London School of Economics
























































































Infotaula d'organitzacióThe London School of Economics and Political Science

(en) The London School of Economics and Political Science










London School of Economics Coat of Arms.svg London School of Economics Coat of Arms.svg

LondonSchoolofEconomics cford.jpg
Dades bàsiques
Abreviació
LSE
Tipus entitat
public research university Tradueix
Història
Fundació
1895
Fundadors
Sidney James Webb
Activitat
Membre de
Associació d'Universitats Europees
Russell Group
ORCID
Digital Preservation Coalition
Alumnes
9.218
Alumnat
8.810[1]
Organització i govern

Seu central Vista-down.png

  • Houghton Street


  • Londres WC2A 2AE, Regne Unit Regne Unit

  • 51° 30′ 50″ N, 0° 07′ 00″ O / 51.513888888889°N,0.11666666666667°O / 51.513888888889; -0.11666666666667
Director
Craig Calhoun
Societat matriu
Universitat de Londres
Campus
urbà
Filials
Systemic Risk Centre Tradueix
Afiliacions
Russell Group, Universitat de Londres
Xifres destacables
Finançament
Públic
Pressupost
83,2 milions lliures esterlines[2]


Web
lse.ac.uk


Twitter: LSEnews





Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

La London School of Economics and Political Science (informalment la London School of Economics o LSE, Escola d'Economia de Londres) és una universitat pública especialitzada en ciències socials ubicada a Londres. Fundada en 1895 pels membres de la Societat fabiana Sidney Webb, Beatrice Webb, Graham Wallas i George Bernard Shaw, la LSE passa a formar part de la Universitat de Londres en 1900 i començà a atorgar diplomes en 1902.[3] Malgrat el seu nom, la LSE conduïx ensenyament i recerca en diverses ciències socials i formals, amb departaments d'antropologia, ciències polítiques, comptabilitat, desenvolupament, dret, economia, estadística, estudis d'empresa, estudis de gènere, estudis europeus, filosofia de la ciència i lògica, finances, geografia, història econòmica, història, matemàtiques, metodologia, mitjans de comunicació, política social, relacions internacionals i sociologia.[4]


La LSE està ubicada en Westminster, Central London, a prop de Covent Garden i Holborn. Té aproximadament 9.500 estudiants a temps complet i una plantilla de 3.000 membres.[5] A l'exercici 2012-2013 rebé un pressupost total de £263,2 milions, dels quals £23,7 milions es destinaren a recerca.[6] La biblioteca de la LSE s'anomena Biblioteca Britànica de Ciències Polítiques i Econòmiques i conté més 4 milions de volums impresos, 60.000 publicacions acadèmiques i 29.000 llibres electrònics, convertint-la en la biblioteca especialitzada en ciències socials més gran d'Europa.[7]


La LSE és una de les universitats de prestigi més selectives del món, amb el percentatge d'admissions més baixos d'entre totes les universitats britàniques, i es posiciona de manera consistentment alta als rànquings mundials.[8] En 2013, el rànquing QS situà la LSE en segona posició dins de les disciplines de ciències socials i empresarials, i en quarta posició en termes de prospectives laborals.[9] Entre els seus antics alumnes s'hi compten 16 Premis Nobel[10] i almenys 37 caps d'estat.[11]



Referències





  1. ↑ «Table 0a – All students by institution, mode of study, level of study, gender and domicile 2005/06». Higher Education Statistics Agency online statistics. [Consulta: 31 març 2007].


  2. ↑ «Financial Statements for the Year to 31 July 2012» (PDF) p. 45. London School of Economics. [Consulta: 7 juny 2013].


  3. ↑ «About LSE – LSE Website». [Consulta: 13 gener 2008].


  4. ↑ «Subjects taught at LSE». London School of Economics. [Consulta: 14 desembre 2011].


  5. ↑ «About LSE - Key facts». lse.ac.uk. [Consulta: 19 desembre 2013].


  6. ↑ «LSE financial statements». lse.ac.uk [Consulta: 19 desembre 2013].


  7. ↑ «LSE Library annual report 2012/13». lse.ac.uk. [Consulta: 19 desembre 2013].


  8. ↑ Segons dades de la Fulbright Commission sobre la LSE consultades a fulbright.org.uk/about/partner-with-us/fulbright-partners/lse en abril del 2014


  9. ↑ «LSE rankings». topuniversities.com. [Consulta: 19 desembre 2013].


  10. ↑ «Nobel Prize Winners, LSE». London School of Economics. [Consulta: 7 novembre 2013].


  11. ↑ «World leaders- LSE facts». .lse.ac.uk, 06-10-2009. [Consulta: 26 abril 2010].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: London School of Economics Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Plana Web







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more