Ngtjyty

Agnès Varda

Biografia
Naixement	(fr) Arlette Varda 30 maig 1928 Ixelles
Mort	29 març 2019 (90 anys) París
Causa de mort	Càncer
Lloc d'enterrament	Cementiri de Montparnasse
Educació	Escola del Louvre
Activitat
Ocupació	Directora de cinema
Període d'activitat	1955 –
Ocupador	European Graduate School
Moviment	Art feminista
Influències	Jacques Demy
Família
Cònjuge	Jacques Demy (1962–1990)
Fills	Mathieu Demy Rosalie Varda
Parents	Jean Varda (cosí)
Premis
(11 novembre 2017)  Oscar honorífic (14 abril 2017)  Gran Oficial de la Legió d'Honor (2017)  Premi Donostia (2017)  L'Œil d'or , per l'obra Visages, Villages (2016)  premi Max Beckmann (2015)  Palma d'Honor (2014)  Lleopard d'Honor (2013)  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit (2010)  Carrossa d'Or (2010)  doctor honoris causa de la Universitat de Lieja (2009)  National Society of Film Critics Award a la millor pel·lícula de no-ficció, per l'obra Les platges d'Agnès (2009)  César al millor documental, per l'obra Les platges d'Agnès (2008)  doctor honoris causa de la Universitat de Göteborg (2002)  premi René Clair (2001)  César d'honor (2001)  National Society of Film Critics Award a la millor pel·lícula de no-ficció, per l'obra Les glaneurs et la glaneuse (2001)  premi Konrad Wolf (2000)  Premi del Cinema Europeu al millor documental, per l'obra Les glaneurs et la glaneuse (1986)  Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera, per l'obra Sense sostre ni llei (1985)  Lleó d'Or, per l'obra Sense sostre ni llei (1984)  César al millor curtmetratge documental, per l'obra Ulysse (1964)  Premi Louis Delluc, per l'obra Le bonheur est dans le pré
Lloc web	Lloc web oficial

Agnès Varda (Ixelles, 30 de maig de 1928 – París, 29 de març de 2019) fou una directora de cinema belga.

Biografia

Varda era una directora independent i decidida, amb acurades coreografies i decoracions, i combinava sovint material documental amb una història de ficció. Se la coneixia com l'àvia de la nouvelle vague francesa i com una de les pioneres del cinema feminista.

Va ser una de les grans figures de la nouvelle vague francesa i va mantenir-se fidel a les seves conviccions d'artista independent, però això no li va impedir adaptar-se als canvis tecnològics del setè art i va gaudir d'èxit de públic fins a la fi de la seva carrera.

La primera pel·lícula d'Agnès Varda, Le pointe-courte (1956), fou muntada per Alain Resnais. La mescla de material documental amb situacions i personatges ficticis marcaria el seu treball posterior. Cleo de 5 a 7 (1961) demostrà, amb la seva audaç barreja de color i blanc i negre, una gosadia estilística compartida amb els seus col·legues de la nouvelle vague.

La seva obra següent, La felicitat (1965), representa un nou enfocament en l'obra de Varda. Rodada en un estil pop art caracteritzat per l'excés de colorit, reminiscències d'un estil que ella considerava artificial en els films del seu marit, Jacques Demy, conta la història d'una jove feliçment casada amb dos fills, fins que el seu marit té una amant. En enfrontar-se a la infidelitat d'aquest, ella mor ofegada. En el terrible final del film, l'amant substitueix l'esposa en els sentiments del seu marit per sempre. Els nens l'accepten, el marit l'estima, i la vida continua com abans.

Al llarg dels anys seixanta, Varda realitzà alguns films polítics contra la Guerra del Vietnam i en suport dels Panteres Negres. El 1985, retornà dirigint Sense sostre, sense llei. Amb Els espigoladors i l'espigoladora (2000), un assaig documental rodat amb una càmera digital de mà, demostrà no haver perdut les seves qualitats.

Va morir a París el 2019, als 90 anys d'edat.

Se li atribueix la cita següent:

Filmografia

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès Varda

• 
  501 directores de cine, pàg. 312, de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo.