 7289 5,38 -0,69 534 K3III
HR 6894 5,44 -0,61 530 K0/K1III+...


Objectes celestes


A la constel·lació de Telescopium s'hi pot trobar una nebulosa planetària, IC 4699, un cúmul globular, NGC 6584, i moltes galàxies, NGC 6725, NGC 6761, NGC 6754 i NGC 6851.



Notes




  1. ↑ Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more